Alt Pirineu

Totes les notícies

Raül Romeva visitant l’Institut Centre d’Esports de Muntanya a la Pobla de Segur

Raül Romeva visita les instal·lacions de l’Institut Centre d’Esports de Muntanya a la Pobla de Segur, un projecte pioner i capdavanter a Catalunya

El republicà també es va reunir amb entitats, associacions i empreses esportives pallareses per conèixer la realitat del territori Després de la visita, Romeva va presentar el seu llibre “Ubuntu” a l’Epicentre de Tremp   El vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva va visitar ahir les instal·lacions de l’Institut Centre d’Esports de Muntanya de la Pobla de Segur acompanyat pel seu director Ramon Jordana, pel diputat i alcalde de La Pobla de Segur, Marc Baró, Lourdes Ravetllat, representant territorial de l'Esport a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i Lleida i pel president i la secretària regional d'ERC a Alt Pirineu i Aran, Josep Castells i Marian Lamolla.   “Aquest és un projecte pioner i capdavanter a Catalunya que ha de ser un referent en l’ensenyament esportiu del nostre país” va afirmar Romeva. Actualment l’institut té una matrícula de 800 alumnes anuals i ja són més de 3000 els alumnes que s’han anat formant ens els darrers 10 anys en especialitats de muntanya, escalada, esports de neu, piragüisme, espeologia i busseig entre d’altres.   Després es va desplaçar fins a Sort on es va reunir amb diversos representants d’empreses esportives del Pallars Sobirà. Romeva va intercanviar opinions i conèixer els reptes i les dificultats que tenen els empresaris d’esports d’aventura i escoles d’esquí per tal de contractar professionals: la temporalitat, l’habitatge i la convalidació de les titulacions. Segons va explicar Raül Romeva, “una possible opció seria treballar en un tipus de formació dual per trobar l’equilibri que fora de temporada, els professionals es puguin quedar a viure al Pallars”   Per la tarda, Raül Romeva es va desplaçar a Tremp on va conversar mb l’Associació esportiva Roca Roia, organitzadors de la cursa “Ultra Pallars 360” i amb l’Associació Lo Podall, organitzadors de la “Geobike” entre d’altres activitats. Aquestes associacions van explicar els seus projectes i plans de futur i van reivindicar sobretot la necessitat de tenir una piscina coberta pública al territori, ja que entre els dos Pallars no n’hi cap i seria un equipament cabdal.

La diputada Alba Camps durant la seva intervenció al Parlament de Catalunya

Esquerra Republicana reclama canvis legislatius per reforçar l’estructura i els recursos del món local rural

La diputada Alba Camps ha defensat aquest matí, en la sessió de control al Govern, que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, la necessitat d’impulsar els canvis legislatius necessaris per reforçar l’estructura i els recursos del món rural, amb l’objectiu que els municipis puguin donar resposta a les necessitats de la ciutadania En la seva pregunta a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la diputada berguedana ha denunciat que “al llarg de massa anys hem vist com les ruralitats estaven poc representades en la mirada de la política pública”. “Per molts són només ‘paisatge’ i sovint se’ns elimina qualsevol possibilitat per retornar la funció productiva del món rural”, ha afegit. Camps ha reivindicat els municipis rurals, “la realitat majoritària del nostre país”, i ha reivindicat que cal donar resposta i garantir els drets de la ciutadania. En aquest sentit, ha afirmat que “no podem hipotecar el pressupost, per exemple, en el manteniment de camins rurals, perquè també hem de poder fer polítiques, prendre decisions polítiques”. Més enllà de l’àmbit rural, la diputada republicana ha remarcat que “aquesta és una aposta de país. Per fer funcionar l'engranatge com a societat, necessitem reforçar l'estructura i recursos del món local rural. No només per la sostenibilitat i per justícia social sinó també perquè són font de resolució de moltes problemàtiques i reptes actuals”. Per últim, ha assenyalat que aquests canvis legislatius han d’anar necessàriament acompanyats d’una “governança participativa”. En el torn de resposta, la consellera Vilagrà, que ha recordat que el 62% dels municipis catalans són de menys de 2.000 habitants, ha volgut posar en valor la Llei de Governs locals, que està impulsant el Govern i que “obrirà el meló de les competències del món local i del seu finançament”, i també l’Estatut dels municipis rurals, que ens permetrà “avançar cap a l’equilibri territorial”.

