Alt Pirineu

Totes les notícies

El senador republicà Miquel Caminal

El senador republicà Miquel Caminal rebutja el projecte de la MAT perquè instrumentalitza i degrada el Pallars

  L’autopista elèctrica que vol unir l’Aragó amb Catalunya, fins a Isona, afecta a zones d’interès geològic que formen part del Geoparc Orígens Demana al Ministeri que qualsevol projecte de producció o distribució energètica ha de comptar necessàriament amb la participació i aval del territori El senador Miquel Caminal va preguntar ahir al Gobierno de España el seu posicionament respecte la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i el seu pas pel Pirineu català, en concret la línia que la companyia Forestalia vol impulsar per unir l’Aragó amb Catalunya, fins a Isona, al Pallars. Aquesta autopista elèctrica afecta a zones d’interès geològic que formen part del Geoparc Origens. Està previst que s’instal·lin 56 torres a la comarca, el que suposarà un gran impacte a nivell paisatgístic i per a la biodiversitat, perquè algunes estan projectades a molt pocs metres de zones habitades o d’interès patrimonial. Al mateix temps, Caminal va exposar al Gobierno la seva preocupació per la titularitat privada d’aquesta línia, ja que obre la porta a un escenari de competència entre grups privats. I això podria acabar amb un impacte molt elevat pel territori, amb l’existència de múltiples línies de diferent titularitat. Perquè, tot i l’origen renovable de l’energia, aquest projecte de producció energètica està molt allunyat dels centres de consum i generarà emissions i un gran impacte negatiu al territori. Per tant, Caminal va insistir en que no podem acceptar un projecte que instrumentalitza un territori sense generar-hi cap retorn. A més, el Pallars sense ser consumidor, ja compta amb grans instal·lacions de les hidroelèctriques i ara, volen degradar encara més un territori que principalment viu de l’agricultura, la ramaderia i el turisme.   Va remarcar també que des d’ERC es defensa un model energètic que impulsi el desenvolupament de les energies 100% renovables i de KM 0. Però passant per un model que aposti per l’eficiència energètica, l’autoconsum, les xarxes intel·ligents de gestió i la democratització del mercat energètic.

Un nou curs polític

Un nou curs polític / Un nòu curs politic

Comencem un nou curs polític marcat, especialment pel bon ritme de vacunació, que de ben segur ens acostarà, cada cop més, a la normalitat en les nostres relacions. Iniciem aquest nou curs polític amb un govern que ens il·lusiona, amb un President republicà en qui hem posat molta confiança i també expectatives. Tenim feina, i ganes de fer-la! Anem deixant enrere les conseqüències d’una pandèmia que ha afectat arreu, però especialment a l’Alt Pirineu i l’Aran, on també ha servit per ser capaces de cridar l’atenció: ocupem el 20% del territori, però no arribem a l’1% de la població de Catalunya. I això que semblava que poc importava al país, ha passat a ser una de les prioritats del Govern de Pere Aragonès, fent política i fent gestió, també territorial. La gent del Pirineu i l’Aran hem entrat a l’agenda del Govern, ara però cal materialitzar-ho: Començant pel desplegament immediat de la vegueria, i continuant per la millora de les vies de comunicació, especialment les transversals que uneixen totes les ciutats i viles pirinenques. En la implantació de la fibra òptica a tots els nuclis de població, perquè tothom tingui les mateixes oportunitats, visqui on visqui. En la diversificació i també en el repensar els models econòmics. En un habitatge assequible pels residents. En fixar la població jove al territori, retenint el talent a casa nostra. Sense oblidar la mirada de gènere en totes les accions que es facin al Pirineu i arreu, també en el desplegament del Departament d’Igualtat. En uns serveis socials adaptats a la realitat pirinenca, prioritzant l’atenció a les persones i l’accés universal als serveis públics. Una sèrie de millores que depenen també i, majoritàriament de nosaltres, de les pirinenques i els pirinencs, de les “aranesa e araneses”; de com fem ara les coses, en dependrà el nostre futur. Per això és tan important que planifiquem, que mirem a l’horitzó i que toquem de peus a terra: el que nosaltres fem avui, tindrà conseqüències en les generacions futures.

