Aquest dissabte al migdia, Jenn Díaz, escriptora i diputada del Parlament de Catalunya, va venir a Arenys de Munt a fer una xerrada sobre feminismes.   La presidenta de la secció local, Dolors Torrent, va donar la benvinguda a l’acte, fent un breu repàs de la biografia de la diputada i escriptora, de la qual en destaca el llibre que ella mateixa va publicar fa un parell d’anys (2020), titular “Dona i poder. Com i per què feminitzar la política”. Dolors Torrent també va aprofitar per fer un breu repàs de les moltes iniciatives en l’àmbit d’igualtat i feministes que s’estan fent al nostra municipi, encapçalades per la regidora Maria Àngels Gros i Argelés.   Fou precisament la regidora arenyenca qui va portar la conversa amb Jenn Díaz, en una conversa molt interessant i plena d’anècdotes i bromes que va fer les delícies dels assistents.    La diputada republicana ens va fer un relat d’experiències, sovint molt personals, per fer-nos palès que tot i la paritat que actualment ja existeix en el Parlament, encara és molt complicat ser una dona a la política, perquè encara ens queda molt per feminitzar-la: “Les institucions no són més feministes perquè hi hagi paritat, sinó quan es fan polítiques feministes i d'igualtat.”   Les violències masclistes també foren un tema de conversa. En aquest aspecte, Díaz ens va recordar que quan pensem en la violència masclista, hem d’anar molt més enllà del que és més evident. Tot i que el grau d’intensitat sigui diferent, aquests comportaments i pressió de la societat masclista té impacte sobre les nostres vides, ja des de ben petits. En aquest sentit, es va mostrar especialment satisfeta de la Llei Catalana de Violències Masclistes, aprovada pel Parlament en la passada legislatura, enfocada en aquesta línia, en consonància a moltes de les lleis dels altres països europeus.   Va tancar l’acte un apassionant torn de preguntes en el qual els assistents pogueren preguntar a la diputada i que en algun moment es va arribar a convertir en un enriquidor debat entre la diputada del Baix Llobregat i els que es pensaven haver assistit a l'acte com a purs espectadors.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va visitar Arenys de Munt el passat diumenge 27 de març, aprofitant l’acte de retorn de les restes del soldat republicà Andreu Flores a la seva família. El soldat arenyenc, que va deixar la seva esposa Lola Xuriguera amb un nen de tan sols un parell de mesos, va morir en combat contra el feixisme i en defensa de la República, a la batalla de l'Ebre, fa 84 anys. Ara, gràcies a una mostra d'ADN a través del programa d'identificació genètica de la Generalitat, les seves restes foren trobades a la fossa del mas de Santa Magdalena a Mora d'Ebre, la més gran excavada a Catalunya.   Aprofitant el benentès, el president Aragonés va fer primerament una parada a l’Ajuntament, on va signar el llibre d’honor i va poder intercanviar algunes paraules amb l’alcalde, regidors i militants, amb els quals en molts casos els uneix una relació molt personal, basada en dècades de feina i activisme independentista a la comarca del Maresme.   Posteriorment, la màxima autoritat del país es va dirigir al cementiri municipal, on tindria tenir lloc l’acte de justícia i memòria històrica del retorn de les restes del soldat republicà. En una esplanada plena de gom a gom, Aragonès va destacar que la reconstrucció de la memòria col·lectiva ajuda a reflexionar sobre la Guerra Civil i la dictadura feixista: “En un context diferent però amb amenaces similars, avui hem de seguir fent de la llibertat, la justícia i la dignitat humana la raó de ser del nostre compromís col·lectiu”. El president de la Generalitat també es va mostrar emocionat de “recuperar la memòria familiar esborrada per la guerra” com un estímul per a aquells que encara no han trobat els avis o besavis ferits o morts entre el 1936 i el 1939. En el seu discurs, també molt reivindicatiu, va demanar donar veu al silenci i plantar cara al feixisme, encara present a les nostres institucions: "La llibertat ha de ser la raó del nostre compromís col·lectiu davant les amenaces".

Josep Sánchez serà el cap de llista d’Esquerra Republicana a Arenys de Munt a les pròximes eleccions municipals de 2023 i podria repetir com a alcalde del municipi si així ho volen la majoria d’arenyencs.   Així ho va decidir l’assemblea extraordinària d’Esquerra que va tenir lloc el passat divendres 25 de febrer, celebrada a Can Borrell, i l’objectiu de la qual era escollir el pròxim cap de llista de la formació.   La candidatura continuista de Josep Sánchez, que és alcalde d’Arenys de Munt des de 2019, fou la única presentada i va rebre la unanimitat dels vots dels militants i amics que es van reunir a la sala de plens de Can Borrell.    En el seu discurs, l’alcaldable republicà va agrair la feina a la resta de regidors del consistori i va reconèixer que la seva feina es imprescindible pel dia a dia de la gestió a l’Ajuntament, tot insistint que no es tracta d’una candidatura, sinó d’un projecte transversal que ve definint i seguirà definint la política d’Arenys de Munt.   A l’assembla també hi va assistir Josep Maria Molins, com a representant de la formació independentista al Maresme.  

