Vilassar de Dalt

Notícia

A vegades, l’ordre dels factors sí que altera el producte

Pau Morales Romero

El patró electoral habitual, a Vilassar, sempre s’altera en unes eleccions: les municipals. És cert que cada cop menys, però a Vilassar encara hi ha una forta consciència de poble, una comunitat que se sent vilassarenca, i això té una traducció electoral clara: històricament les formacions locals tenen un pes electoral majoritari, i els partits polítics intenten adaptar-se a aquesta realitat, sigui “vilassaritzant” el seu nom, obrint el seu espai, o integrant-se en altres formacions locals més àmplies.

Vivim en un moment polític excepcional. L’1 d’octubre ha alterat tot el panorama polític, i la repressió fa que vivim en un estadi de tensió permanent, i d’alta mobilització social i electoral. Aquesta situació d’anormalitat política segurament és la gran causa que explica l’augment de la participació a les municipals del darrer 26 de maig, fins a un 68% (d’altra banda, un signe de regeneració democràtica que sempre s’ha de celebrar). Aquesta situació també implica que certes variacions de vot que abans es podien fer fàcilment en funció del tipus d’elecció, ara siguin més difícils. Per exemple, a un independentista li costarà més votar una candidatura que no ho sigui, per tal d’evitar que el seu vot no sigui comptat en el bloc del NO.

Alhora, aquestes eleccions municipals han coincidit també amb unes eleccions europees, que sumades al moment polític, han fet que tinguin una connotació encara més de país que mai, i menys locals que mai. Arribats a aquest punt, doncs, i vistos els resultats electorals, en què l’independentisme és àmpliament majoritari a Vilassar (11 regidors de 13, un 74,6% dels sufragis, un total de 3492 vots), però amb encara 1076 vots unionistes, cal fer-ne una lectura acurada, i una reflexió política de com gestionar aquest resultat per part de l’independentisme. En cap de les altres eleccions l’independentisme assoleix un percentatge superior de vots.

L’independentisme pot apostar per utilitzar el municipalisme (la governança municipal, la gestió del dia a dia, els projectes de municipi, el fer poble, la relació amb els veïns) a favor de la causa de la República. Si es fa bé, s’aconsegueix connectar amb nova gent, i trencar recels a partir del contacte i la proximitat, cosa que permet fer nous independentistes. Una altra opció seria la contrària: utilitzar l’independentisme i les picabaralles i lògiques internes del moviment en la política municipal. Humilment, penso que això només serviria per generar dissensos entre la majoria independentista, però també podria, que és pitjor, frenar aquest creixement i generar anticossos, tot abocant l’independentisme a dinàmiques més endogàmiques i que allunyen els més profans.

La manera més útil d’enfocar l’independentisme a nivell local és demostrant a tothom que els que millor governen el dia a dia són els independentistes, que els més implicats en el bé comú i en el progrés de tots els veïns i veïnes són els independentistes, que els que més treballen per la cohesió social i per seguir sent un sol poble són els independentistes, que els que escolten a tothom i despleguen el seu programa sense que ningú se senti exclòs són els independentistes. Que els independentistes sempre sumen a tothom, vingui d’on vingui, pensi el que pensi, parli el que parli. Sense vetos, sense assenyalaments, sense crispació. Això ho deixem per l’espanyolisme ultra, que prou sabem que en són els especialistes, i així ho hem patit a Vilassar en les pròpies cases de molts independentistes.

Aquest mètode és el que ha seguit ARA Vilassar i, humilment, els resultats són clars: som una opció independentista de majories i amb vocació de govern, que és una opció per votants que d’entrada no ho tenen clar, o no és la seva prioritat absoluta a l’hora de votar. I, així, fent bé la nostra feina arreu on estem (a l’Ajuntament, al teixit associatiu, a l’activisme social), dia a dia i poc a poc, també afavorim el projecte de la República, sumant nous independentistes i cosint la fractura que voldria generar l’espanyolisme entre vilassarencs.

Només un desig per aquest nou mandat: que totes les forces sobiranistes de Vilassar segueixin el mateix mètode, cadascú des del seu àmbit. Que l’absència de l’espanyolisme ultra al ple serveixi per generar bons debats que ens facin progressar, i no caiguem en la temptació d’una escalada retroalimentada d’una absurda competència per determinar qui és més independentista que el del costat. Perquè, en política, a vegades sí: l’ordre dels factors altera el producte. I no és el mateix utilitzar el municipalisme (també) a favor de l’independentisme, que no pas utilitzar l’independentisme en el si del municipalisme (com a plat per llençar-se pel cap entre independentistes).