Vilafranca del Penedès

Notícia

OPINIÓ | El Barri del Vi de Vilafranca

Gemma Urgell Rocías
Gemma Urgell Rocías
Al voltant de l’estació de tren de Vilafranca, a finals del segle XIX, s’hi concentrava un dels principals centres logístics de vi d’Europa. Bótes de vi a banda i banda de la via, naus a ple funcionament amb vies que connectaven directament amb l’estació de tren i bocois carregats de vi direcció al Port de Barcelona per anar a mercats com Cuba i altres colònies de Sud-Amèrica, o cap a mercats europeus com França o Suïssa. Ara, però, si passegeu pel carrer Comerç i pel barri del Molí d’en Rovira, queda molt poc del dinamisme d’aquella època. I, de fet, els veïns i veïnes de Vilafranca i del Penedès no en sabem gaire cosa.

El ferrocarril va arribar a Vilafranca l’any 1865 i, amb ell, la modernització dels sistemes logístics del vi, amb el pas del transport amb carro al transport amb tren. També va suposar la construcció dels magatzems de vi al carrer del Comerç, amb més de 25 (que al 1920 n’hi havia 40!) i es va crear el barri vinícola de l’estació, format pels carrers perpendiculars i paral·lels al carrer Comerç*. A més de magatzemistes locals, en aquest nou barri també s’hi van instal·lar comerciants europeus, principalment de Suïssa i de França.

El conjunt d’aquests magatzems del carrer Comerç i del barri del Molí d’en Rovira tenen un important valor patrimonial. Són edificis situats entre mitgeres, amb cobertes a dues aigües amb encavallades de fusta. Algunes d’aquestes naus tenen encara els antics dipòsits de ciment i cups subterranis, espais on emmagatzemaven el vi que comercialitzaven. També, alguns d’aquests edificis tenen galeries subterrànies que connecten directament amb l’estació, o fins i tot rails i vies per facilitar el transport dels bocois des del magatzem al ferrocarril.

Però d’allò que va ser el carrer Comerç i el barri d’en Molí d’en Rovira interessa molt poc per l’actual govern de Junts per Catalunya i PSC, que es van afanyar a aprovar un pla urbanístic que amaga una operació immobiliària, que no ha comptat amb la participació dels veïns i que ha tombat la Generalitat de Catalunya per no tenir en compte, entre d’altres, prou espais verds, equipaments públics, en definitiva, un pla que no valora la singularitat del barri i el seu patrimoni.

Mentre altres ciutats es debat i es treballa de forma conjunta administracions i societat civil sobre com poder protegir aquests espais i alhora fer-los compatibles amb la ciutat i els veïns i veïnes; el govern de Vilafranca s’afanya a passar-hi per sobre sense contemplacions.

La protecció del Barri del Vi de Vilafranca hauria de formar part de l’agenda política del nostre govern local. Per una banda, estudiar la idiosincràsia de l’espai, el seu abast patrimonial, enològic i etnològic i difondre-ho a la ciutadania. I, per l’altra, dotar-lo de dinamisme i facilitar que s’hi puguin crear i desenvolupar negocis, amb equipaments, zones verdes mentre es manté el seu esperit històric. Cal que el govern de Junts per Catalunya i PSC tinguin clar que el Barri del Vi aporta singularitat al municipi i serveix d’atractiu turístic i patrimonial.
 
 *Font: Llibre “El comerç del vi i les activitats vinícoles del Penedès” de Santi Borrell.

Gemma Urgell Rocías, regidora d'Esquerra Republicana