Begues

Notícia

La llei catalana de transparència: fem-ne ús com a ciutadans

Xavier Llopart

L’1 de gener de 2016 tots els ens locals de Catalunya hauran de complir les seves obligacions en matèria de transparència, ja que entra en vigor la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Amb l’aprovació d’aquesta llei a finals de 2014, Catalunya es posa al nivell de la majoria d’Estats democràtics, alguns dels quals fa dècades que ja disposen de legislació en aquesta matèria.
 
Per a un bon funcionament de la democràcia, és necessari que les administracions posin a disposició del públic tota la informació relacionada amb la seva activitat i que el ciutadà rebi resposta sempre que fa una petició d’informació. La democràcia i el dret a saber dels ciutadans són incompatibles amb el secretisme i l’opacitat que han envoltat fins ara l’actuació d’algunes esferes del poder públic. Una democràcia avançada ha d’alliberar-se de les males pràctiques que no són més que una herència de les dictadures que va patir el nostre país el segle passat.
 
Fins ara, la legislació catalana i espanyola posava límits i entrebancs a l’accés a la informació pública, però amb els nombrosos casos de corrupció recents la ciutadania ha pres consciència que la informació és indispensable per fiscalitzar l’actuació dels càrrecs públics. Aquest canvi de consciència i pressió popular han estat el motiu de l’impuls de les lleis de transparència, tant a Catalunya com a nivell de l’Estat espanyol. La llei catalana  és més restrictiva que l’espanyola, ja que obliga a publicar més informació, estableix el silenci positiu (si l’administració no respon a una petició d’informació d’un ciutadà dins el termini, es garanteix el dret del ciutadà a rebre aquella informació), i posa menys limitacions al dret d’accés a la informació. A més, compta amb una sèrie de sancions en cas de no aplicar-se la llei.
 
La llei de transparència aporta dues grans novetats. En primer lloc, les administracions públiques, com ara els ajuntaments, estan obligades a fer publicitat activa d’una gran quantitat d’informació que pot interessar la ciutadania, en una web pròpia en la línia de l'espai de transparència de la Generalitat. Aquesta informació pot ser organitzativa (retribucions d’alts càrrecs, trajectòria professional dels directius públics, convocatòries de personal, nombre d’alliberats sindicals, etc.); pressupostària (informes d’auditoria de comptes, inventari de patrimoni, subvencions previstes i atorgades, etc.); de contractació (licitacions en tràmit, contractes adjudicats, convenis de col·laboració, etc.); informació de línies d’actuació (plans sectorials, estadístiques, auditories de serveis públics, etc.); i informació jurídica (normatives en tràmit, resolucions judicials en matèria de transparència, dictàmens i informes, etc.). Part d’aquesta informació ja la publiquen actualment les administracions, però a partir d’ara la llista d’ítems és molt més exhaustiva, s’ha de revisar la informació periòdicament, i ha de ser fàcilment accessible i reutilitzable pels ciutadans. A banda de les administracions públiques, aquestes obligacions són aplicables a partits polítics, sindicats, associacions empresarials, fundacions, associacions, universitats, empreses i entitats administratives del sector públic, i empreses privades que hagin rebut diners públics a partir d’un import determinat. 
 
La segona novetat important que aporta la llei és que reconeix a la ciutadania el dret d’accés a la informació pública. Per a exercir aquest dret, el ciutadà només ha d’identificar-se i sol·licitar quina informació vol, en quin format, i per quin mitjà la vol rebre. En cap cas el ciutadà ha de donar un motiu per a accedir a aquesta informació, i ha de rebre una resposta en el termini d’un mes. Per descomptat hi ha restriccions al tipus d’informació que es pot rebre, però la denegació d’informació, total o parcial, ha de ser de sempre motivada. Els motius per denegar-la poden ser que la informació sol·licitada afecti a la intimitat o als drets i interessos de tercers, a la seguretat pública, a la defensa i les relacions exteriors, a la investigació de delictes…
 
L’efecte que tindrà la llei de transparència depèn, òbviament, de la interpretació que en facin les administracions: pot succeir que s’interpreti de forma restrictiva i es doni la mínima informació possible. No obstant, això en gran part dependrà de la nostra actitud indagadora i incisiva com a ciutadans. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació és l’òrgan que farà de mitjancer entre la ciutadania i l’administració per a resoldre els previsiblement abundants conflictes d’interpretació sobre els límits del dret d’accés a la informació pública. Si realment ens preocupa el bon funcionament de l’administració i els serveis públics que paguem amb els nostres impostos, caldria que tots plegats féssim ús d’aquest nou dret per resoldre els dubtes o sospites que ens genera l’activitat dels poders públics. La llei de transparència és una eina més que tenim a l’abast per a construir entre tots una nova cultura de la transparència i exigir unes administracions públiques amb parets de vidre. La nova República Catalana haurà de ser exemplar en aquest sentit, així que comencem a posar-ho en pràctica.