Baix Llobregat

Notícia

Pel model d’escola catalana: No a la LOMCE, SíSí independència

Comissió de Política Cultural i Educació
Wert, el català no es toca
Wert, el català no es toca

L’atac de l’estat espanyol amb la LOMCE, una llei conservadora, centralista i espanyolitzadora, amenaça greument el model d’escola catalana. Aquest model d’escola, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, ha resultat un model d’èxit,  especialment en comarques com la nostra, el Baix Llobregat, en el que amb una majoria de població castellanoparlant s’ha garantit la cohesió social, la integració al país i el coneixement de català i castellà a tot l’alumnat.
 
Resistència a la LOMCE

Tal com va dir el ministre Wert en sessió parlamentària, el principal objectiu de la LOMCE és “españolizar los niños catalanes”.  Amb aquest solemne disbarat i mentalitat retrògrada, el PP ha tirat endavant una llei que imposa tres aspectes fonamentals: la visió conservadora de l’educació, la concepció centralista de l’estat i la intenció espanyolitzadora de l’escola catalana. Així doncs, estem davant d’una llei més política que no pas educativa, que no aborda els problemes reals de l’educació ni afronta els reptes que necessita el sistema educatiu per fer una societat moderna i avançada al món global del segle XXI.
 
Una visió conservadora

Amb el pretext de la cultura de l’esforç, l’ensenyament tornarà a basar-se en una cursa d’obstacles d’exàmens i revàlides enlloc d’estimular que l’alumne participi del seu procés d’aprenentatge, fent-se seus els conceptes i adquirint competències i proporcionant els mitjans que cada alumne necessita per progressar. La visió conservadora també es concreta en el disseny curricular. L’àrea de ciències socials torna a l’ensenyament memorísitc, allunyant-se de la construcció del coneixement i donant al mestre la funció de simple transmissor d’informació. Especialment a secundària, en que la memorització com a eina metodològica es plasma en l’ensenyament de la història com una successió de fets amb causes i conseqüències allunyant-se de l’anàlisi i del pensament crític. A més es perd el sentit de la globalitat, en desglossar l’àrea de ciències socials en diferents matèries, com geografia i història.
 
Una visió centralista

L’Estat s’atribueix la potestat d’establir tot el currículum de les assignatures troncals i les específiques, que fins ara es repartien l’Estat (55%) i les comunitats autònomes (45%).  A més, no només estableix el disseny del currículum sinó que també ho fa de l’avaluació, deixant únicament la funció a les autonomies la seva aplicació. I per acabar-ho d’adobar, no dóna cap paper com a administració educativa als ajuntaments.
 
Una intenció espanyolitzadora

La intenció espanyolitzadora queda pretesament pal·lesa en el disseny curricular amb un clar retorn al passat. Tot plegat un currículum carregat d’ideologia i impregnat de “historia comun” que estructura en continguts, criteris d’avaluació i “estándares de aprendizaje”, com per exemple el de “el proceso de reunificaicón territorial de España en la Edad Media”. Pel que fa a la llengua, l’Estat té la  voluntat de reduir la presència del català i anorrear el sistema d’immersió lingüística a Catalunya establint les hores de castellà a cada etapa educativa i imposant el castellà com a llengua vehicular. Tot plegat per carregar-se el sistema d’immersió, un model d’èxit que fomenta la cohesió social i garanteix el mateix domini del català i el castellà a tot l’alumnat al final de l’etapa obligatòria. Simultàniament, els atacs al català es concreten a la resta de territoris dels Països Catalans: a les Illes Balears a través del TIL, al País Valencià amb el tancament de línies en valencià i a la Franja d’Aragó negant la denominació de llengua catalana. 
 
Independència
 
Amb aquests i altres aspectes, aquesta llei té molt clara la visió, la concepció i la intenció, però cap d’elles no es planteja millorar la qualitat de l’educació, ans al contrari, ens retorna a un ensenyament que creiem ja superat. De poc servirà per fer front als problemes que ens haurien de preocupar com la taxa d’abandonament escolar, el percentatge de finalització d’estudis post obligatoris, la transició escola-treball o bastir un sistema de valors a la nostra societat basat en la democràcia i els drets humans.
 
Davant d’aquest atac en tota regla només hi cap una actitud: resistència. Per fer-hi front cal l’acció conjunta de tota la comunitat educativa (Departament d’Ensenyament, mestres i professors, pares,  mares i alumnes) per resistir-se a la seva aplicació i fer valer la LEC, la llei d’Educació de Catalunya, de la que ens hem dotat a través del nostre Parlament.
 
Vist tot plegat, i per si encara quedava algun dubte, la independència de Catalunya no només és necessària sinó que és molt urgent. També des del punt de vista educatiu.
 
 
Comissió de Política Cultural i Educació
Esquerra Republicana – Baix Llobregat