Joan Talarn presenta els resultats del projecte ‘Arrela’t al Pirineu’

Sis projectes emprenedors del Pirineu recapten 93.000 euros gràcies al projecte ‘Arrela’t al Pirineu’ per reactivar el territori

  Fruit del conveni de col·laboració entre el Patronat de Promoció Econòmica i els  consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà,  el Pallars Sobirà, el Consell Comarcal de la Cerdanya i la Diputació de Girona   La plataforma Goteo ha aconseguit quasi el triple d’aportacions d’inversors privats que el finançament públic que va servir per posar en marxa l’experiència   El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha presidit aquest dimarts, a la sala Hug Roger III del Consell Comarcal del Pallars Sobirà a Sort, l’acte de presentació dels resultats obtinguts a través del projecte Arrela’t al Pirineu, fruit del conveni de col·laboració entre el Patronat de Promoció Econòmica i els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Consell Comarcal de la Cerdanya i la Diputació de Girona. El projecte pretén fomentar l’emprenedoria per reactivar el territori. A més el president de la Diputació de Lleida i dels representats de les entitats implicades, també han assistit a l'acte el diputat i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Carles Gibert, i el director del Patronat, Ramon Boixadera.    Segons ha explicat Joan Talarn, la recaptació total aconseguida per ajudar a finançar sis projectes innovadors ha estat de 93.000€. Així, als 24.000€ aportats per part dels diferents organismes públics, cal sumar-ne 69.000 € d’aportats pels 735 donants mitjançant la plataforma Goteo.org. És a dir, el finançament privat ha estat superior en quasi el triple del finançament públic. Per al president de la Diputació, aquest fet “demostra que les apostes pel nostre territori i la seva economia de proximitat són una aposta de territori, que ens identifica i ens fan cada dia més forts gràcies a iniciatives innovadores que arrelen entre els nostres veïns”. “Sabem –ha afegit– que per arrelar les persones al territori el primer esforç l’hem de fer les administracions locals, les que millor que ningú coneixem quines són les veritables potencialitats que tenim, quina és la nostra força quan treballem plegats”.

El senador Miquel Caminal amb la portaveu adjunta, Sara Bailac i Xavier Castellana

El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu al Senat exigeix que no s’exclogui a les EMD dels programes d’ajudes dels fons europeus

Caminal recull les queixes d'Entitats Municipals Desentralitzades com per exemple, Taús que quedaria exclosa del programa DUS 5000 per un criteri que ha qualificat de ‘totalment injust i d’una clara discriminació i perjudici cap a aquests ens locals’ El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, a instància de la senadora i portaveu adjunta Sara Bailac Ardanuy i dels senadors Miquel Caminal i Cerdà i Josep Maria Reniu i Vilamala i, ha sol·licitat la tramitació d’una moció per garantir la no exclusió de les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) dels programes d'ajudes i subvencions destinats a Entitats Locals finançats amb fons europeus.   Tal i com especifica el senador Miquel Caminal, l’esmentada moció, que es debatrà a la Comissió de Despoblament i Repte Demogràfic, recull les inquietuds de Taús (Alt Urgell) que es veuria exclòs, com moltes altres EMD, del programa DUS 5000. Una línia de subvencions ‘que pretén promoure l'ús d'energies netes en el marc dels Fons europeus Next Generation i que, a més, pretén reactivar l'economia europea intentant deixar enrere els efectes adversos que la COVID-19 ha provocat a les nostres societats’.   Caminal ha explicat que dins del marc dels fons Next Generation, el Govern de l'Estat va aprovar el Reial decret 692/2021, de 3 d'agost que pel qual es regula la concessió directa d'ajudes per a inversions en projectes singulars locals d'energia neta als municipis que pertanyen al 'repte demogràfic' però que en el seu articulat ‘no contempla la possibilitat que les Entitats Municipals Descentralitzades puguin adherir-se a les ajudes, malgrat que puguin tenir la capacitat i els recursos humans i materials necessaris per redactar i presentar projectes propis’.   Per la seva banda, la senadora Sara Bailac opina que el criteri establert a les bases per atorgar aquests ajuts ‘és totalment injust i suposa una clara discriminació i menysteniment cap a les EMD, excloent-les d'un gran paquet econòmic que suposaria una oportunitat important per dur a terme polítiques transformadores i per millorar la vida dels seus habitants’.

