BAGERC Digital
Bages
30.01.2015 . Número 25
actualitat
Eleccions constituents
Ha estat difícil, però tenim data per a unes eleccions, les del 27 de setembre, que ens han de donar el mandat democràtic que ens cal per iniciar un procés constituent, de canvi, de regeneració política i d’exercici de la independència. En un estat democràtic, això s’hauria resolt amb un referèndum, però ens ho han impedit. Finalment, amb la implicació imprescindible de la societat civil, farem el referèndum i sabrem què pensa el poble català.

Durant els propers mesos, hem de donar un fort impuls a la creació de les estructures d’estat com la hisenda pròpia, la seguretat social o l’acció exterior. Unes estructures essencials per preparar la Generalitat per a l’exercici de la independència. Les eleccions municipals del 24 de maig han de permetre acumular la màxima força institucional al servei del procés, forjant un nou poder local que construeixi el país també de baix a dalt.

Hem de seguir argumentant sobre les eines que necessitem per tenir una nació justa, neta, lliure i solidària. Aquestes eines són les d’un estat. I ara tenim tot el contrari: un estat que ens va en contra, que persegueix la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra manera de viure el món; que ens ofega econòmicament i que ataca contínuament la nostra dignitat com a poble. No serà fàcil, però hem de treballar dia a dia, argumentant tots els dubtes que puguin tenir els indecisos. Ara és l’hora!
Pere Culell, alcaldable d'ERC a Manresa
Pere Culell, alcaldable d'ERC a Manresa



ERC-Bages, municipis per l'educació
El dissabte 24 de gener, des del grup d'Educació d'ERC-Bages van programar una jornada que aplegués representants de de les properes candidatures municipals d'ERC. L'objectiu era parlar d'Educació, és clar, però sobretot, mirar que les diferents candidatures d'ERC al Bages aprofundeixin més en aquest discurs. Perquè estem convençuts que l'Educació és una eina bàsica si es volen impulsar politiques de transformació social. Ras i curt: estem convençuts que més enllà de les competències del Departament, cada municipi pot impulsar moltes propostes seguint aquest fil conductor. I el resultat va ser francament estimulant: aquella matinal de dissabte, a la sala Vilà i Valentí de Sallent, gairebé ens vam aplegar una cinquantena d'assistents!

Va engegar en Josep Bargalló, exconseller d'Educació i exconseller en cap, parlant del marc legal i d'aquelles possibilitats d'actuació que sí que tenim des dels municipis. No cal dir que va ser una primera hora molt interessant, que va valorar el paper dels ajuntaments en l'ensenyament des dels temps de la Mancomunitat fins l'actualitat. Del seu discurs, viu i ple d'informació, ens vam quedar amb dues idees: la conveniència, en primer lloc, de canviar la gestió educativa a la futura República Catalana. Els exemples d'Escòcia i alguns països escandinaus avalen un plantejament de proximitat per a la gestió del sistema educatiu, on els ajuntaments hi tenen molt a dir. I encara, en segon lloc, una autocrítica per tal com es va passar del Pacte Naconal per l'Educació a la Llei d'Educació -LEC. "Es van perdre propostes molt positives. I, amb tot... era la primera Llei d'Educació que es feia després de més de dues dècades de govern autonòmic!".

Després, Josep Maria Freixanet, alcalde d'Olost del Lluçanès va presentar les experiències d'un petit municipi que treballa educació i cultura com a eines creadiores de comunitat. Amb l'objectiu d'esdevenir municipi educatiu, Olost treballa de costat als mestres i les famílies, vincula el lleure a l'ensenyament i fins proposa mancomunar serveis entre municipis… A la recta final, les experiències a secundària amb cultura popular -Ramon Fontdevila- o el programa compartit entre Santpedor i Castellnou del Bages -Ferran Aguilera- van exemplificar les possibiliats del tema, i la necessitat de trenar complicitats. A la cloenda, Pilar Sala -presidenta del grup d'Educació també i de la secció local de Sallent- encara va bregar amb les possibilitats dels instituts-escola -previstos a la LEC però absolutament obviats aquests quatre anys per l'actual Departament- o el finançament d'escoles bressol o de música. Un debat ric que va arribar fins el migdia, amb el compromís de fer arribar els documents exposats a totes les futures candidatures d'ERC al Bages.
Josep Bargalló, parlant a la jornada
Josep Bargalló, parlant a la jornada



Tardà presenta els alcaldables de Balsareny i Sant Joan
El diputat Joan Tardà va visitar la comarca del Bages el dissabte 17 de gener per a participar a la presentació dels alcaldables republicans a Balsareny i Sant Joan de Vilatorrada.

