● És hora de desplegar-los i que els recursos arribin a la ciutadania ● Els pressupostos refermen el posicionament d’ERC Baix Llobregat i L’Hospitalet sobre la no ampliació de l’aeroport de El Prat La Federació comarcal d’Esquerra Republicana al Baix Llobregat i L’Hospitalet celebra que, per fi, la Generalitat pugui disposar del pressupost i dels recursos necessaris per fer front a les necessitats de la ciutadania i per encarar les transformacions que calen al país. El total d’inversió real (cap. 6) a la comarca del Baix Llobregat per l’any 2023 és de 201,4M€, un 33,2% més respecte del 2022. La inversió per habitant al Baix Llobregat és de 243,06€, per sobre de la mitjana de Catalunya, que se situa en 235,55€. Pel que fa als projectes concrets destaquen inversions en els àmbits de Salut, Educació, Infraestructures i mobilitat, Carreteres i Instal·lacions del cicle de l’aigua. En qüestions extra pressupostàries es recull la voluntat d’”Acordar, durant el 2023, amb el Govern d’Espanya una comissió tècnica que permeti acordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya amb l’objectiu de transformar l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental. Aquest haurà de permetre la seva modernització amb respecte a la biodiversitat, a la convivència a veïns i veïnes i a les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació de l'espai natural protegit del Delta del Llobregat”. Així es referma el posicionament que defensa aquesta Federació territorial i que es va aprovar de manera unànime pel Consell Nacional l’agost del 2021. L’aeroport no s’ampliarà i té capacitat de millora dins l’espai que ja ocupa, centrant-se en la millora de l’eficàcia i l’eficiència, amb millores tecnològiques, sense especulació urbanística i preservant els espais naturals. La Federació comarcal d’ERC del Baix Llobregat i L’Hospitalet es ratifica, doncs, en el seu posicionament de defensa del territori, de model de gestió de les infraestructures i de model econòmic pel país.

La Federació comarcal d’Esquerra Republicana al Baix Llobregat i L’Hospitalet ha celebrat aquest dimarts 10 de gener de 2023, al Teatre Plaça de Castelldefels, el seu congrés per debatre i votar les esmenes que la militància ha presentat a les ponències polítiques i estatutàries que es debatran al Congrés Nacional que s’ha de celebrar a Lleida el proper 28 de gener. Pau Morales, secretari d’organització del partit, ha estat l’encarregat de defensar la ponència estatutària, un document que permet “avançar en la exigència de la paritat dels òrgans i en la territorialització de l’assemblea de Dones”. Marta Vilalta, secretària general adjunta, juntament amb Lluís Pérez i la diputada al Parlament Raquel Sans han defensat la ponència política, el document que ha de “definir la proposta d’Esquerra Republicana per fer efectiva la República Catalana i servir millor a la ciutadania”. La militància ha presentat i debatut vuit esmenes al document relatiu als estatuts del partit i tretze a la ponència política. Del total de vint-i-una esmenes presentades només una ha quedat rebutjada i, per tant, des del Baix Llobregat i L’Hospitalet s'aporten vint esmenes al debat del Congrés Nacional d’ERC. Cal destacar l’esmena presentada per Joan Tardà que remarca i posa en valor el posicionament del partit contra l’ampliació de l’aeroport de El Prat presentada per AENA i el govern espanyol i que reforça la resolució aprovada per unanimitat al Consell Nacional d’ERC l’agost del 2021. La cloenda ha anat a càrrec del president del partit, Oriol Junqueras, que ha recordat com “el Baix Llobregat és una comarca de lluita constant” i que “les eleccions municipals del mes de maig són una oportunitat extraordinària per consolidar Esquerra Republicana en una eina útil per transformar la societat i millorar la vida de la gent, construint grans majories democràtiques a cada barri, poble i ciutat per fer front als reptes que tenim al davant”.

