Comença un nou any i amb ell un munt de propòsits. Com sempre, cada 1 de gener, ens plantegem quins són els objectius que volem assolir durant els 365 dies que tenim per endavant, i aquest 2020 no n’és una excepció. Comença un any ple de reptes en molts àmbits, però també comença l’any de les oportunitats. Tenim l’oportunitat de treballar dur per aconseguir fer realitat tots aquests reptes.

El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Un dia que no hauria d’existir, certament, però una jornada absolutament necessària i que hem de fer molt visible per aconseguir crear consciència. A l’Escala, un grup de dones de totes les sensibilitats s’han unit per organitzar diverses activitats durant l’any i sembla que la més important es durà a terme aquest 25 de novembre.

La setmana passada es va constituir el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que està format per 33 representants. Els partits els obtenen proporcionalment als vots obtinguts a tota la comarca, i els designen de forma directa. Amb això vull dir que els partits escullen qui seran els seus representants al consell, d’entre tots els càrrecs electes que han obtingut, i no pas a través d’una llista que la gent voti directament, com passa als ajuntaments o la Generalitat.

Ser notícia no és fàcil. Tots els que estem involucrats en el món de la política sabem que costa molt que els diaris, les ràdios i, sobretot, les televisions, cobreixin notícies cada dia sobre els nostres actes o iniciatives. És molt complicat que, amb tantes coses que passen al món, tinguem espai diari per fer declaracions o exposar les nostres idees a no ser que proposem alguna cosa amb molt contingut, que tinguem realment coses interessants a dir o que fem o participem en actes de rellevància social, per exemple.

En èpoques com l’actual, sovint es cita aquella famosa frase que sens dubte tots hem sentit : “En xinès, la paraula crisi i la paraula oportunitat s’escriuen amb el mateix símbol”. Una frase típica de llibres d’autoajuda que, normalment, s’utilitza per intentar apujar la moral a una població desmoralitzada per la difícil situació que li toca viure, que intenta injectar a la gent l’esperança que tornarà a sortir el sol quan passi la tempesta i que el mon que ens trobarem pot ser un món millor que el que teníem al començar.

Benvolguda Senyora Fabra, Primer de tot vull fer-li extensiu que hem dirigiré a vostè amb la meva llengua, el català. Espero i desitjo que vostè que entén el Valencià i l’Aragonès així com espero que també el salat de les Illes Balears, no tingui cap problema de comprensió amb les quatre ratlles escrites a continuació. En segon lloc voldria felicitar-la per la seva pèssima i ridícula actuació ahir dia 11/07/2012, protagonitzant una polèmica (ja estesa per les xarxes socials, http://vimeo.

Fa uns dies vaig assistir com a públic a la conferència de l’alcalde de Figueres. Hi vaig anar amb l’interés d’escoltar el nostre batlle. Volia assabentar-me de primera mà de la manera com la dreta catalana vol comandar la nostra vila després de 5 anys de mandat i amb l’actual majoria absoluta. He d’admetre que tenim un “polític” al capdavant de Figueres. Ens va demostrar uns grans dots de comunicació i de control dels ritmes, i també que sap jugar amb la proximitat: va aconseguir fer ben planers els més de 55 minuts d’oratòria.

Darrera la defensa de la centralitat de l’estació del tren de Figueres i el seu soterrament hi ha el nostre model de comarca. L’Alt Empordà és una comarca diversa tant en sectors econòmics com en entorns socials i això demana un nivell elevat en la resposta política i una visió global compartida del que volem ser. Requereix un model de planificació territorial que ens permeti seguir un camí útil a les demandes de present i de futur.

La sobirania de Catalunya és la única via que ens queda,,, l'estatut que va sortir del Parlament de Catalunya ja era insuficient, molt millor que l'actual però insuficient. Tot i això varem veure com el varen retallar descaradament a Madrid. El segon pas la posterior “baixada de pantalons” del senyor Mas davant el govern espanyol(encara es va retallar més) convertint l’Estatut en una eina limitadíssima pel desenvolupament de Catalunya.