Hauria de ser molt senzill: que tothom es quedés a casa i que els Domina de torn firmessin i fessin firmar tots els decrets que els plagués. Però, no n'és gens de senzill. Perquè sense cobertura econòmica, les persones han de sortir de casa per anar a treballar, encara que sortir vulgui dir jugar-se la vida, la seva i la dels seus familiars, i contribuir involuntàriament al fet que la pandèmia del Covid-19 s'allargui en el temps i anem de rebrot a rebrot i de confinament a confinament, com si juguéssim a una oca macabra.

Fa poc més d’un mes que estem submergits en una situació del tot anòmala. El passat 12 de març quatre municipis de la Conca d’Òdena es veien afectats per un confinament perimetral, a causa d’un brot de la COVID-19. Un confinament que, més enllà d’afectar els quatre municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena, també alterava la vida quotidiana de molts d’altres; els restants de la pròpia Conca però també els altres municipis del voltant, una gran part pobles petits que també en patien les conseqüències.

La ferocitat d’aquesta crisi que estem patint és d’una cruesa terrible, incommensurable. Malauradament el coronavirus s’ha acarnissat de manera especialment dura i cruel contra la nostra gent, creant estralls en el nostre dia a dia i, sobretot, impactant contra la gent més fràgil i vulnerable. Vagi per endavant, doncs, el meu sentit condol a tots els familiars i amics de totes aquelles persones víctimes d’aquest maleït virus.

El descrèdit per la política és evident, només cal sentir les converses de la gent i només cal veure la seva cara quan dius que ara, més que mai, la major part del teu temps la dediques a fer política.  Però tot i així, som moltes persones les que sempre hem cregut que de política en fa falta encara més. Amb totes les lletres de la paraula política, com a tot procés de reflexió i presa de decisions dins un grup per tirar endavant allò millor per aquell col.

Esquerra Republicana de Catalunya va dir durant la campanya que seria el soci més fidel al poble de Catalunya. Ens movem i actuem amb aquesta convicció. Moltes vegades la gent diu que els polítics només sortim per campanya, no és el cas del Junqueras ni dels altres que portem uns quants mesos voltant per tot el país i treballant dins el Parlament. Si és així, estem en campanya permanent! Sense enganyar a ningú amb demagògies sortim a escoltar i a explicar les coses tal com són, sense donar copets a l’esquena a ningú en va, sinó que tenim l’obligació d’explicar-li que el podem ajudar, sempre i quan ens ajudem tots per portar el país on li pertoca per solucionar els problemes dels ciutadans, que és el que tothom demana.

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre, és l’hora de que totes les formacions polítiques que s’hi van presentar i obtenir representació, treballin per a complir els seus compromisos. Dels 135 parlamentaris electes, n’hi ha 28 (PP i C’s) obertament en contra de la celebració d’una consulta o referèndum d’autodeterminació. I n’hi ha 20 (PSC), que hi estan d’acord, amb la condició de que l’Estat espanyol ho autoritzi, cosa que els mateixos dirigents del socialisme català saben que mai passarà.

Quan es construeix un nou Estat és el moment en el qual es pot fer una millora en profunditat en el sistema polític i en l’administració pública del país. Hi ha un ampli desig de canvis constatables que en conjunt comportin una millora en la qualitat democràtica a Catalunya. El nostre model, expressat al Programa Electoral de les eleccions del 25 de novembre, és el d’aquells països d’Europa amb una dimensió demogràfica i econòmica similar a la nostra (Finlàndia, Suècia, Noruega, Escòcia, Flandes, etc.

Que hi hagi feina i que sigui de la màxima qualitat possible. Que tant si t’has pogut formar molt, com si no t’has pogut formar tant -perquè les condicions econòmiques no t’ho van permetre- puguis trobar ben a prop del lloc on vius, una feina digne, amb unes condicions salarials i de treball pròpies d’un país socialment avançat. I que si has engegat un petit projecte empresarial o d’autònom, que es valori el risc que assumeixes i que contractar persones indefinides no et suposi un risc de perdre tots els teus estalvis en el futur.

Deu mesos després d’iniciar-se la campanya de constitució de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), aquesta iniciativa es pot considerar ja consolidada. En data 14 de desembre de 2011 es va constituir la citada entitat, i a partir de llavors les mocions que han anat aprovant els diferents municipis catalans han estat mocions d’adhesió a l’AMI. En la segona i darrera assemblea general de l’AMI, es va fer un recompte provisional de 485 municipis associats, 24 consells comarcals i una diputació.