La secció local d’Esquerra a Vallirana va celebrar ahir 30 d’abril una assemblea oberta a la ciutadania en la qual es va escollir per unanimitat a l’actual portaveu del Grup Municipal a l’Ajuntament, Àlia Kirchner Giménez, com a propera cap de llista per a les Eleccions Municipals del 2019. Àlia Kirchner es va definir com la única candidata republicana a Vallirana, orgullosa de representar Esquerra Republicana de Catalunya i els seus valors, en un dia feliç a nivell personal, però trist i dur per no poder compartir aquest moment amb l’Oriol Junqueras o la Marta Rovira, president i secretària general del partit, pres i exiliada respectivament, per haver respectat el mandat del poble de Catalunya. Pel què fa al seu projecte, la cap de llista va destacar, entre altres, aquests dos eixos de treball: l’àmbit social, més necessari que mai, i la lluita per la igualtat de gènere. “Ni jo ni cap dels meus companys i companyes de l’equip de treball tolerarem cap comentari ...

Dissabte 2 de juny es va celebrar la Diada Republicana del Baix Llobregat i l'Hospitalet d'Esquerra a Sant Feliu de Llobregat. En aquesta ocasió fins a 3000 persones van participar de les diferents activitats organitzades al llarg del dia. Al matí es van celebrar diferents debats sectorials sobre salut, treball, nova ciutadania, educació, feminismes, pensions, accessibilitat i inclusió, cooperativisme i habitatge, lgtbi+, que van comptar amb la participació d'entitats i moviments socials comarcals i de diversos càrrecs polítics. Aprofitant la trobada, ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet va donar la benvinguda a la nova militància, on Joan Tardà, diputat al Congrés i Jordi Albert Caballero, diputat al Parlament i president comarcal, van donar la benvinguda a més de 250 noves persones. De fet, des de l'1 d'octubre la militància comarcal ha crescut el 23%. En acabar el dinar de germanor, organitzat per Free Junqueras, es va celebrar l'acte polític amb el portaveu del grup municipal ...

Molts dels qui llegireu aquest text coneixíeu l’Oriol Junqueras abans que entrés a la presó. Jo, no. Molts, quan vau saber que tancarien a Estremera l’Oriol Junqueras, enteníeu fins a quin punt era rellevant per al país i per a Esquerra Republicana. Jo, no. L’únic dia que havia pogut xerrar amb l’Oriol va ser la Nit de Santa Llúcia de l’any passat. Em va felicitar per haver sigut Premi Mercè Rodoreda. M’ha dit un ocellet –em va dir—que som veïns. La segona vegada que vaig poder xerrar amb l’Oriol va ser fa unes setmanes: érem a una presó de Madrid, hi havia un vidre entremig, no li vaig poder fer una abraçada i ell parlava a través d’un telèfon. El temps era limitat i a la peixera —des de la qual vèiem Joaquim Forn— érem quatre: els cunyats de l’Oriol, el Ruben Wagensberg i jo. Des de la campanya no havíem pogut, cap dels dos, parlar amb el cap de la llista de la qual tots dos n’érem candidats. La conversa va començar amb el Lluc i la Joana, ...