El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va participar el passat dilluns a Sant Vicenç de Castellet en la clausura de l’exposició "100 anys d’estelada" amb una xerrada sobre com “Sortir de la crisi i guanyar la llibertat”. Després d’analitzar com les societats occidentals han arribat a la primera gran crisi global (creixement de la població, integració d’economies emergents al mercat mundial, final de la bombolla immobiliària, manca de matèries prieres i augment de preus, crisi energètica, crisi financera..), Huguet va explicar que Catalunya ha de ser competitiva, innovadora, creativa i oberta al món per a superar-la. Ho han de ser les empreses, però també les persones, va afegir, que han de recuperar valors perduts com l’esforç i el treball. Des de l'administració, va continuar Huguet, també s'ha de facilitar l’auge de nous sectors econòmics que poden ajudar el país a sortir de la recessió, com, en l’àmbit energètic, la geotèrmia, la fotovoltaica, la gestió intel·ligent de l’aigua..., i molts altres. Catalunya, va explicar, lamentablement té el greuge afegit que l’Estat espanyol no està fent moviments per canviar el model socioeconòmic que ha de fer superar la crisi i ajudar el país i els seus ciutadans a posicionar-se millor davant el nou cicle que ha començat. Ni políticament ni econòmicament, va assegurar. Huguet va afirmar que l’Estat espanyol no és capaç d’afrontar les reformes imprescindibles en aquests moments: subsidi d’atur, reforma laboral (consensuada), pensions,... sinó que fa passos enrere amb frivolitats com el Pla E per als Ajuntaments. La independència, doncs, ha d’ajudar a Catalunya a viure millor, en definitiva, a consolidar l'estat del benestar , i qui fa anys que està treballant per aconseguir-ho és ERC, va recordar el manresà, que té a darrere una història, una trajectòria, uns resultats electorals; té a Macià, Tarradellas, Irla i Companys, i és qui ha ajudat, des del Govern, a fer reformes importants, amb els pactes nacionals de l’Educació, de la Immigració, de la Recerca i la Innovació, a crear estructures d’estat i a posar l’independentisme en el centre del debat polític.

La sala petita del teatre Kursaal de Manresa va acollir, el passat dijous 23 de setembre, una conferència que sota el títol “Fent cultura d’Estat” va pronunciar el Conseller de Cultura Joan M. Tresserras. L’acte, que estava organitzat conjuntament per la Secció Local de Manresa i la Comarcal del Bages, va congregar un centenar llarg de persones que no es van voler perdre l’ocasió de veure i escoltar una de les veus més autoritzades que tenim per explicar l’obra i el canvi que Esquerra ha propiciat al si del govern de la Generalitat de Catalunya. Presentada pel candidat d’ERC a l’Ajuntament de Manresa, Pere Culell, la primera d’intervenir va ser la diputada al Parlament i alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà, que va glossar el moment històric que estem vivint i va introduir el conseller. Tresserras, que una estona abans ja havia atès els mitjans de comunicació, de seguida es va posar el públic a la butxaca amb una primera part de la conferència que va ser una autèntica exhibició d’eloqüència. Va captivar tothom amb un discurs erudit i ferm que combinava a parts iguals l’anàlisi històricopolítica del moment que estem vivint amb una privilegiada visió de futur. En la segona part del seu discurs va repassar l’obra de govern que s’ha portat a terme a la Conselleria de Cultura des que Esquerra en va assumir la responsabilitat, posant especial èmfasi en tot allò que fa referència a la construcció nacional. L’acte va ser seguit amb gran interès per un públic embadalit que va esclatar en una llarga ovació un cop va acabar. La xerrada va acabar amb un breu torn de preguntes que va trobar continuïtat en un refrigeri que es va oferir al vestíbul del teatre manresà. Allí, els comentaris eren de gran satisfacció i tothom va mirar de trobar un moment més per, copa de cava en mà, comentar la jugada amb amics i coneguts. El mateix Tresserras es va quedar conversant amb els assistents i responent totes les preguntes que se li van fer fins ben tard.