Lourdes Ravetllat, nova Representant territorial de l'Esport a Lleida, Alt Pirineu i Aran

Lourdes Ravetllat, nova Representant territorial de l'Esport a Lleida, Alt Pirineu i Aran El dia 9 d'agost del 2021, la Secretaria General de l'Esport i l'Activitat Física ha nomenat la que és la nova Representant territorial de l'Esport a Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran. Lourdes Ravetllat i Pons nascuda a Puigcerdà (Cerdanya) resideix actualment a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà). Recentment (juliol 2020- juliol 2021) ha treballat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, actualment Departament de Drets Socials, com a Coordinadora de Joventut de Lleida, Alt Pirineu i Aran. Diplomada en Magisteri d'Educació Física i Magisteri Educació Infantil per la Universitat de Vic, ha treballat al Departament d'Educació com a professora de l'escola La Closa d'Esterri d'Àneu i l'Escola Llums del Nord de Puigcerdà entre altres centres educatius de l'Alt Pirineu. Amb una gran experiència i practicant de tota mena d'esports de muntanya i sobretot d'esports d'hivern, emprèn aquest nou projecte com un repte personal i professional i una oportunitat per treballar pel territori i perquè l'activitat física arribi a tots els racons de la demarcació i sigui una pràctica adaptada a totes les etapes de la vida i necessitats per ajudar a fomentar un estil de vida saludable i de qualitat de la societat. Des d'Esquerra Republicana de l'Alt Pirineu i Aran volem felicitar-la pel seu nomenament i remarcar que el futur de l'Alt Pirineu i Aran passa pel ple desplegament de la llei de Vegueries i per un reconeixement del món rural

Assemblea de Dones a Tàrrega

Som feministes perquè som republicanes

Assemblea de dones d’ERC a Tàrrega Per Marian Lamolla i Miret, Secretària General de l'Alt Pirineu i Aran El passat 10 de juliol es va celebrar a Tàrrega l’assemblea de dones d’ERC. Va ser una assemblea mixta en format: presencial  i telemàtic. Les dones que hi vam assistir de forma presencial vàrem tenir l’oportunitat, el regal, de retrobar de nou la Carme Forcadell, la Dolors Bassa i la Meritxell Serret. Elles van donar la benvinguda juntament amb l’alcaldessa de Tàrrega, l’Alba Pijuan. La Consellera d’Igualtat i Feminismes, Tania Verge, va posar en valor la creació d’aquesta nova conselleria que haurà de treballar de forma transversal per fer una república feminista, on totes i tots ens hi sentim representades, amb fortalesa i lideratge femení. A la consellera li vam demanar el desplegament territorial al Pirineu, aprofitant el torn de paraules. La intenció és desplegar aquesta nova conselleria en vegueries. Ho esperem. Entre altres coses, es va fer la proposta i aprovació de canvi de vicesecretaria i secretaries de les dones per vicesecretaria i secretaries de feminismes, també es va presentar el programa formatiu Maria Dolors Bargalló de lideratge feminista, amb la sempre entusiasta Meritxell Benedí. Després una taula rodona sobre equitat menstrual, molt interessant, amb la participació de companyes de diferents llocs dels països catalans. Ho necessitàvem, era necessari aquest retrobament físic amb les dones que estan al capdavant del partit, la prova: cada vegada que es feia referència a alguna d’elles, Ester Capella, Alba Vergés, Najat Driouech...i moltes d’altres, la resta d’assistents ens aixecàvem de la butaca i aplaudíem amb ganes, com una celebració i un homenatge pendent, necessari. La cloenda va anar a càrrec de la Marta Rovira, Secretària General del partit, en format telemàtic des de l’exili a Suïssa. Va fer esment de que les dones d’ERC som feministes perquè som republicanes i defensem la llibertat de tothom.

Raül Romeva visitant el Parc del Segre acompanyat del seu seu gerent, Quic Ganyet

Raül Romeva visita el Parc Olímpic del Segre i es reuneix amb els seus clubs esportius

