BAGERC Digital
Bages
23.05.2014 . Número 18
actualitat
25-M: Hem de votar en massa
Si cada un dels que coneixem convenç una altra persona que el dia 25 de maig vagi a votar, segur que els resultats que tindrem a Catalunya seran ben diferents dels d’Espanya. I ens convé que ho siguin.

Perquè Europa sàpiga que Catalunya existeix. I que reclama amb tota la legitimitat ser un més dels estats europeus. Un estat com la majoria: com Holanda, com Dinamarca, com Suècia, com Noruega, com... Hi tenim dret com a nació que viu en una situació d’injustícia flagrant, ja que les lleis espanyoles impedeixen el nostre progrés com a comunitat nacional.

Perquè volem canviar Europa i fer que l’economia i els mercats no dominin la política, sinó que la participació de la gent sigui la que marqui el rumb d’una Europa unida, en contra de l’austeritat i la defensa a ultrança dels interessos del capital. Per una Europa del benestar social per a tothom.

Joan Badia i Pujol
Candidat del Bages al Parlament Europeu
Els candidats Marie Kapretz i Joan Badia
Els candidats Marie Kapretz i Joan Badia



ERC omple el 'Tori' en l'acte central de campanya al Bages
Dilluns entràvem a la recta final d'aquestes eleccions europees. I a Manresa el cartell era més discret que a d'altres caps de vegueria, amb un Terricabres per vídeo ja que el natural ens l'havia pispat a darrera hora una tele de Madrid. Però va estar molt bé tot plegat: tot just setanta minuts que van funcionar rodons, davant de més de 400 persones escoltant Marie Kapretz, Alfred Bosch i -tancant l'acte- Marta Rovira: "Ens fa il·lusió tenir un estat, un nou estat d'Europa a servei de la majoria i no pas d'uns quants escollits".

De primer, van escoltar Marie Kapretz, número 5 de la candidatura d'ERC i Nova Esquera catalana. La Marie té la mentalitat i fins l'estructura òssia plenament centreuropea, que per això va néixer a Berlín l'any 1968. I ara mateix, des del Berguedà, es compromet a repensar Europa i a dur-hi l'esforç del nostre municipalisme. Políglota eficient -domina fins cinc llengües!- s'arrenglera a les posicions més transformadores per sacsejar el continent des d'aquest nou país que estem construint…

Alfred Bosch, distesament, va explicar-nos algunes converses que els darrers mesos ha mantingut amb els seus "amics" Margallo, Montoro i Rajoy. Semblava una broma però a poc a poc ens vam anar alarmant tots. Quins paios! La urgència es va fer encomanadissa però cal l'esforç de tots plegats i, des d'ERC, hi comptem. Potser per això Bosch sentencià: "El 25 de maig farem història i el 9 de novembre… ni us ho explico!"

Al capdavall Marta Rovira se situà en el moment històric que estem vivint: "Cada vegada som més a defensar la independència no pas com a objectriu sinó com a mitjà per un nou estat, absolutament diferent del que fins ara hem patit". Després un repàs als atacs a la llengua, a l'escola, a la televisió. I encara més: les tarifes elèctriques, els preus d'internet, el rescat d'autopistes o els quilòmetres de tren de gran velocitat. Tot car i, sovint, innecessari. I doncs tot empeny en la mateixa direcció i per això, la secretària general d'ERC reclamà per al proper 25 de maig que totes les paperetes diguin "Catalunya, nou estat d'Europa". Perquè volem ser a Europa i decidir-ne el futur. Sense intermediaris. I com que el 25M és el preludi del 9N la recomanació fou clara: cal anar a votar massivament. En Terricabras, des del vídeo, ho subratllà entusiasta.



La campanya mai s'acaba
Diuen els manuals que una campanya política mai no s'acaba. Que és sempre que cal difondre arguments i missatges, que és cada dia que cal sumar adhesions i complicitats. I amb tot, també és veritat que la litúrgia de quinze dies de campanya electoral posen a prova les organitzacions polítiques: mobilitzar tots els recursos, multiplicar els esforços, esdevenir omnipresent. I evidentment, al darrera hi ha d'haver veritables equips humans, altrament la cosa no rutlla.

Equips, sí: des de la primera encartellada al començament de la campanya fins a les pancartes que a poc a poc van arribant als municipis del Bages. Les empreses en fan més via, és cert. Però les complicitats se sumen amb l'escala a coll, posant brides, canviant els escenaris habituals. I xerrant, i escoltant, i organitzant trobades. O no s'ho val el moment? A Castellbell i el Vilar. I a Navàs, i a Manresa. A Artés, a Callús i a Cardona, a Santpedor i a Navarcles… xerrades i parades informatives. Reunint el convençuts i els que no n'estan tant. Resolent dubtes, donant idees.