Ahir a Cardona en el marc dels actes de l'Aplec 18 de setembre hi va haver un interessant debat on els representants dels partits polítics van expressar la seva posició i posicionament pel futur de Catalunya desprès de l'Estatut malmès pel TC. Evident discrepància i fer entre els partits espanyolistes i independentistes. CIU vol el concert econòmic i creu que els catalans encara no estan preparats per la independència, CUP vol la Independència en una Catalunya d'esquerres , Esquerra vol que el poble català es defineixi en una consulta vinculant, per IV cal fer canvis en la Constitució espanyola, pel PSC cal reconduir el que ha dit el TC i no vol la independència de Catalunya, Reagrupament i Solidaritat aposten per declarar unilateralment la independència de Catalunya si al Parlament Català hi ha la majoria suficient.

Aquest divendres es va celebrar a Gaià un acte informatiu de la Consulta sobre la Independència que tindrà lloc al municipi aquest diumenge, 5 de setembre. Organitzat per la comissió Gaià Decideix, va assistir una nombrosa representació de veïns i veïnes i va comptar amb la presència de la Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor i presidenta de la plataforma Decidim.cat. Acompanyada per Isabel Taulats, membre de la comissió i per Enric Armengol, alcalde del municipi que inclou el nucli de població de Galera, Vilagrà va explicar la motivació de les consultes i tot l'argumentari per portar-les a terme. Va fer especial esment en la importància que la ciutadania pugui expressar-se lliurement i poder debatre sobre la independència amb normalitat democràtica, tot fent una crida als votants del "no", com a mostra d'aquesta normalitat. La consulta - va seguir Vilagrà- representa una oportunitat i va felicitar la organització per l'èxit de participació que és segur tindran i per sumar-se als més de cinc cents municipis del Principat, inclosos la trentena de bagencs, que ja l'han celebrada. Els assistents van aportar opinions i les seves idees, i va haver un col·loqui enriquidor. Va quedar palès que les consultes, col•lateralment, ajuden a la cohesió social i a les coneixences de les persones tot compartint, transversalment, objectius comuns. S'ha fet coincidir la data de la Consulta dins del marc de la Festa Major.

Benvolguts/des, Com sabeu, aquest proper cap de setmana hi haurà un munt d'actes per celebrar la Diada Nacional. En arribar l'11 de setembre tots els catalans, d'una manera o altra, ens disposem a commemorar aquesta efemèride. L'actualitat política de Catalunya ens ofereix prou elements de debat i de posicionament de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Amb tot, el que ens cal és demostrar i manifestar la nostra voluntat de ser i decidir el què volem ser com a nació. Tots els actes que es celebren arreu ens conviden a participar-hi. Us convidem a participar als actes del vostre poble o ciutat, sinó afegiu-vos als actes més rellevants que es faran a Manresa, Moià o Cardona. No us descuideu de penjar estelades als balcons i finestres. Us recordem que a la seu d'ERC a Manresa tenim senyeres i estelades. Que tingueu un bona Diada!

Des d'ERC-Bages i des de diversos municipis s'han organitzat autocars per la manifestació del dia 10 a Barcelona. Si vols anar-hi amb algun d'aquests autocars, truca a la secció local del teu poble o bé a la Federació Comarcal del Bages 938 726 352 o al mòbil 616 504 927. Hi hem d'anar a fer sentir la nostra veu. No hi faltis!!!"