Primer va ser el torn de Balsareny, on estrenen candidat, Isidre Viu. El nou alcaldable, una persona molt implicada al teixit associatiu del poble, va explicar que va decidir fer un pas endavant perquè "si una cosa no t'agrada no serveix de res queixar-te, has de passar a l'acció". I entre les seves prioritats, vol treballar per un poble "més participatiu, transparent, dinàmic i prioritzant els programes socials". Uns eixos que Viu vol tirar endavant acompanyat d'un equip potent de persones preparades per a la gestió del govern local i va fer una crida als assitents a acompanyar-los i participar en aquest nou projecte il·lusionant.

Un segon acte va tenir lloc a Sant Joan de Vilotarrada amb la presentació de Ramon Planell, que repeteix com a candidat de la formació republicana. El candidat d'ERC va fer un balanç positiu del treball que ha realitzat juntament amb l'altre regidor del partit, Jordi Pesarrodona, i té clar que "seguirem treballant mirant al futur. Ambicionem la independència de Catalunya i l'alcaldia de Sant Joan. Ja veurem quin serà el resultat, però per somiar no ens quedarem enrere".

Per la seva banda, Tardà va explicar que els ajuntaments són clau per a poder proclamar la República Catalana i per això és necessari que el 24M hi hagi una gran majoria de municipis sobiranistes. 'ERC és una garantia de que així sigui i de que als seus alcaldes no li tremolaran les cames en el moment clau', va manifestar. El diputat creu que 'mai hem tingut les condicions més favorables per a la independència i que ara tocava proclamar-la'.
Exposició de Tardà
Exposició de Tardà



El Consell d'Alcaldes del Bages reclama a la Generalitat un tram més llarg d’autopista gratuïta
El Consell d’Alcaldes del Bages, que presideix Josep Candàliga, d’Esquerra, va acordar el passat 13 de gener una declaració conjunta sobre les bonificacions del peatge de l’autopista C-16, que va presentar a Manresa fa unes setmanes el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. En l’escrit, els batlles consideren que la gratuïtat parcial de la C-16 limitada al tram Castellbell/Sant Vicenç-Pont de Vilomara/Viladordis queda molt curta i que tindrà poca validesa si no s’amplia com a mínim fins a l’enllaç de Santa Anna, a Santpedor. Tot i que aquesta mesura es complís, els alcaldes bagencs considerarien que “s’ha fet un pas endavant, però feble”, que “millorarà, però no solucionarà les connexions amb Barcelona, ni garantirà una reducció sensible dels accidents de trànsit".

Com ja han expressat l’alcaldessa republicana de Santpedor d’ERC, Laura Vilagrà, i els alcaldes de Sant Fruitós, Sallent i Navarcles, l’acord mostra que limitar el tram de la futura gratuïtat és una mesura insuficient i demana a la Generalitat que la "reconsideri", ampliant 1,5 quilòmetres el tram 100% bonificat, fins arribar a l'enllaç de Santa Anna. Els alcaldes també demanen la compareixença del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, perquè exposi el conjunt d’actuacions previstes en infraestructures al Bages.

Podeu llegir la declaració sencera a:

http://ccbages.cat/noticies/925/el-consell-d-alcaldes-emet-una-declaracio-reclamant-mes-autopista-gratu%C3%AFta

Reunió del Consell d'Alcaldes del Bages
Reunió del Consell d'Alcaldes del Bages



Èxit de participació a l'Imagina't Navàs
Innovació. Participació. Imaginació. Tres paraules que defineixen l'acte que la secció local d'ERC La Fraternitat va dur a terme a partir de les 11 del matí del diumenge 25 de gener a la Biblioteca Josep Mas i Carreras, al passeig del poble. I hi podríem afegir el mot satisfacció, perquè les navassenques i els navassencs van respondre massivament a la crida, fins al punt que la presidenta d'ERC Navàs, Sònia Guix, admetia que “esperàvem amb ganes el dia, però hem comprovat que no érem els únics”.

I és que la idea, per senzilla i dinàmica, va triomfar. En primer lloc, després de la benvinguda a càrrec del tàndem que encapçalarà la llista republicana als comicis del maig, Salvador Busquets i Hortènsia Font, les imaginadores i els imaginadors van tenir 10 minuts per penjar paperets amb les idees per al municipi (sense límits pressupostaris ni de cap tipus) en plafons distribuïts en 4 àrees, com per exemple la que contenia Urbanisme, Medi Ambient i Món Rural. Seguidament, 10 minuts més per votar les idees pròpies i alienes, compartint-les). Els dinamitzadors de cada panell s'encarregaven d'explicar cada pas a qui en algun moment dubtava de la mecànica, mentre que els temps es quadraven cronometre en mà. A la segona part de la matinal es van fer 5 grups de 10 persones que durant 12 minuts debatien els temes més votats de cada àrea i anaven rotant per les taules de la biblioteca, on els esperaven els regidors actuals, Hortènsia Font, Joan Bertran i Xavier Pons, el nou cap de llista, Salvador Busquets, i la presidenta, Sònia Guix. Superada la 1 de la tarda es va cloure l'acte, tot i que les converses continuaven de forma més distesa i al voltant de taules amb estovalles i vermut.

