Torelló

Ajuntament

Moció d'ERC-JpT, CiU, CUP i FEM per la llibertat dels presos polítics catalans
 
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
 
El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O. 
 
El dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.
 
Així mateix, el Tribunal Suprem va decidir el dia 9 de novembre decretar presó amb fiança per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; llibertat sota fiança per als membres de la mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet i llibertat amb càrrecs per Joan Josep Nuet.
 
El dia 4 de desembre el Tribunal Suprem va ordenar l’alliberament provisional amb fiança de 100.000 euros per als consellers Carles Mundó, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Josep Rull, Dolors Bassa i Jordi Turull. D’altra banda, va decidir mantenir la presó incondicional per Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tot i que tres d’ells han estat escollits com a diputats a les eleccions del 21 de desembre.
 
El 2 de febrer, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir mantenir en presó preventiva el conseller Joaquim Forn. En la seva resolució afirmava que existeix, encara avui, risc de reiteració delictiva. La decisió es produïa després que Forn renunciés a la seva acta de diputat. Malgrat aquest gest, el Tribunal sosté que existeix “incertesa” de que la “voluntat política” vulgui respectar “l’ordre legal” per aconseguir la independència.
Uns dies abans, el 12 de gener, el Tribunal Suprem espanyol ja havia denegat als diputats electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i al propi Forn assistir als plens del Parlament. I, alhora, desestimava la petició de Junqueras de ser traslladat a una presó catalana.
El conseller Forn, com el vicepresident Junqueras són a la presó des del 2 de novembre, quan la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, els va decretar presó incondicional. Per la seva banda, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els líders de les dues principals entitats de la societat civil catalana, com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), són a la presó des del 16 d’octubre acusats de sedició. De les quatre persones, tres d’ells, Junqueras, Forn i Sànchez, són avui diputades electes del Parlament de Catalunya.
El 20 de febrer el Tribunal Suprem va condemnar al cantant Valtonyc a tres anys i mig per les lletres de les seves cançons acusant-lo d’enaltiment del terrorisme.
El 2 de març l’audiència nacional també va condemnar al cantant Pablo Hasel a dos anys i un dia de presó i a 24.300€ de multa acusat d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per expressar la seva opinió a les xarxes socials.
El 9 de març, el jutge Llarena ha denegat a Jordi Sánchez poder assistir al Ple del Parlament per tal de defensar la seva candidatura a la Presidència de la Generalitat, malgrat existir precedents en el passat que sí que va ser possible com ara el del diputat pres basc Juan Karlos Ioldi.
El 22 de març el Jutge Llarena manté a presó el Conseller Forn, malgrat esgrimir raons humanitàries fruit d’haver contret una infecció de tuberculina, que pot esdevenir en Tuberculosi.
El 23 de març el candidat a la presidència de la Generalitat i Conseller Jordi Turull, la presidenta del Parlament i diputada Carme Forcadell i la consellera i els consellers Dolors Bassa, Josep Rull i Raül Romeva són empresonats i Marta Rovira, secretària general d’ERC, marxa a l’exili tal com ja havia fet la diputada de la CUP Anna Gabriel.
Finalment el 25 de març, el President Puigdemont ha estat detingut a Alemanya després que s’hagués activat una euroordre de detenció internacional pels membres del govern i dirigents polítiques exiliades
A més, cal recordar que des de l’1 d’octubre fins ara s’ha investigat a centenars de persones relacionades amb el procés independentista
Aquests actes suposen una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els membres del govern i la Mesa del Parlament o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N, així com la persecució a alcaldes i alcaldesses sobiranistes.
 
El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha ampliat la causa per rebel·lió a diversos sobiranistes que tenen o han tingut càrrecs institucionals o de partit que ja han començat a ser citats a declarar.
 
L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.
 
Des d’aquest consistori sempre s’han defensat les institucions de govern de Catalunya, així com el compromís amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és ferm i innegociable.
 
Per tots aquests motius, es proposa al Ple Municipal els següents:

ACORDS
 
Primer.- Rebutjar l’escalada repressiva  i exigir l’excarceració immediata de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes i deixi retornar lliurement els exiliats catalans, inclòs el President Puigdemont, en aquests moments retingut a Alemanya.
 
Segon.- Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
 
Tercer.-  Denunciar l’allunyament penitenciari com un càstig social que vulnera els drets reconeguts pel Dret Internacional, atempta contra els drets humans i defensar que, mentre no es produeix l’excarceració i per raons d’humanitat, es procedeixi immediatament al trasllat de Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a centres penitenciaris catalans, tenint sempre en compte que la prioritat és la seva posada en llibertat.
 
Quart.- Instar a la Unió Europea i a la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política i que no col·laborin en la política repressiva de l’Estat Espanyol.
 
Cinquè.- Comunicar al Parlament de Catalunya i a la Generalitat, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i als Grups Parlamentaris Europeus l’aprovació de la present moció.