Torelló

Notícia

La (no) línia roja del referèndum

Jordi Casals i Prat (Vicepresident i S.Organització d'ERC Osona)

Les eleccions del 26 de juny, són unes eleccions peculiars, són una repetició de les fetes ara fa sis mesos, que es repeteixen per la impossibilitat dels partit espanyols d’elegir president. Són unes eleccions d’àmbit estatal on l’independentisme queda una mica desdibuixat i on emergeix la temptació del vot dual, històric a Catalunya (paradigmàtic cas de Sabadell on a les municipals votaven ICV, a les catalanes CiU i a les espanyoles PSOE). A més, els ànims dels independentistes està decaigut amb el bloqueig del pressupost del govern català.
Davant aquest escenari, tal com ja va passar al desembre, bastants independentistes estan disposats a votar Podemos i la seva marca a Catalunya, En Comú Podem. Motiu? el referèndum a Catalunya, sobre la independència. No descobrirem la sopa d’all si diem que la solució més òptima al procés històric que vivim, és el de celebrar un referèndum acordat i vinculant, a l’escocesa. Tots els estudis indiquen que la consulta té un suport de prop del 80% entre la ciutadania catalana.
Però tampoc descobrirem la sopa d’all si diem que a l’Estat Espanyol ningú amb capacitat de decisió s’ha mostrat disposat a plantejar aquesta opció democràtica per treure l’entrellat sobre la qüestió de la independència. Ningú a Madrid s’ha plantejat preguntar als catalans si volen ser independents o no... diuen que la sobirania espanyola és de tots els espanyols. Una sobirania que se la van saltar PSOE i PP quan van fer la reforma exprés de la Constitució aldiktat de Merkel . Aquesta és la seva sobirania del poble espanyol...
En les darreres eleccions espanyoles va emergir Podemos, enarborant la bandera innegociable de fer un referèndum a Catalunya. I així va ser, per sorpresa de molts, durant les negociacions amb PSOE; unes negociacions que sabíem tots que no anaven enlloc. El referèndum era una línia roja en les negociacions, per cada banda, està clar que pel PSOE també ho era però es situava a la mateixa banda de la línia que PP i Ciudadanos.
Curiosament, ara que Podemos i les seves confluències poden arrabassar la segona posició al PSOE, amb el famós sorpasso, la línia roja del referèndum de Podemos s’ha difuminat per art de màgia, corrent el perill de moure’s de lloc, igual que el Corredor del Mediterrani que en el programa de Podemos també el planteja pels Monegros (sic).
Això de l’anomenada nova política cada cop fa pensar més en la vella política d’alguns, quan a Barcelona es diu una cosa (paper galdós de Domènech) i a Madrid una altra, i Podemos cada cop sembla més el PSOE de la transició espanyola, que contemplava el dret a l’autodeterminació dels pobles, amb grup parlamentari propi del PSC i tenia un líder fresc, i va acabar amb la LOAPA, desmuntant el grup propi del PSC, cepillando l’Estatut de Maragall i el seu líder fumant puros en un iot d’un banquer.
Però cal agrair la sinceritat de Pablo Iglesias dient que el Referèndum ja no és una línia roja per constituir un govern espanyol. Ara els independentistes ja sabem que votar Podemos i la seva marca catalana no és cap garantia. Qui avisa no és traïdor, i Pablo Iglesias ja ens ha advertit, ara depèn de nosaltres mateixos si l’independentisme demostrarà la seva força total a Madrid, o no.