ERC Viladecans

Notícia

Lliçons COVID-19: pagesia imprescindible

En Marc Riera Minguet és enginyer agrònom i veí de Viladecans
En Marc Riera Minguet és enginyer agrònom i veí de Viladecans
Tot el que estem passant en la gestió del COVID-19 ens deixa algunes lliçons vitals, des de la importància de la sanitat pública fins a la necessitat de fer passes cap a un model econòmic més social i amb menys impacte ambiental. Una altra gran lliçó que es desprèn de la sacsejada lligada al coronavirus és la importància de tenir un sector agrari viu, amb pagesos i pageses.

La premissa que sempre podrem comptar amb poder portar productes d’altres llocs del món no és certa, almenys no sempre, i d’això en som conscients amb un daltabaix com el que estem patint. Tenir, cuidar i preservar espai agrari productiu i amb pagesos i pageses és estratègic.
 
Els professionals del sector agrari fan un esforç brutal per respondre a la demanda d’un mercat sovint difícil d’entendre. Competeixen amb productes d’arreu del món però partint del desavantatge d’haver de complir amb més exigències socials i ambientals, que com a societat ens sembla absolutament raonable requerir als nostres productors, però que ens n’oblidem quan es tracta de productes de fora.
 
Ara cal que els reconeguem la feina, cadascú des del seu lloc; com a consumidors demanant productes de proximitat, més frescos, més sostenibles i de productors que vetllen pel nostre territori. Alhora comprenent que espais com el Parc Agrari són espais d’activitat econòmica, dels que hem de gaudir amb respecte per la feina de pagesos i pageses, i per tant entenent que la primera funció d’aquest espai és de producció econòmica.
 
D’altra banda des de les diferents administracions cal apostar com mai pel Parc Agrari, com a eina de gestió del territori i suport a l’activitat professional agrària; la millora de les infraestructures de drenatge de la zona agrícola de Viladecans i Gavà no pot esperar més, així com la millora de regadius o camins. Cal el mínim d’entrebancs possible i el màxim suport, i això només s’assoleix si s’entén la importància del sector agrari.
 
Aquests dies de canvis forçats d’hàbits hem vist com els darrers aiguats han negat camps i s’han perdut collites; com el tancament de la restauració, els menjadors escolars o la impossibilitat de fer calçotades han tancat canals de comercialització habituals i han afectat també al sector. Alhora hem vist com la demanda de productes frescos de proximitat s’ha incrementat i s’han obert oportunitats per alguns pagesos.
 
Tots nosaltres tenim una gran responsabilitat. Per una banda hem d’exigir a totes les administracions, cadascuna amb les seves competències, que es resolguin els problemes que afecten la pagesia del Parc Agrari, i per altra banda hem d’apostar pels productes locals. La força que com a consumidors tenim per modelar el territori és immensa. Creiem-nos-ho!