1- Un cop llegida la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, afirmem que el resultat final del procés de reforma estatutària, impulsat en un primer moment per la nostra formació, ha estat un absolut fracàs, tan perquè no s’han aconseguit els objectius o aspiracions inicials, com perquè el resultat final ha deixat en una situació jurídica molt difícil el sistema autonòmic que ens regeix. 2- La sentència no només demostra una vegada més que l’Estat espanyol no té cap interès en esdevenir un estat plurinacional, sinó que talla de soca-rel qualsevol possibilitat de seguir augmentant l’autogovern de Catalunya dins de l’ordenament jurídic actual. 3- Amb tot, volem manifestar que per a nosaltres el contingut de la sentència, de la qual tampoc esperàvem gran cosa, no és rellevant. I allò que volem posar de manifest és el fet que en aquesta ocasió la separació de poders, que per a nosaltres és el pilar fonamental del funcionament de qualsevol democràcia, s’ha negligit: el poder judicial ha passat per sobre del poder legislatiu, esmenant una llei aprovada per dos parlaments democràtics, i pel poble català en referèndum. En altres paraules, creiem que s’ha comès un acte il•legítim, de tipus dictatorial, que abaixa molt el llistó de la democràcia espanyola, i que respon a una voluntat d’humiliació política per a tots els catalans i catalanes. Aquesta sentència, doncs, separa definitivament els destins polítics de la nostra nació i de l’Estat espanyol. 4- També volem manifestar que aquest ja no era el nostre estatut; per això vam demanar el vot negatiu en el referèndum d’aprovació. Després del pacte Mas-Zapatero i després del ribot de la comissió del Congrés de Diputats, presidida per Alfonso Guerra, l’estatut ja no tenia res a veure amb el text que va sortir del Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2006. Després del referèndum, nosaltres vam acatar la voluntat popular i vam defensar la llei.

La sala gran del Sielu de Manresa va acollir, el passat divendres 18 de juny a la nit, l'acte de presentació de Pere Culell com a candidat d'ERC a l'alcaldia de Manresa. L'acte, que va comptar amb la presència del secretari general del partit Joan Ridao i les actuacions de BB Blues Connection i Projecte Bu, va aplegar unes 250 persones que no es van voler perdre la posada de llarg del nou candidat i que van aconseguir fer petita la discoteca manresana. Culell, en el seu discurs central, va explicar que el motiva “especialment” el fet que ara sigui un moment en que “la política no està gaire ben vist" i que pretén emmirallar-se en la figura del doctor Arola que va viure amb implicació republicana el canvi de segle XIX i que va morir el 1933. “Escoltar més i dialogar més amb la ciutadania”, va dir, “només així, en un moment complicat com el que vivim, aconseguirem una millor gestió econòmica, tot assegurant que, com en la seva professió, volia fer una política “al servei de les persones”. Culell va voler recordar l'alcalde de Solsona Xavier Jounou, que va morir el mes de gener passat: “Com ell deia, no tots els polítics som iguals”, va assegurar, tot apel•lant a la necessitat que la ciutadania “torni a creure en la política”. També va voler tenir unes paraules per l’actual situació econòmica: "Ara que a la gent li toquen el sou i hi ha retallades, no podem oblidar que hi ha molta gent a l'atur. Cal escoltar el que vol la gent i no donar-los l'esquena". També va voler explicar que havia escollit ERC per entrar en política perquè es veia “emmirallat” en el seu projecte d'independència. Finalment, va demanar la implicació de tots per ajudar-lo a “bastir un projecte de ciutat”. Abans del seu parlament, la companya de Culell a Amics de la Unesco Laia Corral, que va parlar en nom dels amics del Pere, va fer una breu glossa sobre la figura del candidat, des d’un punt de vista humà i vivencial. Després es va projectar aquest vídeo, on una colla d’amics del Pere parlen i expliquen, entre d’altres coses, les seves motivacions per les quals creuen que caldrà votar Pere Culell com a alcalde de Manresa a les pròximes eleccions municipals de l’any 2011.

El dissabte passat, dia 12, l'eurodiputat Oriol Junqueras visità la secció local de Castellbell i el Vilar/Marganell. A 2/4 de 12 del migdia feu una visita a les monges de Sant Benet, com agraïment per haver participat en la consulta popular del 25A a Marganell. L'acompanyaren l'Albert Mulero, president de la secció local, el Lluís Oliveras com a president de la Federació Comarcal i Pere Culell, candidat per Manresa entre d'altres. A les 12 del migdia i a la sala de plens de l'ajuntament de Castellbell (plena de gom a gom) l'Oriol Junqueras dissertà sobre “Les colònies tèxtils: passat i futur” No cal dir que la diada fou un gran èxit de participació i sensibilització.