El passat divendres 18 de Juny, l’exdiputat Joan Tardà va visitar Arenys de Munt, en un acte organitzat per Esquerra i que va tenir lloc a la recentment inaugurada Plaça de la República Catalana, a les faldes de la masia de Can Borrell.   Tardà va fer un breu repàs a la seva trajectòria política i va aprofitar per presentar-nos el seu darrer llibre, “En defensa pròpia”, en el qual reflexiona sobre com ha entomat el post 1 d’octubre el conjunt de l’independentisme, i com, una part d’aquest (sovint de matriu conservadora), lluny d’apostar per seguir sumant i assumir la realitat per canviar-la, ha decidit instal·lar-se en un miratge i descarregar la seva frustració damunt del mateix moviment sobiranista.   L’acte també va servir per a presentar la nova secció local d’Esquerra Arenys de Munt, en la qual Dolors Torrent és la nova presidenta, prenent el lloc a Ramon Pujol, que seguirà vinculat amb el projecte com a secretari d’entorn.

El passat dissabte 12 de juny, es va celebrar l'assemblea local d’ERC Arenys de Munt amb l’objectiu principal d’escollir la nova presidència i l'Executiva local. La nova presidenta de la secció local serà Dolors Torrent Moreno, nascuda a Arenys de Munt fa 51 anys i desde fa 18 anys és empresària del sector turístic. La nova presidenta substitueix a Ramon Pujol com a màxima responsable del partit a Arenys de Munt. En el seu discurs d'investidura, Dolors Torrent va explicar que les línies mestres de la seva presidència consistirien en millorar la coordinació entre la secció local i els regidors de l'Ajuntament i planificar iniciatives pròpies com xerrades o tallers per engrescar a la militància i seduir a noves incorporacions. Així mateix, va transmetre la importància de començar a planificar les pròximes eleccions municipals de 2023 per a poder encarar aquesta contesa electoral amb les màximes expectatives i il·lusions. L'equip que acompanyarà a Dolors Torrent durant els pròxims anys serà:   Presidència –  Dolors Torrent Moreno Secretaria d'Organització –  Martí Utset Gil Secretaria de Comunicació –  Carles Prims Salbañà Secretaria d'Esdeveniments i activitats -  Alejandro Reyes Sánchez Secretaria d'Política Municipal –  Jordi Maimí Girbal Portaveu municipal – Tónia Vila Paituvi Secretaria de Finances –  Carles Martínez  Secretaria d'Igualtat i Feminismes –  Germana Maria Letizia Chillemi   Coordinació Grup Municipal – Angel  Castillo Vallcorba Secretaria d'Entorn – Ramon Pujol Bayo Vocals: Teresa Forn Pol Manel  Ojeda Álvarez Joan Rabasseda Ferrer  

El ple de gener de 2021 ha donat llum verda, amb el vots a favor del Govern Municipal (7), Junts (3) i la CUP (1), a la proposta de pressupost presentat pel govern liderat per ERC.   El pressupost contempla un total de 12.423.627 euros, i no només és el pressupost més gran de la història d’Arenys de Munt sinó que també suposa un increment d’un 43% respecte el pressupost de l’any anterior.   En aquest pressupost destaquen les mesures econòmiques per ajudar les famílies i els negocis que més estan patint la crisis del coronavirus i l'aposta clara per les inversions en infraestructures estratègiques per Arenys de Munt, com ho son la finalització de la urbanització superficial de la riera o la nova rotonda d’entrada al municipi.   Podeu trobar un resum de les partides més destacades, organitzades per temàtiques, en el document adjunt.  

Heribert Barrera fou una figura clau en la història recent de Catalunya, dedicant tota la seva vida a lluitar per la República Catalana i pels drets i les llibertats dels catalans. Va ser president i Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i durant la seva llarga trajectòria política va ser diputat al Parlament, diputat al Congrés i Eurodiputat. Tot i així, sovint és especialment recordat per haver estat el primer president del restaurat Parlament de Catalunya, després de la dictadura franquista. Llicenciat en matemàtiques i enginyeria química a la Universitat de Montpeller i doctorat en ciències físiques per la Sorbona de París, va ser soldat voluntari de l'Exèrcit Popular als fronts d'Aragó i del Segre durant la Guerra Civil Espanyola. Tot i veure’s obligat a exiliar-se, va continuar la seva lluita contra el feixisme formant part de la xarxa Louis Brun de la resistència francesa. Un cop finalment va poder tornar a Catalunya, va emprendre una intensa lluita política contra la dictadura franquista. És important destacar que Heribert Barrera va tenir una relació molt especial amb Arenys de Munt. El seu pare, Martí Barrera, que havia estat diputat al Parlament de Catalunya, conseller de treball de la Generalitat i secretari general d'ERC, havia estat amic personal del batlle arenyenc Josep Maria Soler (Martí Basí) durant la Segona República. Tots dos, a més, havien compartit exili a Montpeller, a la residència d'intel·lectuals catalans. Sens dubte, aquest vincle amb el nostre municipi va fer que, durant el seu mandat de President del Parlament, Heribert Barrera acceptés la invitació que li va fer arribar el govern arenyenc, liderat per ERC, per la inauguració d'un nou pavelló esportiu i de les obres d'ampliació de l’escola Sant Martí. Cal recordar que aquesta visita precipitaria els esdeveniments per l’enderrocament de la creu dels caiguts, convertint Arenys de Munt en el primer poble que ho feia després de la dictadura, tal i com vam explicar en el documental “La caiguda de la creu” (https://youtu.