El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent durant l'acte d'avui a Talarn

ERC comença a escriure el Talarn republicà

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, han remarcat la necessitat de construir municipis republicans   Avui, el municipi pallarès de Talarn ha acollit l’acte d’ERC “Escrivim el Talarn republicà” amb la presència del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, la secretària general d’ERC de l’Alt Pirineu i Aran, Marian Lamolla i el militant republicà i veí del municipi, Pol Oliva.   L’acte ha començat amb la intervenció de militant republicà, Pol Oliva qui ha donat la benvinguda i agraïment a tots els assistents i ha destacat la il·lusió especial que li fa el fet de realitzar un acte polític al seu poble, Talarn. Oliva ha fet un incís especial en el municipalisme i el republicanisme i ha recordat al president Macià en la creació de la República des dels municipis.   A continuació, la secretaria general d’ERC de l’Alt Pirineu i Aran i regidora de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Marian Lamolla ha explicat alguns del projectes que té la regional, que treballa amb l'objectiu del bé comú. “És des dels municipis que assolirem la República, hem d'estar units per a construir la vegueria del Pirineu” ha remarcat Lamolla.   Acte seguit, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn ha tractat el tema de la governança republicana i n’ha citat un exemple, els criteris de discriminació positiva de tots els pobles del Pirineu que té la Diputació de Lleida.   Finalment, Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball ha explicat la seva experiència municipal. Tot i que cada municipi té la seva idiosincràsia, hi ha uns marcs comuns en política municipal que són aplicables a moltes realitats. “Des dels anys 30, ERC està fent una feina imprescindible, que és la capacitat de sumar gent diferent i noves sensibilitats amb la voluntat de consolidar el projecte republicà a tots els municipis del país pel bé comú” ha afegit Torrent.

La diputada Marta Vilalta durant la seva intervenció al Parlament

ERC celebra que la consulta sobre els Jocs doni la veu al Pirineu, "amb protagonisme de l’Alt Pirineu i l’Aran”

Els republicans subratllen que s'avança en els compromisos fixats al Parlament, en democràcia participativa i transparència Aquesta setmana el Govern ha anunciat la data, el proper 24 de juliol, i del procediment per a preguntar a la ciutadania del Pirineu sobre el projecte de Jocs Olímpics d’Hivern de cara al 2030. I amb aquest anunci, Esquerra Republicana  subratlla que es compleix el compromís que serà la ciutadania de les comarques pirinenques qui decidirà si hi ha d’haver candidatura de Jocs Olímpics o no.   Així ho ha afirmat aquest dimecres durant la sessió de control al Parlament, la portaveu parlamentària i secretària general adjunta d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, que ha preguntat a la consellera de la Presidència, Laurà Vilagrà, sobre la consulta de la possible candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030.   Amb la fórmula que ha convocat el president de la Generalitat i el Govern, “des d’ERC celebrem haver pogut conjugar dos principis importants: la participació de tothom qui ha mostrat la voluntat de voler participar, però també el protagonisme i la veu de la decisió definitiva de la ciutadania de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran”, ha afirmat Vilalta.   En aquest sentit, la consulta posa el focus a les comarques amb més impacte territorial, que són les de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. “Sense aquestes comarques no hi ha candidatura”, ha afirmat Vilagrà durant la sessió de control. Per tant, “volem aquesta validació territorial de la proposta”. Però també, altres comarques del Pirineu que en un segon nivell estan òbviament implicades i volen saber fins a quin punt volen tenir aquesta implicació.   Si la proposta rep l'aval de la ciutadania, Vilagrà ha defensat que amb els Jocs es pretén “explicar la nostra muntanya al món”. I ha afegit que l'objectiu seria: "millorar les infraestructures que tenim en aquest moments i no plantejar-ne de noves que no tenen sentit a Catalunya; aprofitar les places hoteleres; i, per tant, no hi ha elements especulatius, i la sostenibilitat és l’element principal.