És la primera visita de Romeva al Pirineu des que va ser indultat, on ha fet una trobada amb la militància i els càrrecs electes de la comarca​   Aquesta tarda, coincidint amb la celebració del Llibrestiu, presenta el seu darrer llibre “Ubuntu: la república del bé comú” a Puigcerdà El Vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’ERC, Raül Romeva ha visitat aquest matí les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre acompanyat dels senadors d’ERC, Sara Bailac i Miquel Caminal i amb diferents càrrecs electes urgellencs, entre ells, Xesco Viaplana i Martí Riera, així com també de regidors i regidores de diferents consistoris.   Durant la visita a les instal·lacions úniques del Parc Olímpic del Segre, Romeva ha pogut conèixer de primera mà totes les activitats que s’hi realitzen com ara: ràfting, piragüisme, open-kayak i hidrotrineu. Acte seguit, s’ha reunit amb el club Cadí Canoë-Kayak, un referent en el món del piragüisme i amb el Club d’Esquí de Fons de l’Alt Urgell i Cerdanya (CEFUC), un club pioner a Catalunya dedicat exclusivament a l'esquí de fons. A més, també ha realitzat una visita pel casc antic de la capital de l’Alt Urgell i ha pogut descobrir alguns del indrets més icònics de la ciutat. A continuació, ha realitzat una trobada amb la militància i els càrrecs electes de la comarca.   Per acabar la jornada i, coincidint amb la celebració del Llibrestiu, Raül Romeva presentarà el seu darrer llibre: “Ubuntu: la república del bé comú”, que compta amb el pròleg d’Oriol Junqueras. L’acte tindrà lloc a les 19:00H a la plaça Santa Maria de Puigcerdà i comptarà amb la presència de la senadora d’ERC, Sara Bailac qui conversarà amb l’autor del llibre. A la capital ceretana, Raül Romeva també tindrà l’oportunitat de trobar-se amb la militància i els càrrecs electes de La Cerdanya.  

Congrés Regional a Oliana 2021

ERC de l’Alt Pirineu i Aran reivindica el desplegament de la vegueria durant el Congrés Regional a Oliana

Es presenta i s’aprova per unanimitat la Declaració d’Oliana sota el lema, “L’Alt Pirineu i Aran és vida. Equilibrem el país”  L’acte ha comptat amb la cloenda de Marta Vilalta, Secretària General Adjunta, que s’ha compromès a consolidar el desplegament territorial Oliana acull avui la celebració del Congrés Regional anual de la militància d’ERC de l’Alt Pirineu i Aran. Aquest és el primer acte presencial que la Regional fa d’ençà que va començar la pandèmia i, ha tingut una molt bona acollida. L’alcaldessa d’Oliana, Carme Lostao, ha donat la benvinguda i el tret de sortida d’aquest Congrés, a continuació, el President de la Regional, Josep Castells, ha realitzat una valoració del darrer any on ha destacat la feina feta i el compromís ferm en un projecte comú. Els assistents també han aprovat l’estat econòmic de la federació i han conegut el principals reptes de present i futur de la mà de la secretària general, Marian Lamolla. A més, s’ha presentat i aprovat per unanimitat la Declaració d’Oliana sota el lema, “L’Alt Pirineu i Aran és vida. Equilibrem el país” on els sota signants demanen que els departaments de la Generalitat incorporin en el seu organigrama els serveis territorials a l’Alt Pirineu i Aran i, que la seva implantació es faci efectiva el més aviat possible. Per altra banda, s’ha reivindicat que calen estructures a nivell veguerial, alhora que s’ha d’estructurar l’acció concertada del món municipal, l’autoorganització en clau pirinenca del sector empresarial i associatiu i la potenciació dels mitjans de comunicació de proximitat, entre d’altres. La jornada ha acabat amb una emotiva entrega d’una placa honorífica i l’últim llibre d’Oriol Junqueras, a Jaume Bertran, militant històric de La Seu d’Urgell, per la seva persistència, lluita i defensa dels valors republicans i la independència de Catalunya. Per acabar i com a cloenda del congrés, Marta Vilalta, secretaria general adjunta i portaveu d’ERC ha afirmat que s’està treballant per desplegar i consolidar els serveis territorials a l’Alt Pirineu i Aran.

30 ans d’autogovèrn

Aué, 17 de junh, dia dera Hèsta d’Aran, hè 30 ans dera reinstauracion deth Conselh Generau d’Aran. Eth govèrn dera Generalitat restituïc era maxima institucion aranesa e d’aguesta manèra er autogovèrn d’Aran començaue a caminar...   Aguesta restitucion siguec possibla mercès ara reivindicacion des aranesi e araneses, e gràcies tanben, ara reconeishença, per part dera Generalitat, d’Aran coma un subjècte politic pròpri e ua realitat nacionau diferenciada.   Pendent aguesti 30 ans aguesta reconeishença a anat creishent:       • Es traspassi de competéncies, coma eth de Salut,  an permetut qu’Aran age un Espitau e uns servicis de salut fòrça per dessús d’autes comarques naut-pirenenques.     • Era Generalitat oficializèc era nòsta lengua tà tota Catalonha damb era aprobacion en 2010 dera «Lei der Occitan, Aranés en Aran».     • Er an 2015 s'aprovèc era «Lei de Regim especiau d’Aran» que permet arténher un major nivèu d’autogovèrn, en tot adaptar eth Conselh Generau d’Aran as naui besonhs e aspiracions dera societat aranesa actuau. Aguesta lei arreconeish ath pòble Aranés, a trauès dera disposicion addicionau prumèra, eth dret a decidir eth sòn futur.   Mès evidentament, pendent aguesti 30 ans, tanben s’an cometut errors. Es Aranesi e Araneses auem vist traspassi de competéncies, coma es aubèrges aranesi dera Generalitat qu'an acabat auent un pejor servici, en tot acabar ua d’aguestes aubèrges barrades dempús de hè ans e era auta gerida per ua entitat privada dempús d’ans de manifèsta mala gestion per part dera maxima institucion Aranesa. Per çò qu'ei dera lengua, maugrat era oficialitat der Aranés en tota Catalonha, era preséncia der occitan enes mejans de comunicacion publica de Catalonha ei totaument marginau e era divulgacion dera lengua ena rèsta deth principat a estat practicament inexistenta. Encara demore fòrça recorregut entà desvolopar e implementar era lei der Occitan.

