Vilassar de Dalt

Notícia

Agraïm la confiança dels 3127 vilassarencs i vilassarenques que han votat a Junts Pel Sí

Diumenge s'acostava la mitjanit i s'anava esmorteïnt la trempera de l'inici de l'escrutini. Les xifres anaven ballant a ritme d'escons i percentatges, amb Junts Pel Sí dessagnant-se des d'uns inicis embriagadors fins a uns tristos 62 diputats. Cares llargues, resignació i cap a dormir, o no?

Doncs no. Aquest cop no. Que cadascú interpreti el resultat com bonament li plagui, però les matemàtiques no hi entenen, de sujectivtat. Volíem expressar la nostra voluntat de sobirania mitjaçant un referèndum i ells no ens van deixar. Vam presentar les eleccions com un plebiscit i ells no s'ho van creue. Vam aparcar les sigles, els noms i el passat per estampar un SÍ immens a bell mig de la butlleta, i ells van començar a prendre posicions pel NO. I finalment vam votar, i ells va perdre. I ara rebusquen entre les restes democràtiques per trobar algun vo que els permeti poder dir que han guanyat. Però no, ells no han guanyat.

Per fer-ho fàcil i clar, i no entrar en balls de números que marejarien a qualsevol enginyer aeronàutic, ens limitarem a explicar que els qui ens vam significar pel SÍ (JxS i CUP) vam rebre 1.957.346 suports, mentre que les forces que van fer explícit el seu rebuig al procés van obtenir 1.605.563 vots; o el que és el mateix, 351.785 vots menys. I qui vulgui apoderar-se del mig milió de vots dels que públicament s'han desmarcat del plebiscit (CSQEP, UDC i altres partits minoritaris) està, simplement, manipulant. Només hi ha un guanyador i és el SÍ al procés, un procés que ha de seguir endavant de mans dels 72 diputats i diputades escollits pels qui vam votar SÍ a la independència de Catalunua. Hem guanyat.

Hem guanyat, sí, però per ser sincers cal entendre els matisos que els resultats ens deixen entre línies. Hem guanyat però encara no hem guanyat prou. Tenim un mandat democràtic clar, tenim un full de ruta ben definit i tenim la legitimitat de les urnes (en l'únic format que en ha permès). Però també tenim molta pedagogia per fer en el camí que ens espera. Hem de perseverar, hem d'explicar-nos i hem de convèncer a tots aquells que per por o desconeixement no s'han atrevit encara a fer el pas cap a la llibertat. Perquè la República Catalana necessita una base social sòlia, àmplia i transversal per ser el país que mereixem.

I a casa nostra, què? Doncs un cop més, Vilassar ha demostrat el seu caràcter independentista, social i, perquè no dir-ho, plural. El 55% de vots per Junts Pel Sí, acompanyats del 10% de la CUP, no donen marge a la interpretació. La resta de forces queden, a Vilassar, a anys llum dels seus resultats a nivell nacional. La segona força al poble, Ciutadans, s'ha quedat amb només un 11% de sufragis, resultat exageradament pobre per tractar-se de l'autoproclamat vencedor de les eleccions. Més enllà, els escassos 7,9%, 6,8% i 5,1% de PSC, PP i CSQEP respectivament parlen per si sols. Per enèsima vegada, el projecte independentista ha arrassat, fent gala de la seva excel·lent salut a Vilassar. Som un poble amb les idees clares i amb quatre barres com a única ensenya.

Des d'Esquerra ens felicite d'haver tornat a ser part fonamental, una vegada més, d'un projecte de consens, integrador i guanyador. Hem tornat a demostrar que sabem posar els objectius comuns per davant dels individuals, que no ens enroquem en immobilismes sinó que sabem renunciar al que és accessori per fer triomfar el que és essencial. Ho vam fer el passat mes de maig a les municipals i ho hem tornat a fer ARA.

I en els propers dies, amb la força dels vots com a motor, serà l'hora en què tothom qui tingui un paper en aquesta obra haurà d'estar a l'alçada. Sense sigles, sense cap de llista propi i treballant més que ningú, així es va presentar Esquerra el 27S. Sabent que així no en trauríem cap rèdit com a partit, però sabent que així trauríem el màxim benefici per Catalunya. I poc més podem fer ara... si la resta de companys de viatge no entén que abans que els programes i els dogmes hi ha, i sempre hi haurà, el nostre país.

Ningú ens regalarà res, així que no tenim altra alternativa. Cal avançar Junts, treballant colze a colze des de tots els flancs del SÍ, amb Convergència i amb la CUP. Cal remar en un únic sentit, empassant-nos els gripaus quan calgui (que a moments caldrà), per poder construir un nou país. El país de la nostra vida.