Caldes de Montbui

Notícia

Guanyar la partida és qüestió de temps, estratègia i paciència

Discurs de Núria Carné i Navarro, portaveu municipal d'ERC Caldes de Montbui, l'onze de setembre de 2021.

Alcalde, Eurodiputat, Diputada, regidores i regidors, familiars, amics, companyes i companys, bon dia a tothom.

Enguany ens retrobem en aquest acte institucional, amb mesures de seguretat per la COVID, però almenys podem estar junts. L'any passat us vam trobar molt a faltar. Així que me n'alegro molt de veure-us i veure-us bé, gràcies per venir! (M'agradaria que tinguéssim un sentit record per les víctimes, les seves famílies, per totes les persones que encara avui dia pateixen les conseqüències de la malaltia, també econòmicament i socialment, i per tots aquells professionals que ens han cuidat i curat en aquests mesos tan difícils).

Dit això, ens centrarem en un nou 11 de setembre i aquest és un any important, ja que com ens diu la nostra estimada Marta Rovira que encara tenim a l'exili i l'Oriol Junqueres, lliure fa pocs mesos, tenim davant una finestra d'oportunitat.
Mai abans l'estat espanyol havia acceptat seure a una taula a dialogar i intentar buscar una solució al conflicte polític, que ara reconeixen que existeix!

L'independentisme català ja no és el que era. Tenim l'aprenentatge de l'octubre del 2017. Ens vam endur un desengany, hem rebut embats, hem patit la repressió de moltes formes: de violència física, amb cops de porra; de forma econòmica, el més recent el Tribuna de Cuentas; en forma de privació de llibertat i de drets fonamentals com la presó; les detencions; l'exili... en definitiva la persecució de la dissidència política. Hi ha més de 3.300 persones represaliades des de fa anys. Això és una vergonya i és antidemocràtic.

Però a poc a poc sembla que comencen a arribar les cartes bones per guanyar la partida. L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que té un pes significatiu en el context polític europeu, va manifestar que la solució al conflicte polític és: la democràcia, el referèndum i proposa la via del "diàleg constructiu".

I també sabem a través del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i del Tribunal Europeu dels Drets Humans que les nostres eines han de ser: DIALOGAR I NEGOCIAR.
I ara ja hem après que sense reconeixement internacional no tindrem independència, encara que la declarem.

També estem a l'espera, però cal tenir paciència, perquè ens arribin més bones cartes com les resolucions judicials europees quan expressin que la justícia espanyola s'ha equivocat i això serà un impuls per la nostra causa.
Però mentre això no passa, caldria estar teixint complicitats i reforçant la majoria, perquè ens volen dividits i a vegades els ho posem molt fàcil!

No pot ser que tinguem un mateix objectiu i que ens tirem els plats pel cap. No pot ser que anirem a dialogar i negociar amb l'altra part del conflicte i alguns no s'ho creguin abans de posar-nos-hi. La gent se'n cansa i no ho entén. Hem de creure en la nostra capacitat per resoldre la situació i jugar aquesta carta que mai abans hem tingut a la nostra baralla. No sabem si el "gobierno" va "de farol", però ho hem de comprovar.
Crec humilment que cal fer un esforç dins de cada organització política, cada entitat, cada col·lectiu... per potenciar els perfils que construeixen ponts, que treballen per l'entesa. Està bé que cadascú mantingui la seva identitat i el seu estil, però no cal desgastar l'altre, perquè ens fem mal, ens debilitem i en definitiva perdem força davant d'un adversari polític real, que quan cal, ja hem vist que activa tots els mecanismes de la repressió.

Per tant, en conclusió, no comencem de zero, hem recorregut molt camí, només que mirem des del 2010 fins avui, l'independentisme ha evolucionat moltíssim. Sumat a l'aprenentatge fet, hem de fer pinya, mantenir les forces, recuperar l'esperança i seguir creient que un futur millor ens espera i és possible.

Avui que torna a ser 11 de setembre, és hora de deixar enrere el dol d'aquella República catalana que vàrem tenir a tocar i no va arribar, ja han passat 4 anys i ens hem d'aixecar una altra vegada com a nació i com a poble.

Nosaltres no hem renunciat, ni renunciarem al referèndum d'autodeterminació i a l'amnistia fins que tinguem una república catalana lliure, verda, socialment justa, que vetlli per la dignitat de les persones i feminista.

Visca Catalunya lliure!