Torrelles de Llobregat

Notícia

CAN SOSTRES: UN PARC PER GAUDIR I UN SÍMBOL DE CONVIVÈNCIA

Edifici de Can Sostres
Edifici de Can Sostres
Josep-Manuel Rafí | Candidat d'ERC a les eleccions municipals de 2019
#Torrellesenpositiu

––

Joaquim Sostres i Rey va morir a Torrelles un 24 de novembre de 1913; la seva dona va ser l’Amàlia Amatller, de “Chocolates Amatller” –una empresa molt important d’aquell moment, coneguda també per ser una de les marques introductores dels cromos entre la canalla–. Sostres va ser un polític molt actiu a començaments del segle XX, president de la Diputació de Barcelona (1905-1907) i alcalde de la Ciutat Comtal entre el 1911 i el 1913. Caldria saber-ne més de la seva relació amb el nostre poble i de les millores que la seva residència va aportar al bé comú; una d’elles és el llegat del que avui és Can Sostres i el parc que l’envolta, el nostre parc central del poble. Cal fer aquesta breu introducció per assenyalar que molts dels nostres conciutadans no coneixen la història d’aquest indret i no pas per desinterès, sinó perquè no s’ha facilitat el seu coneixement. Al parc no hi ha cap memorial que ho expliqui.

Des d’ERC Torrelles pensem que cal millorar i dignificar aquest espai, tornar-lo a fer un punt central de trobada per a tots nosaltres i aprofitar-lo per fer vida social activa. El Casal de la Gent Gran ha de ser un espai més ben cuidat i modernitzat, potser hauria d’abastar les dues plantes de l’edifici i que ja, després de tants anys de promeses, s’instal·lés l’ascensor que permetria l’accés a les persones amb dificultats de mobilitat. Tindríem un espai bonic de trobada per a la gent gran, agradable en l’entorn i còmode i modern en les instal·lacions.

També caldria repensar els espais dedicats als més petits i evitar el bassal d’aigua que sembla perenne i que dificulta l'ús dels gronxadors. Cuidar els mòduls de joc per evitar que es rovellessin, com ara es troben alguns elements. I pensem que seria una bona idea permetre l’ocupació de l’espai sota els arbres per posar una terrasseta on fer el cafè o el vermut, o sopar a la fresca els mesos més benignes de temperatura. Avis, pares i mares, infants... tots junts en un mateix espai cuidat és el millor exemple de convivència i respecte entre generacions.

I, en aquesta proposta, no ens oblidem dels joves. El parc ha esta recentment un lloc on s’ha vist el pitjor que li pot passar a una societat cohesionada; l’efecte del vandalisme extrem d’uns pocs ha desbordat el govern local, que va publicar un informe al butlletí municipal indicant que les destrosses s’enfilaven a desenes de milers d’euros. Pensem també en un espai on els joves puguin conviure i gaudir de les seves estones amb la colla, fent-se seu el parc i, alhora, compartint-lo amb les altres generacions de torrellencs. Tots junts. Els ho devem als joves. Ens ho devem a tots nosaltres.

Fem del parc un lloc de trobada i convivència, recuperem-lo per a celebrar en ell els actes festius que ens apleguin a tots en un sentiment comú de pertinença a Torrelles.