Xixona

Notícia

A dins del tot de la nina russa de la crisi: Alacant deixada de la mà de Déu.

Antoni Mulet, president d'Esquerra-Alacantí


A dintre de la crisi financera global, com en una nina russa, l’estat espanyol ja afegeix una crisi singular, de magnitud considerable amb condicionants negatius propis: falta de competència, de model productiu, l’atur més alt de la CE, intolerable corrupció...

Al País València, a l’interior d’aquest nefast joc d’encaixos inclusius de dades econòmiques crítiques, alhora, tenim uns diferencials negatius respecte a la desastrosa mitjana estatal; agreujants tant significatius, que ens situen en el mateix epicentre de la crisi. Cal persistir en la denúncia dels nostres dirigents polítics "autonòmics" que han estat sagnantment errats durant l’època especulativa immobiliària. El Govern de la Generalitat del PP, el conjunt del PP de la "Comunidad Valenciana", els seus amics, coneguts i veïns en són responsables. També, tot s’ha de dir, sucosos beneficiaris de les nostres desgràcies.

Pel una altra banda el govern de l’Estat del PSOE, gens innocent, ha estat beneficiant-se de les vaques grasses del negoci immobiliari especulatiu, i de l’eterna fidelitat al model centralitzat, model vividor de l’espoli fiscal de les parts de l’Estat més industrialitzades i dinàmiques: Catalunya, Illes Balears i País València (el trident del dèficit fiscal permanent); a sobre, les ha mantingudes sense les infraestructures i inversions que imperiosament necessiten (el corredor mediterrani, n’és un exemple paradigmàtic).

Seguint un esglaó més en la metàfora dels successius encaixos de la nina russa de la crisi, la situació del País Valencià (governat malament per uns i injustament espoliat pels altres) és desoladora; fins al punt, que el "Financial Times" (3/3/10) posa el País Valencià com a exemple del col·lapse econòmic espanyol, "quinta essència de la vella economia" i centre de l’esclat de la bombolla immobiliària.

El País Valencià manté un diferencial de més de dos punt percentuals sobre la tassa d’atur estatal i va en augment, l’economia submergida està fregant el 25% de PIB, el sector turístic abandonat a la baixa qualitat, la indústria deixada, durant anys, a la seua sort, la irresponsabilitat dels mandataris del Partit Popular no té mesura.

El PP ha utilitzat el populisme i l’escenificació fallera de la política mentre anava desvertebrant econòmicament el País Valencià, imposant l’especulació i el monocultiu de la construcció en benefici dels seus amics econòmics.

Amb un deute públic record, han fet una negociació nefasta i covarda del nou finançament, mostrant una incapacitat reivindicativa malaltissa dels interessos valencians davant l’Estat, això sí, comptant “d’escolanet” amb el PSOE valencià. El Govern de la Generalitat ha afegit tràgicament més llenya al foc.

I Alacant? I les comarques del Sud del País Valencià?

Endins del tot de la nina russa de la crisi, a Alacant ens toca el pitjor, amb un diferencial de més de dos punts respecte de la mitjana d’atur ja escandalosa del País Valencià hem assolit fins al 25% d’atur, una quarta part de la població activa, xifres calamitoses.

Al sud del País Valencià, de l’empenta dels sectors industrials exportadors ja no queda pràcticament res, la fuga de capital humà ha estat constant des de fa més d’una dècada, l’equilibri de les comarques de l’interior i de la costa s’ha trencat. Tot allò que tant ens caldria ja no hi és, ...les grans obres i projectes que a València són una realitat aquí són "projectes" o meres especulacions.

Alacant deixada a la seua sort pel "MAL GOVERN" ha de sobreposar-se a la política econòmica desvertebradora dels governants de PP, mirant de superar un doble provincianisme nefast, abandonar la perversa visió extemporània on el nord, el sud, el llevant i el ponent tenen com a referència Madrid i rodalies, i fugir dels rerefons de rivalitat també provinciana amb València.

Alacant és, som, la segona ciutat del País Valencià i hem d’exercir com a tal, ens hem de reivindicar com a tal. Ens hem de fer valdre.
Amb urgència, Alacant ha de projectar-se sobre la seua comarca i alhora assumir el seu veïnatge amb la tercera ciutat del País Valencià, Elx; articulant econòmicament l’Alacantí i l’eix Alacant-Elx. Sense aquesta articulació de base no seran possibles altres objectius estratègics a les comarques del sud del País.

Els plans de desenvolupament provincial ("Coepa, Diputación, Cámara, Ayuntamiento"), són poc més que demostracions d’impotència continuada; quan no, d’incompetència culpable.

D’aquest cul de sac no ens traurà, ni la demografia, ni la utilització interessada i propagandista de la Universitat, sinó, la regeneració política i social que implique la creació d’oportunitats noves i dirigides a la qualificació i a la joventut.

La província d’Alacant genera sols el 12% de la demanda de llocs de treball qualificat del País Valencià quan representa el 38% de la població del País, la de Castelló el 14% i representa el 12% de la població, per contra , la província de València genera la demanda del 73% del treball qualificat i sols té el 50,5% de la població. Obrim els ulls!

¿Com podem aturar la fuga de capital humà, de gent jove preparada, si les polítiques del PP han aniquilat l’economia del sud? És normal que els futurs talents que preparem se’n vagen a fer les Amèriques.

El president Camps de viatge per Brasil va declarar "La Comunitat es la parte más moderna y feliz de España", culpable de la situació desesperant del País Valencià hi torna amb el "para ofrendar nuevas glorias a España" inoperant i autocomplaent. Mentrestant Alacant, al sud, deixada de la mà de Déu.