ERC Viladecans

Notícia

ERC Viladecans proposa al Ple l’adhesió a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública

L'ONU reconeix l’aigua com un dret humà, que el seu abastament i sanejament són serveis bàsics i essencials, i que s’ha de garantir en tot moment el seu accés universal i assequible
L'ONU reconeix l’aigua com un dret humà, que el seu abastament i sanejament són serveis bàsics i essencials, i que s’ha de garantir en tot moment el seu accés universal i assequible
El grup municipal d’ERC-AM sol·licitarà al Ple d’aquest dijous 31 de gener l’adhesió de l’Ajuntament de Viladecans a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). En la moció, els republicans proposen estudiar la viabilitat de la municipalització del servei d’abastament d’aigua a Viladecans amb una auditoria econòmica i jurídica que inclogui la valoració dels actius municipals i privats per la prestació d’aquest servei essencial.

En el mateix sentit, ERC planteja la creació d’una comissió d’estudi per valorar la internalització de la gestió del servei de l’aigua i l’organització d’una audiència pública per sotmetre a informació i debat de la ciutadania el model de gestió de l’aigua a la ciutat, amb presència de persones expertes i dels actors actualment implicats.

Segons el Mapa de l’Aigua a Catalunya de la plataforma Aigua és Vida, a Viladecans la gestió està en mans d’una empresa mixta privada-pública integrada per Aigües de Barcelona i EMGCIA, SA. En concret, el preu de l’aigua està en 1.824 € / m3 mentre que al municipi veí del Prat de Llobregat, on el servei està gestionat per una empresa pública, el preu és de 1.026 € / m3. Segons un estudi de la Universitat d’Alacant, un de cada cinc euros de la factura de l’aigua a les principals ciutats de l’Estat espanyol acaba en el compte de beneficis nets de les corporacions privades que gestionen el subministrament, amb alts rendiments.

L’AMAP és una organització constituïda el gener de 2018 que té per objectiu difondre i promoure la gestió íntegrament directa i pública de l’aigua. La seva principal raó de ser és donar suport als ajuntaments que vulguin encaminar-se cap a la gestió directa de l’aigua. Actualment està integrada pels ajuntaments de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Girona, Mollet del Vallès, Montornès del Vallès, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i, en el nostre entorn més proper, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. Tots plegats sumen un terç de la població catalana. També l’integren dues empreses públiques: Aigües del Prat i Barcelona Cicle de l’Aigua SA, a més a més de les entitats Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció.  

La portaveu municipal d’ERC Bàrbara Lligadas ha assegurat que “des d’Esquerra Republicana considerem que ha arribat l’hora de garantir el control públic de l’aigua. L’aigua és un bé públic i la seva gestió ha de ser el més transparent i eficient possible, per això entenem que cal donar els passos adequats cap a la municipalització del servei. És una fórmula adequada pensant en l’interès comú i que també hem reclamat pel servei de recollida de residus i neteja viària actualment en mans de la multinacional Urbaser”. Justament aquest servei és un dels pitjors valorats per la ciutadania i on l’Ajuntament destina més recursos del pressupost municipal.  

Pendents del Suprem
El procés per remunicipalitzar l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona està pendent que el Tribunal Suprem confirmi o no la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 2016: aleshores va declarar nul l’acord per adjudicar el servei de l’aigua d’una vintena de municipis a la societat publicoprivada integrada per la Societat General d’Aigües de Barcelona i l’AMB. La Sala del Contenciós Administratiu va dictaminar que l’adjudicació del servei el 2012 es va fer de manera directa i sense publicitat ni concurs públic després de considerar que no hi havia més proveïdors possibles. El TSJC va constatar que no hi havia prou elements que justifiquessin aquest procediment excepcional ni la durada de la concessió a 35 anys. Aigües de Barcelona va recórrer la decisió al Suprem i ara s’està a l’espera del pronunciament judicial.