Malauradament, fins ara, quan una dona patia una agressió sexual, passava per un periple davant els tribunals i el sistema en general, que tot sovint feia que s'ho repensés i no denunciés. Les dones havíem de demostrar que ens hi havíem negat i que ens havíem resistit fortament a mantenir relacions sexuals per poder ser considerades com a víctimes. L'agressió podia venir per part de la parella, un conegut o un grup coordinat de bèsties, ens podien proporcionar alguna droga que ens deixava sense poder defensar-nos, o simplement podíem estar en xoc i, per tant, sense poder reaccionar paralitzades per la por. Si no ens hi negàvem, si no oposàvem resistència, si no lluitàvem físicament, «s'entenia» que consentíem a tenir relacions sexuals. Malgrat que ens fessin mal, ens colpegessin, ens introduïssin objectes, ens vexessin, malgrat que diguéssim que no mig estabornides i en veu baixa, malgrat que hi hagués imatges d'una agressió tan inhumana que fos gairebé impossible veure aquestes imatges sense esclatar a plorar de ràbia... «consentíem». Almenys de cara al jutge. Aquest periple, aquesta violència institucional envers les dones, ha naturalitzat i silenciat en moltíssimes ocasions les violències sexuals que patim, revictimitzant-nos, deixant-nos soles i sense ser "reparades". L'article 36.2 del Conveni d'Istanbul (conveni regulador de la Unió Europea en aquest àmbit) considera que només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que expressin de manera clara la voluntat de la persona a mantenir relacions -. Per tant, tot el que no passa per un consentiment positiu és una agressió! I desprès de molta lluita feminista, aquest és el camí que per fi, tant la societat com la justícia comença a enfilar. Les dones podem i tenim el dret a canviar d'opinió, en qualsevol moment, i podem voler deixar de participar en una pràctica sexual de sobte, sense que el fet d'haver iniciat el joc pressuposi que volem continuar.

Una inversió necessària per evitar que cada dia 30.000 vehicles travessin la urbanització del Pou del Merli de Martorell El Conseller de territori de la Generalitat, Juli Fernandez, ha anunciat l’inici de la licitació de les obres de desdoblament de la carretera B-224, que connecta el Baix Llobregat amb l’Anoia i que durant el seu primer tram entre Martorell i Sant Esteve Sesrovires té una ocupació molt elevada. “L’objectiu del desdoblament és que qui hi hagi una transformació de la mobilitat, amb una clara millora de la seguretat, al mateix temps que es millora la qualitat de vida dels veïns i veïnes i es millora la competitivitat d’una zona amb una elevada activitat econòmica”, ha declarat el Conseller. El Departament està treballant en els últims anys en la millora integral d’aquesta carretera, amb actuacions que es poden dividir en tres trams, en funció de les seves característiques de traçat, funcionalitat i trànsit: Vallbona d’Anoia -Masquefa; Masquefa – Sant Esteve Sesrovires i Sant Esteve Sesrovires - Martorell. Aquest programa, que inclou actuacions que ja s’han executat i altres que s’executaran en els pròxims anys, suma una inversió de 90 MEUR. Les obres que ara es liciten corresponen, concretament, al desdoblament de la B-224 en un tram de dos quilòmetres de longitud, entre la rotonda del polígon Anoia, a Sant Esteve Sesrovires, i l’enllaç amb l’A-2 i l’AP-7, amb una connexió a la trama urbana de Martorell a través del carrer del Puig del Ravell. Està previst que les obres puguin començar durant la primavera del 2023 i el termini previst d’execució és de 24 mesos.

Joan Tardà, Maite Aymerich, Désirée Triler i Martí Fortuny van ser escollits consellers i conselleres nacionals durant jornada electoral d’ahir diumenge del 29è Congrés Nacional d’ERC.Diumenge 6 de novembre es celebrava la jornada electoral del 29è Congrés Nacional d’Esquerra Republicana, on s’escollien l’Executiva Nacional i 30 persones que formen part del Consell Nacional d’ERC. La candidatura d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, “Més republicanisme, més llibertat”, va rebre el suport del 86,96 % dels vot emesos, amb 3.747 vots a favor i 562 vots en blanc. La veïna de Sant Joan Despí, Marta Molina, forma part d’aquesta candidatura com a Secretària de Moviments Socials. Molina tindrà el repte de dirigir una secretaria nova amb l’objectiu de col·laborar més estretament amb entitats i agents socials del país per enfortir encara més el projecte d’Esquerra Republicana. D’altra banda també s’ha renovat el Consell Nacional amb l’elecció de 15 conselleres i 15 consellers. La persona més votada ha estat Joan Tardà, de Cornellà de Llobregat, amb un total de 2.925 vots. Maite Aymerich (Sant Vicenç dels Horts), Désirée Triler (Sant Just Desvern) i Martí Fortuny (Olesa de Montserrat) acompanyaran Tardà al Consell Nacional. Els resultats al Consell Nacional i un breu currículum de les persones escollides es pot consultar aquí: https://29cgn-consell-nacional.esquerrarepublicana.cat/

El vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’Esquerra Republicana, Raül Romeva, va visitar dijous 3 de novembre Cornellà, Sant Boi i El Prat per reunir-se amb representants del territori i entitats ecologistes. Raül Romeva: «Al Baix Llobregat apostem per les ciutats verdes» El vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’ERC es va desplaçar dijous matí a Cornellà de Llobregat on va visitar, juntament amb la candidata a l’alcaldia per Esquerra Republicana i regidora de l’ajuntament, Raquel Albiol, l'última zona natural de la ciutat, situada al sector Ribera-Salines, on el PSC vol construir un barri sencer, destruint el darrer pulmó verd del municipi. Posteriorment, el vicesecretari Romeva arribava a Sant Boi de Llobregat per conèixer de primera mà, en companyia de Jaume Sans, president d’Esquerra Sant Boi i alcaldable per les municipals 2023 i de representants d’entitats del municipi dedicades a la seva protecció i millora, alguns espais de Sant Boi, vinculats als assoliments o mancances de la ciutat entorn del ODS de l’Agenda 2030. Jaume Sans traslladava la preocupació de molts ciutadans per la situació d'estancament i de manca de desenvolupament adequat que veuen a la ciutat. Per finalitzar la visita al Delta del Llobregat, Romeva visitava la ciutat del Prat, on es reunia amb José García, ecologista i representant de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, acompanyat del candidat a l’alcaldia per Esquerra Republicana, Jordi Ibern i amb qui van poder posar en comú la realitat del patrimoni natural de la ciutat. Durant la visita a la comarca, Romeva destacava que la pèrdua del patrimoni natural de tota la zona del delta no és una amenaça d’ara, sinó una amenaça de sempre i un repte de futur. Remarcava que davant aquesta amenaça, situacions com les que vivim al Baix Llobregat pel que fa a la eliminació d’espais agrícoles per construir nous edificis o ampliacions que no estan justificades ens fan preguntar quin model de país i quin model de Delta volem en els propers anys i, sobretot, ser molt conscients que determinades decisions poden arribar a ser irreversibles.

L’alcalde de El Papiol, Vicepresident Institucional de l’Àrea Metropolitana i president de la Federació comarcal d’ERC del Baix Llobregat i L’Hospitalet és la persona escollida pel Consell Executiu per representar el Govern de la Generalitat a Barcelona Joan Borràs, nascut a Barcelona el 3 d’octubre de 1965, ha estat nomenat avui com a nou delegat del Govern a Barcelona, assumint les funcions pròpies de representació de la Generalitat i de coordinació amb la resta d’administracions de la demarcació, que inclou 127 municipis del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. La previsió és que el nomenament es faci efectiu demà dijous al Diari Oficial de la Generalitat i Borràs prengui possessió del càrrec el proper dimarts 8 de novembre a les 9h amb un acte al Palau de la Generalitat, juntament amb la resta de nous delegats i delegades nomenades pel Govern. Vinculat al Papiol des de la seva infància Borràs hi resideix de forma fixe des de 1997. Ha estat Tinent d’alcalde del seu Ajuntament en diverses àrees entre 1999 i 2011 i durant el mandat 2015-2019 va exercir l'alcaldia de El Papiol (2015 - 2017) i la tinença d’alcaldia d’Urbanisme i Cultura (2017 - 2019). Des del 2019 és Alcalde del Papiol i Vicepresident Institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Membre del Consell Rector del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Representant de l’AMB a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Membre de l’Assemblea General del consorci del Parc de Collserola. Borràs és tècnic superior en projectes d’edificació i Postgrau en Lideratge i Habilitats Directives, Soci de l’entitat Patrimoni Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol, de l’Associació Excursionista les Escletxes (AELE) i també d’Òmnium Cultural. És militant d’Esquerra Republicana des de l’any 2005 i president de la Federació Comarcal del Baix Llobregat i L’Hospitalet des de febrer de 2020.