Des del primer diumenge, a la masia de Can Clapers, des d'ERC Bages i ERC Manresa hem fet campanya, sí. I abans aquest diumenge no en recollim resultats, ja em sembla que ha valgut molt la pena. Per comprovar qui som i de què som capaços. Amb Marie Kapretz i Joan Badia, candidats. Amb en Dionís Guiteras multiplicant-se. Amb Afred Bosch i Maria Rovira. Amb tots i cadascun dels amics i simpatitzants que han fet bo el projecte de començar el nou país. Mirant Europa. I conscients que aquest 25 de maig és tot just el preludi del proper 9 de novembre.
Ramon Fontdevila, secretari d'Imatge i Comunicació d'ERC-Bages
Ramon Fontdevila, secretari d'Imatge i Comunicació d'ERC-Bages



Nit electoral: Seguiment dels resultats
ERC - Bages i ERC - Manresa us convida a acompanyar-nos a fer el seguiment de l'escrutini de les eleccions europees. En aquesta ocasió, serem a partir de les 8 del vespre al restaurant Veigé de Manresa (C/ Sobrerroca, 38).

Esperem que sigui una nit ben especial i amb uns resultats que ens apropin encara més a l'anhelada independència.

Esperem que diumenge sigui una nit ben especial i amb uns resultats que ens apropin encara més a l'anhelada independència - See more at: http://
Us hi esperem!




opinió
Josep Huguet
»
President de la Fundació Josep Irla
Euroemprenyats
Quan he sentit la senyora Le Pen dient que Europa no existia, que els regionalismes sortien perquè els ciutadans no se senten protegits per les seves nacions i que la solució a l’Europa dels banquers són els Estats com el francès he pensat en els qui als nostres pobles s’han de dedicat, en nom de l’autoanomenada esquerra independentista, a tapar els cartells de propaganda republicans amb manifestos abstencionistes i antieuropeistes. Els extrems es toquen. L’antieuropeïsme ha quallat entre l’extrema esquerra i l’extrema dreta; l’una proposant un socialisme estatalista escassament democràtic i l’altra predicant el retorn al capitalisme nacional i la democràcia corporativa. Cal saber però que en aquesta partida antieuropea hi guanyaran els populistes que encapçalen tots els sondejos a molts estats. A Espanya camuflats a les files de l’electorat del PP, UpyD i C’s.

La Unió Europea ha significat el període més llarg de pau i de progrés del continent; l’extensió més ampla de l’Estat del benestar i del model democràtic. I pels Estats del sud i de l’est amb llargues històries de dictadures o democràcies de baixa qualitat, ha significat una certa disciplina normativa i un control supraestatal que ha evitat, en alguns casos, els excessos tradicionals de les oligarquies locals. La Unió Europea fa anys, però, que està encallada en la seva construcció. I aquest impàs ha estat aprofitat en el moment de màxima globalització per a què les oligarquies nacionals esdevingudes internacionals hagin augmentat el seu grau d’influència a la U.E. Per un cantó, la UE ha aparegut com un instrument que podia ser favorable a la millora de les polítiques de drets, llibertats, justícia social i respecte mediambiental. Però, per l’altre, aplicava intervencionismes ridículs, normativitzant algunes qüestions que afectaven a microemprenedors; i en canvi era incapaç de fer front a la traçabilitat d’algunes importacions de productes manufacturats o alimentaris i que posaven en risc la salut i la seguretat dels consumidors europeus, alhora que permetien la competència deslleial amb els productors europeus dels mateixos productes, obligats a complir normatives restrictives de tipus sanitari o ambiental. La UE, influïda pels lobbies dels més poderosos imposava una política agrària a favor dels latifundis. O bé, imposava unes normatives ultraliberals en la implantació comercial, fent cas dels grups de pressió com ANGED la patronal de les grans superfícies espanyoles que presidides i assessorades respectivament per Millán Astray i Arias Salgado, i de la mà de l’eurodiputat Vidal-Quadras van denunciar a Brussel·les les lleis de la Generalitat que regulaven el comerç urbà per raons socials, ambientals i urbanístiques. Una UE que ha salvat els bancs alemanys i francesos de les seves responsabilitats d’haver inflat la bombolla especulativa a tot el sud d’Europa. Una UE incapaç d’intervenir en les malversacions de recursos i en els injustos fluxos fiscals interns d’estats parasitaris com l’espanyol o l’italià. Una UE que va ser incapaç d’aprovar una veritable Constitució, que només controla prop de l’1% del PIB interior en les seus pressupostos i que és incapaç de tenir iniciativa seriosa internacional en els casos de vulneració dels drets humans.

Aquesta és l’Europa que abonen els grans partits de les internacionals democristiana, socialista i liberal. Alguns ens trobem atrapats entre els aquests dos focs: l’antieuropeisme de l’extrema dreta i esquerra, i l’“europapanatisme” oligàrquic dels demosocioliberals. Només som els euroemprenyats que volem que la crisi europea es superi amb més Europa, més democràtica, més social, més de l’agricultura familiar i cooperativa, més de les pimes i les cooperatives industrials i de consum, més de totes les llengües que d’unes quantes, més de la subsidiarietat que de la centralització. Els vots en aquesta direcció són claus.


campanyes

Butlletí digital de la Federació Comarcal d'ERC al Bages
Pl. Major, 17, pral-1a
08241 Bages
T. 938726352