La política ha de servir per ajudar la gent, per aconseguir que puguin gaudir d’un país que generi oportunitats de futur per a tothom, un país on tothom s’hi pugui guanyar la vida i pugui gaudir-la. D’això n’estem convençuts la gent d’ERC, i per això formem un partit que a tocar dels 90 anys d’història no tenim ni un sol cas de corrupció. Som aquí per ajudar la gent, no per robar.
El Penedès en general, i en concret l’Alt Penedès, es troba en una situació geogràficament privilegiada, en mig de les dues grans àrees metropolitanes del país: la de Barcelona i la de Tarragona. Per la comarca passen tots els eixos principals de comunicació terrestre: autopistes, autovies, trens, gasoductes, conduccions d’ aigua, llum... Som terra de pas, i això ens ofereix moltes potencialitats, però també ens porta riscos.
Imaginem un ajuntament d’un poble petit envoltat de vinyes, sense massa indústria, ni turisme internacional desbordant a l’estiu, ni enmig d’una bombolla immobiliària que li permeti omplir les arques a dojo. Imaginem que tot i així, amb molt d’esforç ha anat aconseguint els serveis bàsics: una llar d’infants, una escola, un institut, un consultori.. fins i tot una biblioteca. I encara més, ha aconseguit uns estalvis en forma de romanent, malgrat que no els pot utilitzar sempre en allò que voldria perquè les normes imposades des del govern espanyol no ho permeten: educació, ajuts a la gent gran, a tots aquells veïns i veïnes que ho necessiten de debò.
La Humanitat viu un dels moments més transcendents de les últimes dècades. Segurament, el moment més determinant del que portem de segle XXI. La COVID-19 ho ha sacsejat tot i ho continua sacsejant absolutament tot. El context és extremadament delicat, amb reptes immensos, començant per l’amenaça permanent de rebrots que demana a tots i a totes la màxima responsabilitat i acabant amb el xoc sobre l’activitat econòmica, el teixit empresarial, la destrucció de llocs de treball i el creixement de les desigualtats i la pobresa.
L'any 2008 va esclatar l'última crisi econòmica i amb ella es va endur el futur de molts joves. El fet de prioritzar el rescat dels bancs i les empreses de l'Ibex 35, en comptes de posar la vida de les persones al centre, tan sols va provocar desigualtats. Les polítiques d'austeritat i la recessió es va atropellar projectes vitals i va debilitar l'estat del benestar. Però després, la recuperació econòmica no va tenir en compte la justícia social sinó diferències, distincions i desigualtats.
Diuen els experts que l’arribada d’una pandèmia que pugui col·lapsar i aturar la vida de tota una societat passa un cop cada cent anys. Ara, estem vivint una situació complexa que ha portat a confinar-nos per poder protegir la vida i les persones. És per això que es demana responsabilitat. Tant individuals com col·lectives. Però, malauradament, ens hem trobat amb un govern estatal que va tard i malament.
El 8 de març de 1908, les treballadores de la fàbrica Cotton Textil Factory de Nova York van ocupar la fàbrica i es van declarar en vaga per demanar mesures que posessin fi a la precarització i a la discriminació. La resposta del seu cap, en comptes d’acceptar les demandes, va ser tancar-les dins i cremar la fàbrica. Van morir 129 dones i per recordar-les, el feminisme és lila, que és el color que llavors hi havia als telers.
Vaig quedar astorat quan vaig llegir a la premsa comarcal la notícia d’un assalt a un habitatge de Pacs per part d’un grup organitzat que cobra per fer aquests “serveis”, fent veure que defensen la Llei i que estava explicat totalment al revés de com havia succeït, seguint la versió de qui els va contractar. Resulta que mor el cap d’una família que vivia en aquella casa i ja no poden pagar la hipoteca, quan (això sí) havien pagat fins llavors; com que no poden continuar pagant, el banc (rescatat amb diners de tots nosaltres, ja que havien fallat com empresa bancària) els hi diu que marxin amb les mans al cap, però la família, després de dubtar, no ho fa i decideix quedar-s’hi, que ja havien pagat una bona part fins llavors, i seguir discutint als jutjats, cosa que els bancs i els llops organitzats saben fer molt bé.