Torrelles de Llobregat

Notícia

CREIXEM IGUALS, PER A UNA EDUCACIÓ NO SEXISTA

  • CREIXEM IGUALS
CREIXEM IGUALS, PER A UNA EDUCACIÓ NO SEXISTA
#Torrellesenpositiu

Ainoa Olza
 
El 21 de Juny és el Dia internacional de l’educació no sexista i, des d’ERC Torrelles, ens en volem fer ressò. Creiem que l’educació és el pilar que fonamenta i cohesiona la nostra societat i, alhora, és l’eina per a un futur amb igualtat d’oportunitats, de drets i de deures, tan pels homes com per a les dones.

Encara avui, sovint de manera més normalitzada del que ens pensem, els nostres joves i infants reben una educació sexista, basada en estereotips de gènere que faciliten una educació diferent per a nens i nenes. De ben segur que la gran majoria de famílies volem i intentem educar els infants amb valors d’igualtat, no sexistes, però l’educació dels infants està influenciada per molts i diferents agents; el nucli familiar, òbviament, però també l’escola, la tele, els amics, la família extensa, els adults que els envolten i les xarxes socials, per dir-ne els més importants. Tots i cadascun d’aquests agents eduquem, no només els nostres fills i filles, sinó també, a la resta d’infants que ens envolten i n’hem de ser ben conscients.

Els estereotips de gènere determinen el comportament dels homes i de les dones, en cada situació, en funció dels rols assignats socialment. Així, ja des de molt petits, els infants aprenen com “s’han de comportar” en funció d’aquests rols. Els adults “els permetem o no” uns comportaments que considerem característics; per exemple, quantes vegades no hem sentit dir un adult a un nen “no ploris, que els nens valents no ploren!” o, encara pitjor, “no ploris, que sembles una nena”. La nostra societat està fortament impregnada d’un pòsit cultural patriarcal, on els valors masculins són els que imperen, i els nostres infants creixen i aprenen en aquests valors. Una de les bases d’aquest sistema és, de forma molt evident, la divisió sexual del treball, on encara massa sovint els homes tenen una vida mes pública i millor valorada i remunerada, mentre que les dones queden en l’àmbit mes privat i sovint menys valorat, tan social com econòmicament.

La família, i especialment els pares i mares, som els primers agents socialitzadors dels nostres nens i nenes. El nostre comportament a casa fa que els infants aprenguin i interioritzin com a bons comportaments, que sovint son sexistes, allò que veuen i viuen amb total normalitat; en aquest sentit, és de vital importància l’exemple que donem a casa. Els nostres fills i les nostres filles, aprenen i donen com a bones actituds i comportaments familiars com el repartiment de les tasques domèstiques, qui porta el pes de la criança dels fills, qui treballa més hores fora de casa, qui te una projecció pública, qui dedica més temps a l’oci o a fer esport, etc. Cal ser molt curosos i cuidar que el llenguatge sexista no arreli en els comportaments diaris a casa, que els demanem que col·laborin en les mateixes tasques als nens i a les nenes, que tinguin la mateixa hora de sortir o arribar a casa, els càstigs, les expectatives que tenim envers el nen o la nena, “permetre’ls ser ells mateixos” (sensibles, agressius, aventurers, decidits, tendres, carinyosos...) sense coartar la seva llibertat en funció dels rols de gènere.
L’escola, on els infants hi passen tantes hores, és un àmbit de grandíssima influència per a ells.  Actualment, a l’escola pública catalana, els mestres i els equips docents s’esforcen per a impartir una educació no sexista, però tenim aquests estereotips tan interioritzats i arrelats que de vegades es fa difícil. La influència dels mestres, dels monitors, dels mestres d’extraescolars, és de suma importància.

