El passat diumenge 3 de juliol es va celebrar a Begues la Black Mamba Race, una cursa d’obstacles organitzada per una empresa privada que es dedica a organitzar esdeveniments esportius. L’Ajuntament va pressupostar 5.000 euros per a despeses relacionades amb aquesta cursa. I és evident que l’organització d’aquest esdeveniment esportiu va comportar un esforç notable per als treballadors de la brigada municipal o la Policia Local de Begues, entre d’altres serveis municipals.

El passat dia 21 de juliol es va redactar el Dictamen de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés de Diputats i Diputades de l’Estat Espanyol. En un primer esborrany d’aquest Dictamen, en el punt 18.1 s’afirmava que "la totalitat de l’increment de la inversió anirà destinada a l’educació pública de gestió directa", cosa que deixava obert a interpretar que se n’excloïa l’educació concertada.

Gràcies per l'estil "exempleritzant" de respostes, moltes gràcies pel nivell "acadèmic" de les rèpliques i gràcies infinites pel tracte "mesurat" dispensat a la resta de companys. Tot això ens ajuda a reforçar la nostra ideologia, a refermar les nostres conviccions polítiques i a comprovar que anem pel bon camí. Nosaltres no ataquem, ni menyspreem per defensar les nostres propostes. Només argumentem i exposem.

M’ha costat molt posar-me a escriure aquesta reflexió personal i fer-la pública; sincerament esperava no haver-ho de fer. De ben segur que no canviarà res, ans al contrari, però he sentit el deure i fins i tot l’obligació, com a expresident de la Secció local d’ERC Begues, com a exregidor d’aquest Grup i com un dels principals promotors de la candidatura en les passades eleccions municipals, de donar la meva opinió respecte a la sortida d’una militant del nostre Grup.

Una de les coses importants que s’aprèn quan estudies mediació de conflictes entre persones (és igual la tipologia) és la diferència entre posició i interès. La posició és el que es reflexa exteriorment (un si, o un no, un tot o un res), però l’interès, la verdadera brúixola de les nostres accions, queda molts cops amagada de la llum. Hi ha moltes accions que exteriorment semblen perverses, però poden estar promogudes pels motius més nobles.

El passat 27 de novembre es va celebrar un ple ordinari on es reunien totes les persones regidores del govern, de l’oposició i les persones ciutadanes que també volien estar informades de les novetats i el transcurs de la gestió del municipi. Arran d’alguns fets i actituds que no varen ser agradables, he volgut fer aquest petit escrit, per convidar a la reflexió col·lectiva. Hi ha una barrera tècnica entre la gestió municipal i la ciutadania, un defecte sistèmic que troba explicació des del punt que la majoria de ciutadans està més de 10 hores fora de casa per treballar, suma les obligacions familiars, alguna activitat extra, i per suposat (només faltaria) tothom necessita la seva estoneta  de TV3, Netflix o HBO.

Des del 2014, any que es va inaugurar el Centre Cívic el Roure, aquest edifici funciona sense Pla de Gestió. És a dir, portem gairebé dos anys sense aprovar la figura administrativa de gestió cultural de l’equipament públic més important i emblemàtic que tenim al poble, que va costar més de 8 Milions d'Euros i que, a més a més, comporta unes despeses globals de manteniment de més de 300 Mil Euros a l’any.

Sembla que l'empatia i la humilitat d'aquest Equip de Govern són indirectament proporcional al mal ús de l'autoritat i del poder. Fa la impressió que les propostes per millorar la gestió del municipi que provenen d'Esquerra Republicana són rebutjades de forma sistemàtica, independentment de la seva idoneïtat, per aquesta alcaldia i aquest Equip de Govern. Així, doncs, esdevé incomprensible com, encara en el dia d'avui, existeix una situació tan injustificable i tan vergonyosa: portem més d'un any i mig en espera de conèixer l'elaboració i la implantació del Pla de Gestió del Centre Cívic, la inversió més important de la història del municipi.

El Govern de la Generalitat de Catalunya aposta per uns pressupostos amb sentit d’estat i compromesos amb les polítiques socials. Aquest any la Generalitat de Catalunya dedicarà: Un 73,6% de la despesa a polítiques socials. És un rècord històric. I preveuen un increment de 874,3 milions d'euros en despeses socials. En concret, s'augmenten en 317 MEUR la partida de Salut, en 211 MEUR la d'Ensenyament i en 173 MEUR la de Treball i Afers Socials.