Des que ERC d’Arenys de Munt va començar a liderar el govern municipal l’any 2013, no hem escatimat esforços per treballar per Arenys de Munt d’acord amb els principis de bon govern, eficiència i transparència. El compliment dels compromisos amb la ciutadania adquirits en el Pla d’Actuació Municipal i el compliment dels acords definits en els diferents pactes de govern ha estat sempre la voluntat de l’equip republicà. De maneres de fer política n’hi ha moltes. I des d’Esquerra no podem compartir la discrepància política argumentada en la mentida, ni la presa de decisions errònia en què sembla que està instal·lat el món convergent d’Arenys de Munt des que el lidera el senyor Lluís Campasol.  A la taula de negociació després de les eleccions municipals del 2019, ERC no va dir mai formalment que Abell Coll fos un escull per a poder pactar, tal com repeteix darrerament Junts per Arenys de Munt. En aquelles negociacions però, sí que es va manifestar la disposició d'ERC a formar un govern independentista i progressista tant amb la CUP com amb Junts per Arenys de Munt, possibilitat que va haver de ser descartada després de que Junts mantingués negociacions paral·leles amb el PSC per a fer fora de l'alcaldia a ERC. Cal destacar que aquest pacte amb els socialistes no només havia estat vehementment rebutjat durant la campanya electoral pel candidat Campasol, sinó que a més fou l'origen de la ruptura amb en número 2 de la llista, l'ara independent Abell Coll, com ell mateix ha explicat en diverses ocasions. Finalment, cal recordar que la convergència del senyor Campasol ja es va equivocar, per exemple, votant en contra de projectes de poble com el projecte executiu per a la urbanització superficial de la Riera, i recentment s’ha tornat a equivocar alineant-se amb el PSC per no votar a favor al Pressupost Municipal. A ERC defugim el debat estèril entorn l’opinió de Junts per Arenys de Munt sobre el  “tenir el cul llogat” en política, i emplacem a tots els grups municipals independentistes i d’esquerres a treballar per Arenys de Munt governant amb responsabilitat i fent política amb honestedat.

ERC i CUP d’Arenys de Munt han signat un acord programàtic per treballar conjuntament propostes a incorporar al PAM, fruit dels compromisos assolits entre les dues formacions per l’aprovació del Pressupost Municipal 2020. En aquest pacte s’ha acordat l’eventual entrada de la CUP en el Govern Municipal en funció del grau de compliment dels compromisos assolits mitjançant una auditoria pública al mes juny de 2020. Els compromisos assolits entre ERC i CUP d’Arenys de Munt en el marc de l’aprovació del Pressupost municipal es recullen en 11 punts que es  desenvoluparan en el Pla d’Actuació Municipal 2019-2023 i són els següents: 1.    Assimilarem el feminisme en tots els seus àmbits i el medi ambient com a eixos transversals i directors de l’acció de govern. 2.    Utilitzarem els romanents de cada pressupost executat per implementar mesures de  sostenibilitat medi ambiental i cura del nostre entorn, que han de ser presents en projectes de tots els àmbits d’actuació. 3.    Posarem en marxa la Taula d’Habitatge durant el primer trimestre de 2020. 4.    Facilitarem l’accés a les ajudes socials, especialment pensant en els sectors més vulnerables.  5.    Crearem la comissió de treball pel medi ambient i l’adaptació al canvi climàtic. L’esmentat grup hauria de constituir-se abans de la tardor del mateix any. 6.    Promourem l’economia verda i justa en el municipi amb especial atenció als emprenedors, el petit comerç i l’economia circular, generant eines que fomentin la seva creació, implantació i cura per les condicions laborals dels seus treballadors. Agilitzar els tràmits i tenir personal de suport i consulta. 7.    Fomentarem l’agricultura i la ramaderia al municipi, per a la qual cosa un bon punt de partida pot ser la formalització del Banc de Terres, que s’hauria de posar en marxa abans de finalitzar l’any. 8.    Potenciarem la mobilitat a peu i en mitjans de transport alternatius com les bicicletes i els vehicles compartits i millorar el transport públic en accessibilitat, preu i freqüència.