Begues

Notícia

La Cuca, la moneda social de Begues.

Jordi Valldeperas
  • Moneda Social Beguetana
  • Jordi Valldeperas, Secretari de Política Municipal Secció Local ERC Begues

La crisi està fent florir arreu del món iniciatives que fomenten una economia alternativa. En són un exemple les xarxes d'intercanvi, els grups de consum, els bancs del temps o les monedes socials. En aquest nou model hi juguen un paper les monedes socials. La moneda social, és una alternativa local al sistema monetari hegemònic per a l'intercanvi de béns i serveis. Pretén promoure una economia solidària i ètica, que doni suport al desenvolupament del comerç local i el consum responsable i de proximitat. Si volem recuperar una part de l'economia local ens cal una moneda local. Una moneda que serveixi per a l'intercanvi i no una via per especular. un instrument per aconseguir relacions econòmiques igualitàries i basades en el treball real.

 

Les monedes socials no són un invent d'ara, ni recent. Als anys trenta, sobre tot durant la guerra civil, hi va haver monedes socials a molts pobles de Catalunya, també a Begues. A Suïssa hi ha moneda social des de finals dels anys 20 del segle passat i representa un percentatge important del PIB del país. A Girona tenen la seva moneda social. A Barcelona es comença a parlar-ne. A Bristol, Anglaterra, la moneda social, the Bristol Pound, va com una moto. I a prop de Begues, a Vilanova, la Turuta funciona i funciona bé, tal com ens van explicar els seus promotors en una molt interessant xerrada el passat dia 7 de novembre.

Ara mateix l'economia és global i ens trobem en un punt on les transaccions globals ocupen el 80% del mercat i les locals únicament un 20%. Quan comprem qualsevol producte o servei sovint tenim la sospita que ve de molt lluny, té menys qualitat general i no sempre és més barat. Siguin carxofes o sabates, tant se val. Sense entrar en l'espiral de consum induït innecessari que ens envolta una conseqüència de l'economia global és que dóna molta feina lluny d'aquí on, en el millor dels casos, el agents econòmics locals es limiten a fer d'intermediaris o comissionistes, si les compres per internet no ho impedeixen.

Hem oblidat, però, que fa, més o menys, 40 anys, d'una manera molt sintètica, l'economia es basava en un 80% en transaccions locals i un 20% en transaccions globals. Vull dir, que, en el dia a dia, els intercanvis de productes i serveis entre les persones eren de curta volada, la majoria dels productes que es compraven i venien eren de relativa proximitat i donaven molta feina a molta gent de casa nostra. La importància del sector tèxtil a Catalunya en podria ser una mostra.

Té sentit tot plegat? Alguns pensen, pensem, que hi ha un altre model possible. Que hi ha productes globals, un cotxe, per exemple, que han de seguir sent així doncs és la manera de tenir-los a l'abast. Però que ni ha molts altres productes, moltíssims, que podrien continuar sent locals i de proximitat perquè en tenim les matèries primeres, el coneixement i la capacitat de fer-los. Un model que anivelli els percentatges entre transaccions globals i transaccions locals i que, alhora, equilibri el consum i el malbaratament dels recursos.

A Begues, aviat farà un any, hem començat una iniciativa similar. De la ma del Projecte Educatiu de Begues (PEB) i la seva Xarxa d'Intercanvi de Coneixements (XIC) s’ha considerat convenient ampliar i promoure altres tipus d'intercanvi: l'intercanvi de béns, productes i serveis, per a la qual cosa s’ha creat una unitat o moneda local, beguetana, virtual i complementària a l’euro: LA CUCA.

Aquest nou projecte, basat exclusivament en l’intercanvi, té com objectius bàsics potenciar el comerç i la indústria local, augmentar el poder adquisitiu de la població, crear oportunitats laborals locals, fomentar pràctiques que ajudin a preservar l'entorn del poble i que apostin per la sostenibilitat en el sentit més ampli i estimular la cooperació i la solidaritat.

I perquè aquest projecte, llarg i lent, funcioni cal implicació i feina. Implicació i feina per imaginar projectes, recursos i intercanvis que generin Cuques, per convèncer comerços que les acceptin, per gestionar-ne el control i la transparència de les transaccions, per promocionar-la, ... Un cercle virtuós d'accions adreçades a cooperar i compartir, mai a competir.

Major proximitat entre veïns/es, redescobrir talents i riqueses locals, recuperar el teixit social, augmentar la capacitat adquisitiva de les famílies i potenciar noves oportunitats laborals cooperatives són alguns dels avantatges que ja experimenten les comunitats que creen i fan servir una moneda social.

Si tot plegat et sona bé, apunta-t'hi i participa. Veuràs com la imaginació se't dispara.