Oriol Bossa (Barcelona, 1980) va ser investit alcalde el mes de juny passat gràcies a l’acord que tenia amb Sant Feliu En Comú Podem, amb qui va pactar el 2019 repartir-se l’alcaldia. Després de tres anys com a alcaldessa, Lídia Muñoz va deixar pas al republicà, que lidera l’Ajuntament aquest últim any de legislatura. L’acord va necessitar també el vot de Tots Som Sant Feliu, la marca electoral que inclou Junts. És el primer cop que ERC arriba a l’alcaldia de la capital del Baix Llobregat des del restabliment de la democràcia. Què ha significat per a vostè i per al partit arribar a l’alcaldia? En l’àmbit personal és un orgull i un honor representar la ciutadania de Sant Feliu de Llobregat després de dues eleccions com a cap de llista. Per al partit, tant a escala local com nacional, tenir l’alcaldia d’una ciutat com Sant Feliu, la capital del Baix Llobregat, és un fet històric. Si ho haguéssim dit fa 10 anys, ningú ho hauria cregut i ens haurien titllat de bojos. Representa una oportunitat magnífica per continuar creixent a l’àrea metropolitana i demostrar que som útils i estem preparats i capacitats per dur les regnes d’una ciutat com aquesta de la millor manera. Com han estat aquests primers mesos al capdavant de l’Ajuntament? Han sigut tres mesos intensos, de molta feina. És un canvi de xip molt gran. La primera tinença d’alcaldia té unes competències delimitades i una agenda molt concreta i amb l’alcaldia això s’expandeix. Notes com totes les problemàtiques es canalitzen molt cap a la figura de l’alcalde. De la mateixa manera, l’experiència d’anar pel carrer també ha canviat molt. Ara em para molta més gent, explicant els seus problemes, intentant que els ajudem, ser escoltats. El nombre de reunions que tens amb la ciutadania o amb entitats s’ha multiplicat exponencialment. El 2019 ERC i Sant Feliu En Comú Podem van empatar a cinc regidors, amb una diferència de menys de 50 vots. No haurien pogut pactar dos anys a l’alcaldia cadascú en lloc de només l’últim any per a vostè? En un context de negociació no pots controlar tots els factors, no controles totes les cartes.

La secretària general d’Esquerra Republicana es reuneix a Ginebra amb 10 caps de llista de la formació al Baix Llobregat a les properes eleccions municipals. Una desena de persones candidates l'alcaldia de municipis del Baix Llobregat i de l’Hospitalet de Llobregat a les eleccions municipals del 2023 s'han reunit a Ginebra amb la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. Aquest és el primer d’una sèrie de viatges que portaran a Suïssa més de 100 candidates i candidates republicanes d'arreu del país, amb l’objectiu d’enfortir l’organització per consolidar la victòria electoral del 2019 i reforçar la governança republicana al món local. En aquesta primera trobada, Rovira ha mantingut una reunió de treball amb el secretari nacional de Coordinació Municipal i Ciutats Grans, Oriol Lòpez i les caps de llista de L’Hospitalet (Jaume Graells), Cornellà (Raquel Albiol), Sant Boi (Jaume Sans), Castelldefels (Jordi Maresma), Viladecans (Bàrbara Lligadas), Sant Feliu (Oriol Bossa), Martorell (Soulimane Messaoudi), Sant Vicenç dels Horts (Maite Aymerich), Corbera de Llobregat (Montserrat Febrero) i Sant Esteve Sesrovires (Carme Rallo). Un cop finalitzada la reunió, s’ha dut a terme una roda de premsa telemàtica en la qual Marta Rovira ha insistit en “combatre la idea de la Catalunya dual”. “De Catalunya només n’hi ha una i està conformada per una diversitat immensa”, ha defensat. En aquest sentit, ha assegurat que els republicans volen treballar “per i amb tothom i empènyer per la independència i la llibertat del país”. “El nostre projecte és el de la Catalunya sencera”, ha afirmat. En referència als municipis del Baix Llobregat representats a la reunió, Rovira ha volgut posar en valor que “tots els municipis de l’àrea metropolitana són claus perquè Catalunya sigui molt més republicana i justa socialment amb igualtat d’oportunitats”. “I també en el camí cap a la República catalana.