ELS PARCS NATURALS, UNA OPORTUNITAT PEL TERRITOTRI

El 24 de maig celebrem el dia internacional dels parcs naturals. A Catalunya per definició són espais amb valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. I aquesta compatibilitat és clau, ja que existeixen d’altres figures de protecció del territori que justament eleven el grau de restriccions. De parcs naturals n’hi ha de marítims i terrestres, aquest article, com a pirinencs que som, l’enfoquem pensant en els terrestres. Tot habitant d’un territori amb un parc natural n’hauria d’estar orgullós, ja que disposar d’aquesta qualificació denota un entorn envejable. Un parc natural et situa en el mapa, potser hi ha gent que no sap pon és Fórnols o Araós, però la majoria sí que reconeix el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquestes figures de protecció poden generar activitat econòmica de diverses maneres, per exemple visites educatives, projectes d’investigació, activitat turística, gestió ordenada dels recursos, etc. Amb totes aquestes qualitats, tot sembla encaixar a la perfecció, però com acostuma a passar la realitat no acaba de lligar amb la teoria. Una mostra d’això és que hi ha habitants d’aquests territoris protegits que perceben els parcs com una imposició metropolitana i una limitació dels seus drets. Certament, hi pot haver algun cas en que la direcció d’aquests espais confongui o pretengui que la gestió d’un parc natural sigui molt similar a un parc nacional o una reserva integral, i això confronta totalment amb el que ha de ser un parc natural. Com dèiem al principi, una parc natural ha de compatibilitzar l’activitat dels seus habitants i l’aprofitament dels seus recursos amb la protecció del medi. Un altre aspecte que potser caldria millorar són els òrgans de governança, el que avui en dia són els òrgans rectors.

Reivindicar i celebrar la professió

El dia 12 de maig es celebra arreu del món el dia de la Infermeria, amb un lema que els darrers anys ha estat una veu per liderar. La infermeria és una ciència que es dedica a la cura i atenció dels malalts, així com a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. També, a part de la vessant assistencial, en té d’altres com la gestió, la docència i la investigació. Les infermeres i infermers treballem de forma autònoma i independent, i a la vegada formem part d’equips multidisciplinars. El nostre punt fort és el treball en equip. El prestigi social de la professió, associada al treball de cures, no ha estat mai reconegut. Potser degut al fet de que la majoria de professionals som dones (al voltant del 90% d’infermeres ho som) i es dóna per suposat que ens hem de dedicar a les cures. També cal afegir que les infermeres i professionals de la salut que treballem en entorns com l’Alt Pirineu i Aran afrontem reptes com el de l’envelliment de la població, el despoblament, la dispersió de la població, la dificultat afegida de la formació –que és una constant al llarg de tota la vida laboral-, la llunyania de centres de primer nivell o la falta de recursos humans, només per enumerar alguns dels problemes que la sanitat pública afronta en territoris com el nostre. Tot això ens converteix en professionals molt més polivalents, persones que hem decidit desenvolupar el nostre projecte laboral i vital malgrat totes aquestes dificultats perquè valorem l’entorn i l’estimem. No només és poc reconeguda la nostra feina, és poc reconegut en general tot allò que envolta el món de les cures, ja sigui en el món sanitari, dels serveis socials, de l’atenció a les persones grans…tots aquests serveis que la pandemia ha posat de relleu que són essencials i imprescindibles. El dia 12 de maig doncs, a part de ser una celebració del nostre dia, també és un dia reivindicatiu. Hem d’aprofitar la data per posar en valor el lideratge de la professió infermera en el maneig de la malaltia de la Covid19.