Arenys de Munt

Documents

Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels
El passat 22 d'agost ens deixava Jordi Carbonell president d'honor d'Esquerra Republicana de Catalunya, que des de ben jove es va implicar en la política i en la postguerra, de forma clandestina, fet pel qual va ser detingut repetidament. També va ser dirigent de l'Assemblea de Catalunya, la Taula Rodona i l'Assemblea d'Intel·lectuals. El 1979 va cofundar Nacionalistes d'Esquerra, que el 1984 es va integrar en l'Entesa de l'Esquerra Catalana. Com a filòleg va ser professor a diverses universitats.

La seva frase més cèlebre “Que la prudència no ens faci traïdors” pronunciada en el seu discurs de  l'Onze de Setembre del 1976 a Sant Boi de Llobregat ha passat a la història. Unes 80.000 persones van assistir a la primera Diada multitudinària tot just un any després de la mort del dictador.

Llicenciat en filologia romànica, va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona fins que el van acabar expulsant per raons polítiques. De fet, en va ser professor fins un any després que l'haguessin expulsat, perquè durant un curs sencer va continuar treballant-hi facturant a nom de dues altres persones. La seva carrera universitària també va tenir parades a l'estranger. A Liverpool va fer de lector de català i castellà i, anys més tard, el 1976, quan ja havia estat expulsat tant de la UAB com de l'Enciclopèdia, va dirigir una càtedra de català a la Universitat de Càller ( Sardenya).

Des que es va llicenciar, Carbonell va col·laborar amb l' Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, de fet, va ser un dels fundadors de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Una de les grans tasques de Carbonell va ser dirigir els quatre primers volums de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ho va fer entre el 1965 i el 1971, quan va ser empresonat per primera vegada. El 1974 tornaria a entrar a presó per la seva lluita antifranquista i la defensa de la llengua catalana. El 1972 va ser nomenat membre numerari de l'IEC i va ser secretari general adjunt i director de l'oficina d'Onomàstica entre 1984 i 1989.

Tot i que, per voluntat pròpia, mai va ocupar càrrecs institucionals, Carbonell va acceptar la presidència d'ERC el 1996, càrrec que va ocupar fins al 2004.  Els últims anys de la seva vida va seguir vinculat a la política, tot i que la seva avançada edat no li permetia fer-ho amb regularitat. En cadira de rodes, va ser present en la manifestació del 10 de juliol de 2012 per protestar contra la sentència de l'Estatut i, posteriorment, es va deixar veure en alguns consells nacionals d'Esquerra i també en les campanyes electorals per donar suport als candidats republicans.

El 13 de maig del 2011 va venir a Arenys de Munt per presentar el llibre de les seves memòries ”Entre l'amor i la lluita”. Home erudit però afable, alguns membres de la secció local vàrem tenir la sort de gaudir de la seva companyia i interessant conversa una bona estona, tot prenent la fresca de la riera.

No ens ha de fer mandra manifestar-nos, mobilitzar-nos, una, dues o un milió de vegades si convé. Prenem exemple de la seva lluita, ferma, serena i anem a la manifestació de l'onze de setembre; ben segur que ell ho faria si pogués. Fem-nos dignes del seu llegat i no defallim en la lluita del que ell tant desitjava: la independència de Catalunya.

DEP