Els contes, les pel·lícules i els dibuixos infantils també coeduquen els nostres infants. La imatge de l’amor romàntic que poden veure-hi en alguns d’ells, certament que cada vegada menys, perpetuen els estereotips de gènere. Les princeses delicades, tendres, sensibles, febles i vulnerables que esperen que arribi l’amor del príncep blau valent, llest i fort que ve a salvar-les en són un exemple ben clar: la ventafocs, la Blancaneus i molts dels contes clàssics projecten aquest tipus de rols de gènere. Per sort, comencen a sortir princeses/protagonistes lluitadores, valentes i inconformistes com la Mèrida, la Vaiana, la Mulan, la Rapunzel o la Wonderwoman, que donen una altra imatge sobre el rol femení. A l’igual que podem trobar moltíssims llibres per a infants que parlen d’una manera diferent sobre els rols de gènere: Les  princeses també es tiren pets, Contes per a nenes rebels, Un pare a mida, La ventafocs ja no creu en prínceps blaus...

Els anuncis que els infants veuen, especialment a la televisió, sovint son extremadament sexistes. S’utilitza la dona com a objecte sexual, provocativa, amb roba íntima, per a vendre productes als homes, o se les veu a elles amb productes de neteja, perpetuant de nou els estereotips de gènere. En els anuncis de joguines passa exactament el mateix, però amb infants. Els colors, les joguines o els jocs son, també, sovint sexistes. Colors roses, liles i brillants amb purpurines per a nenes, o blaus, vermells, taronges, negres i verds per a nens. Nines, nadons, cuinetes, disfresses de princeses, kits de maquillatge o perruqueria per a les nenes i jocs de cotxes, aventures, superherois, pistoles, mecànics, o jocs de descoberta per a nens. Així es marca ja des de ben petits, mitjançant el joc, una diferència entre els dos generes.

Crec que hem de fer una reflexió profunda a nivell personal, familiar i social sobre els valors en què estem educant els nens i les nenes, no repetint els errors per aconseguir canviar l’actual situació i que no esdevingui un problema de futur.

Molts pares ens preguntem, sorpresos, perquè si a casa intentem educar en igualtat i  en equitat, ens trobem que les nostres filles ens demanen disfresses de princeses i els nostres fills de superherois, per posar un exemple, i és que és la societat, en la seva globalitat, la que ha de fer un viratge cap a la igualtat entre homes i dones, perquè només des de un sol àmbit d’educació, ja sigui la família, l’escola, o l’entorn, no aconseguirem una futura igualtat real. Els dos sexes hem de tenir els mateixos drets, els mateixos deures i també les mateixes oportunitats; hem de fer que els infants ho entenguin i s’ho creguin, perquè només així podran lluitar per aquest món futur més just.

Per tal de prevenir una educació sexista, basada en aquests estereotips de gènere, i aconseguir la igualtat real entre dones i homes, hem de coeducar entre tots els nostres infants sense diferenciació de nens i nenes i, evidentment, sense segregar per sexes, amb una visió d’igualtat i equitat. Fer reflexionar els nostres infants sobre les injustes diferències que els envolten en l’àmbit familiar, laboral, escolar, social, als medis de comunicació, etc, pot ser una bona manera d’obrir-los els ulls i fer-los crítics a un mon sexista. Educar des de l’àmbit familiar i escolar els nostres infants en la intel·ligència emocional i ajudar-los a ser tolerants, assertius, empàtics, respectuosos i aconseguir que tinguin una autoestima forta és quelcom bàsic per a tenir un futur de convivència en igualtat.

Aprofitant el Dia de la Dona,  ERC Torrelles, vam realitzar el taller Creixem Iguals, per a infants de primària, per tal de poder treballar amb ells i elles les diferències de gènere que ja existeixen des de ben petits, i que poden acabar en actituds masclistes o micromasclistes, molt sovint socialment acceptades. Tornarem a repetir el taller tantes vegades com sigui necessari, per ajudar a construir aquesta consciència imprescindible d’igualtat entre els gèneres.