Bages

Notícia

La majoria excepcional

Lluís Oliveras, president de la Federació Comarcal d'ERC al Bages

Les eleccions al Parlament del passat 25 de novembre han estat les més estranyes que ha viscut Catalunya en el present període democràtic. No només pel to plebiscitari que va prendre la campanya (tothom tenia clar que s’estava votant referèndum sí o referèndum no) sinó, sobretot, per uns resultats que ningú esperava.

El President Mas, és prou sabut, reclamava una majoria excepcional. Va vendre aquestes eleccions no només com un plebiscit a la celebració de la consulta sinó també com un plebiscit a la seva persona. Amb una majoria excepcional del poble de Catalunya, deia, el procés cap a l’”estat propi” quedaria refrendat a les urnes. La nit del 25 tothom es va quedar de pasta de moniato. No tant sols va fer-se evident que la ciutadania no volia donar a Mas aquesta majoria excepcional que reclamava sinó que castigava CiU amb una davallada de 12 escons que cap enquesta havia sabut preveure. Molt em temo que les salvatges retallades del govern hi deuen haver tingut alguna cosa a veure.

Però compte, no ens precipitem analitzant aquests resultats i no fem cas del que ens diguin des de fora. La majoria excpecional hi és. I tant que hi és! El que passa és que no la té CiU. La ciutadania ha volgut que aquesta majoria quedés repartida entre els diferents partits que expressen la pluralitat i complexitat del poble de Catalunya. Fixem-nos que en la darrera legislatura al Parlament (2010-2012) hi havia només 14 diputats declaradament independentistes (ERC i SI + Laporta). I ara n’hi ha 74 (CiU, ERC i CUP)! I, si comptem ICV en sumen 87 que, com a mínim, estan a favor de la resolució del conflicte per la via d’una consulta. Es tracta d’una majoria certament excepcional, aclaparadora diria jo, sobretot si la comparem amb els 28 escons que sumen PP i Ciutadans, en el millor resultat que han assolit mai, junts o separats, en la història de Catalunya (el PSC no el comptarem a cap dels dos costats perquè fa la guerra pel seu compte). 87 contra 28. A qui se li acut pensar que això no és una majoria excepcional?

Sembla evident, doncs, que el mandat democràtic és clar; diàfan. La consulta queda no només legitimada sinó que és d’obligat compliment en la propera legislatura si no es vol incórrer en una estafa democràtica. Tota l’eufòria que es respira aquests dies a les esferes unionistes tornarà a convertir-se en ira quan veuran que el poble de Catalunya, malgrat la patacada del seu principal líder, segueix endavant i amb més força que mai vers la seva llibertat. El poble unit és invencible.

Punt i a part mereix l’anàlisi del gran triumfador de la nit electoral. Oriol Junqueras no només ha fet oblidar a l’electorat les angúnies i engoixes d’altres èpoques, sinó que ha catapultat ERC, contra tot pronòstic, fins la segona posició, una força parlamentària que el partit de Macià i Companys no coneixia des de l’època de la República. L'home tranquil, l'home clarivident, l'home sensat... De ben segur que serà un luxe per al President Mas poder comptar amb un cap de l’oposició de la talla de Junqueras. Estem assistint a la gènesi d’una figura que segur que tindrà un paper fonamental en la resolució del conflicte i en la configuració de la nova Catalunya independent.