Caldes de Montbui

Notícia

Ha arribat el moment de la política

Discurs d'Isidre Pineda Moncusí, alcalde de Caldes de Montbui, l’onze de setembre del 2021

Bon dia a totes i a tots, penso que com a Ajuntament de Caldes de Montbui podem sentir-nos contents (i prou feliços) de retrobar-nos en una nova Diada, que enguany pot tenir el caliu dels calderins i les calderines que s’han pogut acostar a la plaça 11 de setembre.

La Diada Nacional sempre és especial, perquè és un moment de gran intensitat catalanista, d’enorme força en seguir reivindicant els nostres anhels, i de convençuda voluntat de persistir en la nostra identitat.
 
Caldes de Montbui sempre s’ha significat, com a puntal, del procés d’alliberament nacional, i de totes aquelles causes i lluites compartides que ens poden semblar injustes.
Perquè la causa catalana, en molts sentits, i en molts moments de la història ha estat injusta i plena d’hostilitat i venjança, perquè fins fa 4 dies encara hi havia preses i presos polítiques, perquè la repressió segueix perseguint a exiliades i dels exiliats, sense oblidar que la repressió toca d’aprop a calderins com l’ex Alcalde Jordi Solé, la Xènia, en Raül Romeva.

Ha arribat el moment de la política. La judicialització, el càstig, i la vergonya ha d’arribar a la seva fi. És el moment del diàleg, del diàleg polític. Perquè si ens hem passat 10 anys reclamant diàleg; exigint diàleg! Ara no el podem menysprear, fins i tot sabent de les dificultats que comporta haver de parlar i negociar, amb algú que es fa el sord, que no vol entendre ni reconèixer els errors del passat.
 
Som i serem independentistes, som catalans i catalanes que anhelem i aspirem a un país millor, a una República Catalana que ha de sorgir de la voluntat majoritària de tots i totes. I saber si això és possible, i factible, només pot ser a través d’un referèndum clar i contundent. Amb un resultat igual de clar i contundent:
Sí o NO!
Aquest és, considero, el camí que ens pertoca i que acabarà sent inevitable, que acabarà resolent el conflicte polític amb l’Estat perquè no hi ha cap altra fórmula o alternativa que el referèndum i l’amnistia. I quan abans se n’adoni l’Estat Espanyol que serà fins i tot millor per ell mateix. I ja ens agradaria que fos quan abans, però tampoc som il·lusos.
 
Això sí, som idealistes. Som molt idealistes i potser per això som un gran país solidari que no passa per alt injustícies com la que viu la població afganesa, sotmesa a una crisi humanitària i de persones refugiades que tot just acaba de començar.

Des de Caldes de Montbui ja diem ben alt que nosaltres sí, decididament volem ser un poble acollidor. Serem un poble acollidor. Perquè som en si mateixos un poble solidari amb les causes injustes.
Els catalans i les catalanes, amb tots els nostres defectes i virtuts, crec que som empàtics amb moltes d’aquestes causes complexes, però necessàries!!
Vivim en un món que ha de re formular-se, especialment després de la irrupció de la pandèmia.

La reconstrucció del país i del món desprès d’aquesta gran crisi sanitària global; la lluita contra el canvi climàtic, l’Acció Climàtica; el feminisme i les polítiques d’Igualtat en clau LGTBI; són tres dels canvis més importants que com a societat hem d’emprendre, i que des de Caldes ens hem fet nostres decididament, alineats amb la nova Generalitat
Republicana, i marcant el camí i tarannà de l’Ajuntament de Caldes fins a l’últim dia de la legislatura.
 
Ens ha tocat viure (de nou) temps difícils, on la pandèmia ha copsat molts dels nostres esforços, i és que segueix preocupant-nos. No abaixarem la guàrdia, els hi devem a totes les famílies i persones que han patit els efectes de la Covid (directa o indirectament), i que tenim molt i molts presents, especialment aquelles que ja no hi són.
 
Per acabar, permeteu-me citar uns versos del poeta calderí Josep Checa, del seu llibre “La barberia”.
Un recull molt intimista dels seus records d’infantesa, molt marcada per un franquisme que a dia d’avui, en molts moments, encara sembla que respiri.
Diu així, un no creient:
Ambdós dictadors varen signar un pacte.
L’un faria la feina que s’acostuma a fer
en nom de l’altre.
Al cap d’un temps, llarg i estret,
d’ells, només Déu en va  sobreviure.
Moltes gràcies a totes i a tots per ser aquí, per ser-hi sempre!

Visca Caldes de Montbui, i Visca Catalunya!!