Vilassar de Dalt

Notícia

Molt lluny d'aquí...

Ramon Pujol

Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món és on viuen contents els barrufets... Lamentablement molts de nosaltres, catalans de carrer, podríem assimilar aquesta cançoneta als parlamentaris europeus i encara ens quedaríem curts. Què en sabem d’aquest Parlament Europeu que tanta por ens fa si ens deixa fora dels seus dominis? Qui són tota aquesta colla de barrufets (perdó, eurodiputats!) que viuen contents a l’altra banda del món (bé, Brussel·les tampoc queda tan lluny...) i que legislen sobre i per sobre les nostres vides? Quants noms i cognoms, a banda del Gran Barrufet de torn, sabríem dir sense consultar la Viquipèdia?
Doncs la realitat és que mal ens pesi, no podem aplicar el globalitzat i tan castís “ni ho sé ni m’importa”. No podem perquè aquests més de set-cents barrufets, davant la necessitat de justificar els seus respectius  sous, es passen les hores debatent i, encara que no ens ho sembli, decidint sobre nosaltres. El Parlament Europeu marca línies mestres per a inversions, reparteix fons d’ajuda econòmica, veta decisions i, al capdavall, recull les opinions dels europeus.
I si volem estendre el fet català només tenim dues vies. La primera seria emular Roger de Flor i els seus almogàvers per reconquerir tota la Mediterrània. Però tots sabem que les nostres armes no s’assemblen pas a les seves espases i maces. Per això la segona opció, i en realitat la única, passa per educar amb pedagogia i molta mà esquerra (republicana) als europeus des de ben endins de les seves entranyes. Cal que plantem la llavor d’un Estat Català al bell mig dels fonaments de la vella Europa. Hem de fer-nos sentir en primera persona per sacsejar el Parlament Europeu  i despertar les consciències dels eurodiputats.
Necessitem els vots de tots els catalans per empunyar les eines i llaurar-nos un camí que ningú no ens regalarà.
Necessitem els vots de tots els catalans perquè tal com proclamem, Votar és democràcia! I votar és la manera d’expressar el nostre desig de llibertat, de cridar als quatre vents que és normal voler un país normal!