Reunió infraestructures a Madrid

Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, demana actuar en la carretera N-260 per millorar les connexions pirinenques

El Ministeri de Transports i els representants territorials de les províncies de Lleida i Osca van acordar ahir treballar en la millora de l’eix de la N-230   El secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, van mantenir ahir a la seu del Departament una reunió amb els presidents de les diputacions de Lleida i Osca, Joan Talarn i Miguel Gracia, amb la síndica del Conselh Generau d’Aran, i amb els presidents de les comarques de la Ribagorça i l Alta Ribagorça, Marcel Iglesias i Mª José Erta, per tractar els projectes en curs i els projectes a desenvolupar al corredor de l’autovia A-14 i la carretera N-230 entre Lleida i la Val d’Aran. A la reunió, que es va fer en un to positiu i constructiu, hi van assistir també el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, i la subdelegada del Govern a Osca, Silvia Salazar.   El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va valorar positivament la voluntat del Ministeri de tenir present la veu del territori i escoltar allò que més interessa els municipis, amb la finalitat d’implementar una millor mobilitat, sense que hi hagi afectacions negatives en el paisatge. En aquest sentit, Talarn va aprofitar per posar sobre la taula la necessitat d’actuar també en la carretera N-260, ja que les comarques pirinenques pateixen en l’actualitat un important dèficit de connexió entre elles. Precisament, l’Alta Ribagorça és el punt de connexió entre la N-260 i la N-230.   Totes les parts van coincidir en la necessitat de completar i resoldre la problemàtica generada fonamentalment pel trànsit de vehicles pesants a l’eix de la N-230 fins a la Val d’Aran, millorant la funcionalitat i les condicions de seguretat viària.   En aquest sentit, es va acordar que el Ministeri dissenyi un calendari d’actuacions i projectes a desenvolupar, que es presentarà a les properes setmanes en una nova reunió amb els representants dels territoris i comarques per on discorren aquestes infraestructures.

ERC Tremp visitant la sala noble del Senat

Membres d’ERC Tremp reclamen la remodelació de la N260 en la seva visita al Senat i Congrés de Madrid

La remodelació de l’eix pirinenc és una mesura clau per frenar el despoblament a les comarques de muntanya   Una representació del grup municipal d’ERC Tremp encapçalada per l’alcaldessa Maria Pilar Cases i el president regional del Pirineu, Josep Castells, visiten el Congrés i Senat espanyol per traslladar als grups parlamentaris d’ambdues cambres diferents problemàtiques dels territoris de muntanya.   Les senadores republicanes Sara Bailac i Mirella Cortés han acompanyat al grup municipal d’ERC Tremp i han tractat en especial la necessitat de remodelar la N260 (l’eix pirinenc que ha de vertebrar aquest territori). Una mesura clau per frenar el despoblament.                                                                 Tal i com ha traslladat l’alcaldessa de Tremp, Mª Pilar Cases als grups parlamentaris: "actualment per recórrer els 165 km entre el Pont de Suert i Puigcerdà, es triga el mateix temps que en fer els 600 km entre Tremp i Madrid i sense cap possibilitat de fer-ho en transport públic”.   Per tant, realitzar aquesta actuació, hauria de ser una de les prioritats del Govern espanyol a Catalunya i fer així que, els pressupostos generals de l'Estat no deixin de banda ni passin olímpicament de les comarques pirinenques. També es vetllarà que la part catalana ho segueixi en la comissió bilateral Estat-Generalitat de Catalunya.  

Miquel López, nou conseller comarcal  del Pallars Jussà

Miquel López, nomenat nou conseller comarcal del Pallars Jussà

El regidor de Castell de Mur entra en substitució de la consellera i regidora de Sarroca de Bellera, Marta Moyes    El republicà Miquel López, regidor del Castell de Mur, ha estat nomenat com a nou conseller comarcal del Pallars Jussà. López va prendre possessió del càrrec ahir tarda durant la sessió ordinària del ple del Consell Comarcal, en substitució de la consellera i regidora de Sarroca de Bellera, Marta Moyes, tal i com es va acordar a l’inici de la legislatura.   Aquest acord es va fer per què ambdós municipis pallaresos poguessin tenir una representació al Consell Comarcal del Jussà.   Miquel López es mostra molt satisfet amb el nomenament i afegeix que “és un orgull per a mi poder treballar per la comarca i representar a totes les pallareses i pallaresos. Em fa molta il·lusió aquesta nova etapa i espero poder ser d'utilitat i aportar el màxim possible”.   En definitiva, per ara no es preveu cap altre canvi de consellers fins a les properes eleccions municipals de l’any vinent.