Vic

Notícia

El Seminari Vell i la vella política

Article d'opinió de Josep Lluís Garcia, professor de la UVic-UCC i regidor d'ERC Vic (publicat a El 9 Nou de 18 de setembre)

Amagar informació no és generalment cap delicte, però depèn de qui ho faci i del motiu pel qual ho fa pot arribar a ser-ho. En qualse-vol cas, la necessitat d’amagar informació obeeix sovint a un mecanisme de defensa: si se sap, la informació ens assenyala directament o bé ens redueix llibertat d’acció. Quan la teva posició i les teves conviccions són fortes, no et cal amagar in-formació. Ben al contrari, compartir-la és un gest que convida a l’empatia i a l’assumpció de responsabilitats per part de qui rep la informació. Els nens ho saben molt bé: quan et diuen “t’explico una cosa”, et fan còmplices perquè ets important per a ells, i et fan dipositaris de la responsabilitat de conèixer aquesta informació. Sorprenentment, els nens ho fan perquè han heretat els valors i les emocions sense que ningú els ho expliqui. De valors i emocions heretades, com tot, n’hi ha de bones i de dolentes.

Al darrer ple de l’Ajuntament de Vic es va viure certa tibantor entre l’equip de govern i l’oposició amb motiu del desenllaç de la venda del Seminari Vell i el futur pàrquing soterrat al parc de M. Àngels Anglada i d’Abadal. El grup municipal d’ERC va criticar amb contundència la manca d’informació al voltant d’aquests dos punts. Una manca d’in-formació i de transparència que es resumeix en expedients realitzats a correcuita (en patirem les conseqüències tots plegats); punts d’urgència al ple que s’aproven només amb els vots de la majoria absoluta de JxC i, encara més greu, sen-se donar cap ni una explicació als regidors i als ciutadans; notícies com la subhasta del Seminari Vell que apareixen en premsa just després d’aquest ple sense que nosaltres en sapiguem res; al següent ple, l’alcaldessa que impedeix la intervenció als regidors de l’oposició, denegant el debat i lesionant les funcions i els drets de la representació electe dels ciutadans; concursos públics que s’obren en períodes de vacances estivals. Aquesta és la nostra crítica i no una altra, no cal desviar l’atenció cap a tècnics i processos municipals com pretén l’equip de govern.

Al nostre grup municipal li sembla molt bé que el consul-tori Bayés, una important empresa del potent i singular sec-tor sanitari vigatà, vulgui invertir en la ciutat i créixer. De fet, és un privilegi i un orgull que així ho pugui fer. També estem contents que el Seminari Vell albergui un nou projec-te després de molts anys en desús, i que això generi ingres-sos a l’Ajuntament (menys dels esperats, això sí, i a costa de perdre patrimoni). Fins i tot ens sembla bé que es faci un aparcament al parc. Perquè no és el què ni el qui, és el com: calia córrer a establir un servei de pàrquing que obliga bàsicament a places rotatòries? Calia posar a la venda el Semina-ri ara, així i a aquest preu? Calia mantenir el silenci i vetar el debat de tot plegat? Nosaltres creiem que no i que si es fa és per algun motiu que no comprenem. Que precisament la manca d’informació pot fer pensar que tot plegat és un vestit a mida, que podria haver-hi interessos que no coneixem. Per-què si l’interès pur és una ciutat millor, si tens la força dels arguments i la convicció, explicar-ho, ser transparent i per-metre el diàleg et fa més fort i no alimenta dubtes. Aquesta és la nostra manera de fer política, i el que no compartim de cap manera és la forma de gestionar-ho que el govern posa en pràctica.

És clar que la manera de fer política, com els valors i les emocions dels nens, també s’hereta. Quaranta anys d’exercir el govern a la ciutat et fa esclau de certes pràctiques que, potser legals, no són ètiques. La vella política –que diuen– amb la qual hem de trencar. Perquè les herències es poden trencar, però per fer-ho primer cal reconèixer-les. Per a ERC Vic, la pràctica sense ètica no té sentit. Nosaltres sempre apostarem per la transparència, i pensarem en tots i tothom, i ho parlarem tot amb tothom. Governarem només per al bé comú, la generació d’igualtat d’oportunitats i l’equilibri. Que serveixin aquests 1,3 milions d’euros que s’ingressen pels 3.000 metres quadrats del Seminari Vell per aconseguir una nova piscina municipal i un nou rocòdrom al sud de la ciutat, per exemple.