Les recents esllavissades a la N-230 tornen a fer evident les greus mancances que pateixen les vies de comunicació pirinenques, que aboquen a la ciutadania a utilitzar unes carreteres insegures, amb escàs manteniment i que requereixen de reformes estructurals des de fa molts anys. I mentre això no arriba i la desinversió del govern de l’Estat continua per a les infraestructures catalanes i encara més a les pirinenques, el Pirineu reclama i requereix unes carreteres dignes.
La futura seu dels Serveis Territorials de Cultura a l’Alt Pirineu i Aran i el futur arxiu comarcal a Pont de Suert contribuiran a enriquir i potenciar el motor que representa la cultura per a la comarca El 30 de novembre es compleixen vint-i-dos anys de la declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO del conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, una fita que sens dubte va representar un abans i un després en molts aspectes, i que ha ajudat a dinamitzar l’economia i la demografia, així com la coneixença mundial del patrimoni cultural del Pirineu.
A l’Alt Pirineu i Aran i segons les dades del registre d’explotacions ramaderes del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, hi ha aproximadament 1900 explotacions ramaderes de boví, equins i oví -cabrum. La gran majoria són explotacions extensives i semi -intensives que fan un aprofitament sostenible dels recursos naturals. Aquest sistema productiu està associat a un model d’explotació tradicional i a una economia familiar que fins ara s’ha mostrat resilient però que en aquests moments està amenaçat i en perilla la seva continuïtat per diferents factors, sobretot econòmics, socials (falta de relleu generacional i de reconeixement) i mediambientals (nous reptes associats al canvi climàtic).
En els darrers dies, la normativa polèmica sobre les cremes al camp que va aprovar el Congrés espanyol ha estat noticia en boca de tots. Tot i que, ara la Generalitat ha habilitat un permís, hi continuen havent força restriccions. Tot va començar als anys vuitanta... Veníem del gran èxode rural dels anys seixanta i setanta, molts pobles havien quedat buits o gairebé, els nostres avantpassats havien fet "gestió forestal" fins a la revolució industrial quan el carbó valia diners.
Fins fa poc, viure en una zona rural significava que la única sortida professional passava per dedicar-se al sector primari, agricultura, ramaderia o bé la pesca, però des de fa un temps cap aquí hi ha hagut un canvi en la manera de viure i treballar als poble. Les generacions de les nostres mares i padrines, no veien un futur digne en quedar-se a viure en llocs petits, i sovint es creia que si no marxaves a la ciutat no tenies oportunitats laborals.
La pandèmia de la COVID19 ha tingut un efecte indubtable en el benestar emocional i mental de les persones, i com a conseqüència, un clar augment dels trastorns mentals. És per aquest motiu, que tant el Govern català, com el de l’Estat espanyol s’han vist en la necessitat de reforçar l’atenció de la salut mental i plantejar noves estratègies i plans. El desembre de 2021, el Ministeri de Sanitat va presentar la Estrategia de Salud Mental del Sistema Nacional de Salud (SNS), en substitució de la darrera.
El municipi de Tremp forma part d’un territori únic i especial, designat l’any 2018 per la UNESCO com a Geoparc pel fet de tenir un patrimoni i paisatges geològics singulars i de rellevància internacional. Al Geoparc Orígens, un territori de més de 2000 km2 format per 19 municipis de 4 comarques diferents, es pot explicar una història geològica de més de 500 milions d’anys. Però no només es tracta la geologia sinó que integra la resta de patrimonis naturals i culturals del territori.
Ser president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, es una gran satisfacció i un gran privilegi per a un pirinenc com jo, però alhora es una gran responsabilitat. L’espai que el conforma es fruit del treball i l’esforç dels nostres avantpassats. Ells, van alliberar el terreny de pedres, esbarzers i maleses, convertint-lo en prats, terres conreables, horts... configurant amb el pas del temps el nostre paisatge.
A finals de primavera els pirinencs i pirinenques tindrem l’oportunitat de decidir si volem celebrar uns jocs olímpics d’hivern. Fins fa poc m’ha costat decidir-me per una opció, ja que em faltava informació per a poder-me posicionar. És més, trobava sorprenent que hi haguessin uns posicionaments tant ferms tant pel sí, com pel no. Personalment la meva opinió de celebrar uns jocs olímpics al nostre territori no ha estat monolítica.