Begues

Notícia

Recuperem la visió social i humana de la política.

Jaume Cornelles i Buñuel, regidor
Regidor
Jaume Cornelles, Regidor Ajuntament de Begues

El passat 27 de novembre es va celebrar un ple ordinari on es reunien totes les persones regidores del govern, de l’oposició i les persones ciutadanes que també volien estar informades de les novetats i el transcurs de la gestió del municipi. Arran d’alguns fets i actituds que no varen ser agradables, he volgut fer aquest petit escrit, per convidar a la reflexió col·lectiva.

Hi ha una barrera tècnica entre la gestió municipal i la ciutadania, un defecte sistèmic que troba explicació des del punt que la majoria de ciutadans està més de 10 hores fora de casa per treballar, suma les obligacions familiars, alguna activitat extra, i per suposat (només faltaria) tothom necessita la seva estoneta  de TV3, Netflix o HBO. No hi ha temps lliure pràcticament per estudiar, comprendre i processar tota la informació sobre la gestió del municipi. La trampa de la transparència: tota la informació és pública, però en un format absolutament infumable.

La informació és pública, però no accessible. Pot costar comprendre el perquè d’alguns actes de l’administració pública, com podria ser l’augment d’alguns tributs de cara l’any vinent, per aquesta barrera tècnica, i per suposat alguns partits poden aprofitar per fer demagògia de primer de pàrvuls de política: subir  impuestos malo, bajar impuestos bueno.

Aquesta barrera tècnica ja esquerda la relació ciutadà-polític, tots hem de fer esforços per acostar-nos i que no s’aprofundeixi aquesta separació. Però amb les actituds que es van presenciar en el Ple del 27 de novembre, l’esquerda es converteix en un fiord noruec. Ens vam deshumanitzar els uns els altres (considero que no totes les persones regidores van tenir aquestes actituds, però prefereixo utilitzar la primera persona del plural per coresponsabilitzar-nos), amb una absoluta manca d’empatia i tacte al parlar entre nosaltres i al parlar amb els ciutadans i ciutadanes. Després ens sorprèn que se’ns menyspreí com a “classe política” i es normalitzin un seguit de tòpics falsos com que si tots funcionen malament, tots son uns mandrosos, corruptes, etc.

No hem de perdre mai la visió més social de la política, la de saber com dir les coses i com tractar-nos amb respecte i empatia , perquè sense excepció, tan  per persones ciutadanes com polítiques, hi ha una voluntat de millorar el bé comú del poble, des de diferents prismes i perspectives.

Si un partit de l’oposició suggereix alguna millora o fa algun apunt, no és per menysprear el govern, probablement ni tan sols per insinuar que s’estan fent les coses malament: simplement que sempre tot es pot millorar i en això treballem l’oposició.
Quan el govern pren alguna acció o decisió que aparentment “no agrada” (com podria ser pujar els impostos), l’oposició no hem de fer demagògia perquè probablement s’ha pres a recomanació de les persones tècniques de l’Ajuntament, a raó de criteris tècnics, i en saben més que tots nosaltres.

Si persones ciutadanes acudeixen al ple a formular preguntes o demandes, estic plenament convençut que amb molt bones i legítimes intencions, des de voler reivindicar la celebració d’una jornada sardanista a preguntar sobre un tribut metropolità, el que no s’ha de fer sota cap concepte és escridassar a ningú ni tenir actituds agressives ni  “xulesques” per demostrar alguna cosa.

Escoltem-nos, debatem, reflexionem. Humanitzem la política, acostem-nos a la ciutadania.