Arenys de Mar

Notícia

El proper diumenge dia 1 d'abril farà vint-i-cinc anys que l'arenyenc Joan Puig i Massuet es va fer militant d'Esquerra Republicana. Li hem fet una breu entrevista per valorar-ho

Joan Puig i Massuet
Joan Puig i Massuet, militant d'ERC a Arenys de Mar des de l'1 d'abril de 1987

El proper diumenge dia 1 d'abril farà vint-i-cinc anys que l'arenyenc Joan Puig i Massuet es va fer militant d'Esquerra Republicana. El partit li lliurarà una insígnia de reconeixement durant un dinar popular que es farà el proper 14 d'abril per commemorar els vuitanta-un anys de la proclamació de la República. És un quart de segle de compromís, una cosa que val la pena explicar en aquests dies que ens ha tocat viure, en què alguns voldrien veure certes organitzacions polítiques ben afeblides. Tant la naturalesa de l'Estat espanyol com les polítiques de dretes d'aquí i d'Espanya són a l'origen d'Esquerra Republicana de Catalunya, nascuda per combatre'ls, per defensar la independència, la justícia social i els valors republicans. El nostre partit pateix doblement o triplement les envestides desgastadores d'aquestes instàncies. Per això, trobar persones que fa vint-i-cinc anys que militen en un partit és motiu d'orgull i de satisfacció, oimés quan aquest partit ha viscut certament etapes de convulsió pròpies d'aquell que té objectius difícils d'assolir i causes que durant molt de temps s'han considerat perdudes i que ara sabem que tenim a l'abast. Hem volgut tenir una breu conversa amb en Joan per valorar aquests vint-i-cinc anys. Si aquests dies el veieu per la Riera, feliciteu-lo!


Què et va portar a ser militant?
Per què vas triar ERC?

Vaig llegir un article de Josep-Lluis Carod-Rovira a l' Avui, que es titulava “Refundar ERC”. L'article sintetitzava el que jo pensava: ERC era l'eina que necessitàvem, era el partit que podia aglutinar l'independentisme. Aquell dia em vaig afiliar a ERC. De fet, a casa meva es respirava un ambient catalanista i republicà. El meu avi i el meu pare simpatitzaven amb ERC, però sobretot va ser per l'article de Carod-Rovira.


Què destacaries de les teves vivències com a militant d'aquests 25 anys?

Doncs han estat 25 anys que han passat volant, però plens de coses positives. Vam començar que el partit era residual a Arenys de Mar i li vam donar visibilitat fins a aconseguir tres regidors l'any 1999, cosa que ens va permetre tenir l'alcaldia posteriorment, a la segona part del mandat, amb en Joaquim Ponsarnau.


Com veus el futur del partit i el del país?

El país el veig desorientat i sense lideratge. Però ens en sortirem, quan hi hagi una majoria parlamentària que, com la majoria social ja existent, vegi que la independència és l'única solució. El partit també el veig una mica desorientat. Els últims anys s'han comès errors estratègics importants. Els independentistes, en general, tenim la pell massa fina, hem de ser més pragmàtics. Hem de tenir paciència amb la nova direcció, crec que anem pel bon camí.


I el d'Arenys de Mar i la secció local?


A Arenys de Mar falta i ha faltat lideratge. L'alternança és positiva però pràcticament cap equip de govern ha governat més d'una legislatura i no s'ha pogut planificar a llarg termini Això té conseqüències per al present i per al futur, però sóc optimista: sabrem trobar el nostre paper al Maresme. La Secció local, la veig amb una forta vitalitat i amb moltes ganes, les persones passen i el projecte continua, i això és el més important.