Aquest cap de setmana he recorregut diversos paratges que formen part del parc agrari del Baix Llobregat i m’ha tornat a venir al cap la imatge del magnat Sheldon Adelson i el projecte Eurovegas, el qual havia d’ubicar-se en aquest espai protegit.
 

Un dels objectius principals de la legislació urbanística catalana és l’ús racional del territori amb l’objectiu de preservar els recursos naturals, paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. A través d’instruments de planejament territorial i urbanístic es determina i precisa l’abast de protecció i, en un mateix territori, poden coincidir diverses figures de protecció.
 

Llavors, per què quan les grans corporacions inversores ens ensenyen la pastanaga actuem com a rucs?
 

Hem de tenir clar com a gestors de l’administració, sigui quina sigui, els valors sobre els quals se sustenta el nostre ordenament jurídic i tenir present que hi ha sòls que formen part d’un espai protegit per a que puguin concórrer diversos tipus de valors.
 

Dic això perquè a vegades la resposta de l’administració no és suficientment clara, dura i contundent, fet que obre petites esquerdes per on l’afany de lucre d’aquestes corporacions empresarials s’escola i fa trontollar el sistema de protecció dissenyat i implementat.
 

Una darrera mostra d’això la trobem en un altre indret del nostre entorn: el Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquest és un espai on hi conviuen diversos tipus de protecció: és un sòl d’especial protecció contemplat en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona; és un territori declarat parc natural; està inclòs al llistat d’espais d’interès comunitari de la Xarxa Natura 2000, etc.
 

La Mina Berta és una pedrera dins de Collserola; una explotació de granit ja finalitzada que, d’acord amb el programa de restauració, s’ha de reblir amb terres i runes de la construcció (material inert com el que es va extreure). Paral·lelament a la quantitat de figures de protecció que ja hem citat, aquest espai concret presenta altres factors que reforcen encara més els valors a protegir, com ara l’aqüífer que hi ha a sota de la pedrera o el fet que es tracta d’un punt d’interès nacional tant a nivell geològic com mineralògic.
 

Tenint en compte aquesta realitat, ara es vol canviar, a petició de la propietat, el projecte de restauració de terres i runes a residus municipals amb un impacte ambiental sobre l’espai protegit molt superior a l’inicialment previst. Com deia, l’administració competent ha de ser clara, dura i contundent en la seva resposta. Fa anys que redactem, tramitem i aprovem figures de protecció on es precisen els valors d’aquests espais. No hi ha lloc per a eufemismes i terceres interpretacions.
 

Des d’Esquerra del Baix Llobregat sabem on hem d’estar: protegint el territori; explicant que el sòl es un recurs limitat que s’ha d’utilitzar racionalment; defensant els plans i figures de protecció que s’han aprovat i són vigents; i lluitant per a deixar als nostres fills un país millor.

 

Joan Borràs Alborch
Tècnic superior en projectes d’edificació