opinió
Marta Rovira
»
Secretària general d'Esquerra Republicana
Anem per feina sense perdre el temps
Fer acords implica concessions recíproques en ares del consens. I això –tan senzill i complex alhora– és el que hem procurat fer els darrers dos anys al nostre país. Així va ser quan signàvem un acord a l'inici de legislatura fixant l'horitzó del 2014 com a data de la consulta. I així va tornar a succeir, no sense una llarga i complexa negociació, quan entre tots vam concretar una pregunta i una data a final de 2013. Pregunta que, malgrat molts hauríem volgut més simple, vam defensar de totes totes perquè era el resultat d'un acord, d'un nou acord, davant la voluntat i necessitat d'obtenir un mandat democràtic.

Finalment, aquest gener de 2015, després d'un llarg desencontre, s'ha concretat un nou acord que ens portarà a celebrar unes eleccions per la independència el 27 de setembre, per un nou país. I com que aquest és l'acord i no un altre, aquest és el que defensarem lleialment.

I és evident també que, des de bon inici, molts hem viscut aquest procés amb entusiasme i d'altres, fins i tot alguns dels signants, amb certa recança. És normal que a mesura que avancem i arriba l'hora de la veritat sorgeixin, de bona fe, nervis i algun dubte. És legítim. I la nostra millor aportació és ajudar per esvair dubtes, mostrar-nos comprensius i alhora convençuts que el camí que hem triat és el que inevitablement hem de fer si ens en volem sortir. Que no era fàcil ja ho sabíem. I que no tots els companys de viatge han de necessàriament compartir el mateix fervor i entusiasme és també comprensible.

Altra cosa és la voluntat impertèrrita de desnaturalitzar qualsevol acord, de sembrar dubtes constants sobre els compromisos adquirits. I aquests darrers dies hem tornat a llegir l'opinió de Josep Antoni Duran i Lleida que, un cop més, en la carta setmanal a la militància, s'ha afanyat a tirar aigua al vi. I ja en tenim prou d'aquest color! En el que no hem de perdre més energies ni temps és a discutir allò que ja ha estat acordat. Així que deixem-nos de romanços: les eleccions seran plebiscitàries perquè la gent ho decidirà votant o no independència. Perquè d'això van aquestes eleccions del 27 de setembre, per obtenir el mandat democràtic que no vam aconseguir el 9 de novembre. I així es recollirà en els programes electorals. El nom no fa la cosa i serà el vot de la gent el que decidirà i determinarà les majories a la Cambra. I, alhora, aquestes també seran unes eleccions constitutives per fer un nou país, per superar l'estatus quo autonomista, per acomiadar la casta catalana, per superar l'enrocament de l'establishment i els seus representants. El país és de tothom i, sobretot, és per a tothom.

Els canvis ja s'estan produint al carrer i en la societat. Fa temps que l'agenda política al nostre país la marquen els ciutadans amb exhibicions de força cívica multitudinàries, amb la seva capacitat de mobilització, amb una alegria i compromís desbordants i amb una voluntat insubornable. Si la vella política encara es creu que el futur el determinaran quatre polítics o oligarques tancats en un despatx va ben arreglats. Aquests temps han passat i acabaran per endur-se i posar a lloc tots aquells que s'aferren al passat i a fer-nos passar per l'adreçador constitucional. Els ciutadans no es rendiran. El país està en marxa perquè el mou la set de justícia i la fam de llibertat. Perquè ens mou la determinació de fer un nou país, net i just, amb oportunitats per a tothom, un nou estat al servei de la majoria i que defensi i privilegiï els interessos d'aquesta majoria.

Per si algú encara brega per tornar a fer el de sempre, per aplicar canvis cosmètics: aquí no hi ha marxa enrere! Ens mou un somni de futur i aquesta és, sens dubte, la força que ens farà guanyadors. Certament, no perdem el temps en debats i missatges buits. Anem per feina. Si en el proper Parlament de Catalunya hi ha una majoria absoluta de diputats independentistes, en el nou Parlament la independència serà del tot, imparable, la farem i la proclamarem. Perquè allò que ens mou i preval és la voluntat de la majoria dels ciutadans. Així de clar.


campanyes

Butlletí digital de la Federació Comarcal d'ERC al Bages
Pl. Major, 17, pral-1a
08241 Bages
T. 938726352