Urgell

Totes les opinions

Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega. Joan Santacana Vélez, alcalde de Cervera. David Rodríguez González, alcalde de Solsona. Magí Coscollola, alcalde de Torà. Gemma Orrit, alcaldessa de Peramola

El conseller Tremosa i el menyspreu institucional

Sorpresa. Incredulitat. Decepció. Aquests són alguns dels sentiments que diversos alcaldes i alcaldesses de tota la demarcació de Lleida hem experimentat quan hem sabut, a través del compte oficial o notes de premsa del departament d’Empresa, a posteriori, que l’honorable conseller Ramon Tremosa ha vingut a fer visites institucionals als nostres municipis. I nosaltres, representants dels municipis i dels veïns i les veïnes, no ho sabíem.

Gerard Balcells, alcalde de Sant Martí de Riucorb i president del Consell Comarcal de l'Urgell

Carta als Reis

La història ho explicarà millor, però ens ha tocat viure uns temps més extranys i convulsos del que teníem previst i encara ens faltarà una mica més de temps per acabar d’entendre-ho tot i del tot. En qualsevol cas, el meu primer desig és per a les persones que més ho han patit i que ho continuen patint, per a les que ja no hi són i per a aquelles que han aconseguit persistir. A tots i totes, els millors desitjos i tot el coratge.

Inés Granollers Cunillera, regidora a l’Ajuntament de Bellpuig i diputada al Congrés, Sara Bailac Ardanuy, senadora per Lleida i Xavier Eritja Ciuró, diputat al Congrés

Els pressupostos a Madrid

Hi ha qui pregunta per què s'han aprovat els pressupostos.   Però la pregunta de la gent republicana hauria de ser: perquè no s'haurien d'aprovar?   Algú es pensa que si no els haguessin votat Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu aquests pressupostos no haurien tirat endavant? Oi tant si hi haurien tirat, però totalment contraris de com són ara, totalment contraris a Catalunya, totalment contraris a les necessitats socials.

Grup Municipal AMR / Esquerra Bellpuig, Inés Granollers Cunillera, regidora a l’Ajuntament de Bellpuig i diputada al Congrés i Xavier Eritja Ciuró, diputat al Congrés

L’escola (en català!) importa

Deia el president Lluís Companys, que totes les causes justes del món tenen els seus defensors, en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. Aquesta afirmació, 80 anys després de la seva mort és molt viva, però si ens endinsem en tots els aspectes que defineixen una nació, veurem que pel que fa a la llengua, té més sentit que mai. Fa pocs dies, al Congrés dels diputats, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya va aconseguir tres fites molt rellevants pel que fa a la llengua i l’escola catalanes, blindar el model d’immersió lingüística a la nova Llei d'educació estatal de manera que el català sigui l'única llengua vehicular a Catalunya, acabar amb la segregació per sexe als centres concertats per tal de garantir la igualtat efectiva de gènere, i aconseguir que el sistema educatiu català guanyi competències per decidir el seu currículum, també a la formació professional, ampliant la seva capacitat de decisió sobre els continguts.

Inés Granollers, diputada al Congrés de Diputats i Montserrat Fornells, diputada al Parlament de Catalunya

Actuar ja per repoblar el territori

Decidim fer aquest article a quatre mans, a cavall entre el Parlament i el Congrés dels Diputats, perquè el repte de repoblament és de vital importància pel nostre territori, per aquesta raó ho hem de fer des de tots els fronts possibles. Revertir la tendència al despoblament en el món rural requereix de polítiques transversals i col·laboratives i malauradament no n’hi haurà un únic pla màgic que ho solucioni.

Sara Bailac, senadora

No serà l'última

Sempre hi ha un punt d'orgull i de vergonya en el fet de ser la primera dona a accedir a un lloc de responsabilitat. Així ho expressa Carme Porta, que l'any 1999 va ser la primera dona diputada d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. Es refereix a l'orgull d'haver trencat sostres de vidre, d'haver superat les barreres del patriarcat que durant segles ens ha prohibit ocupar-nos dels assumptes públics, i a la vergonya d'aquestes primeres fites que deixen en evidència la fragilitat del principi d'igualtat.

Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig

Una manta vermella

Una manta de color vermell pot servir per a moltes coses. A Grècia, l’any 1967, en plena dictadura dels coronels servia de refugi per a una família dissident d’esquerres, que cada nit es tapava amb una manta d’aquell color i s’aplegava al voltant d’un aparell de ràdio per escoltar Deutsche Welle una emissora alemanya que s’havia convertit en una de les poques finestres disponibles cap a la democràcia europea.

SARA BAILAC, SENADORA PER LLEIDA D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, JOAN TALARN, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA, MIQUEL PUEYO, PAER EN CAP DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA, MARIA PILAR CASES, ALCALDESSA DE TREMP I DAVID RODRÍGUEZ, ALCALDE DE SOLSONA

Una victòria del municipalisme republicà

Després de dir-nos reiteradament que era impossible, el govern espanyol ha hagut de cedir i permetre que els nostres pobles i ciutats facin servir els seus recursos per atendre l’emergència social, econòmica i sanitària   Els ajuntaments dels nostres pobles i ciutats podran fer servir els recursos dels que disposen per atendre les necessitats urgents dels seus veïns i veïnes. Milions i milions d’euros fins ara bloquejats als bancs per les injustes i inhumanes regles de l’austeritat fiscal serviran per afrontar l’impacte de la pandèmia més important del darrer segle.

Sara Bailac, senadora

Més ferrocarril, més oportunitats

Fa poc que hem deixat enrere la Setmana Europea de la Mobilitat, una oportunitat per reflexionar sobre la manera com ens desplacem. L’emergència climàtica ens urgeix a promoure alternatives reals al vehicle privat per reduir la contaminació atmosfèrica. A la vegada, les exigències que la crisi sanitària, social i econòmica que vivim ens posa sobre la taula ens obliguen a facilitar la mobilitat com una forma de multiplicar les oportunitats laborals i formatives.