Vallès Oriental

Notícia

Esquerra: compromís, coherència i coratge

«De què serveix el no a tot per sistema?
Cal valentia i fer política.
La resta de posicions són molt còmodes
però no serveixen per a res.»
Oriol Junqueras

ARTICLE del president d'ERC Vallès Oriental a 'El 9 Nou', 8 de novembre del 2019
El nostre és un país complex i divers, molt divers. Des d’aquesta perspectiva, el camí que de fa temps hem emprès cap a la República catalana no es pot entendre sense tenir en compte l’esforç de moltes persones i també de col·lectius per posar en valor la idea que som un sol poble. Aquesta idea transformada en realitat, en fets que tothom pugui entendre és la força que ens ha de portar cap a la victòria final.
En aquest sentit cal reconèixer la feina que durant dècades molt difícils van realitzar les associacions de veïns, les entitats culturals diverses, també les parròquies dels nous barris de les nostres ciutats, els sindicats, i partits polítics com el PSUC o el PSC d’aquells moments, quan la lluita veïnal per assolir unes condicions de vida dignes per a tothom ocupava les prioritats de les esquerres.
Així, el creixement brutal i desmesurat de les àrees metropolitanes catalanes va aconseguir, poc a poc, una certa dignificació, tot i que en aquest terreny encara queda molta feina per fer. Que no la vam acabar, ens ho demostren les dificultats que experimenten les noves onades migratòries i la incapacitat de la societat de donar-hi una resposta amb perspectiva de futur.
En un altre nivell, també cal constatar que l’adhesió a la vida col·lectiva catalana de persones i col·lectius vinguts de terres espanyoles va ser possible gràcies a la convicció d’alguns partits polítics i sindicats. Aquests van ser determinants com a eines inclusives. Van aconseguir, en gran mesura, que la lluita per la dignitat, la igualtat i la justícia social, entrés a l’agenda dels col·lectius d’alliberament nacional. Hom es pregunta, però, on són aquelles persones i on són aquells ideals: què n’han fet del seu compromís social i nacional?
Ara que vivim una fase acumulativa del nostre camí cap a les llibertats individuals i col·lectives, que després de traçar i provar altres opcions ja només obre pas a la independència. Cal que tinguem molt clar que l’assoliment de l’objectiu comú arribarà si tenim el coratge i la valentia de créixer des de la diversitat, d’incloure en el projecte republicà tota la diferència possible del nostre territori, dels nostres barris i ciutats. Si som prou intel·ligents d’incorporar en el camí cap a la república catalana totes les lluites que compartim.
En definitiva, si som capaços de fer Política (sí, amb majúscules), amb tota la complexitat d’aquest terme. Per això el vot a Esquerra Republicana és el del diàleg, és el de la mobilització activa contra la repressió, és el vot a les propostes socials que ens permetran acumular forces i ser molts més, és el vot de la coherència. El ‘sol poble’ vol dir aquesta vida millor per la que la gent s’arrisqui i lluiti. És un vot que no vol fum ni paraules fàcils. És el vot que pot fer donar el pas definitiu vers la república catalana.