Hem arribat a la meitat del mandat i amb ell als primers deu anys consecutius de governs municipals liderats per Esquerra Republicana. Per poc que es tingui una mirada objectiva sobre les coses, cal reconèixer que aquesta dècada Caldes ha viscut una transformació significativa. Una transformació que ha permès millorar molts espais públics al municipi, reforçar el nostre perfil de destinació termal, multiplicar els recursos destinats a necessitats socials i tenir unes finances municipals sanejades.

Fa tot just unes setmanes es va dur a terme la inauguració de la Plaça de l’Església i l’actuació als carrers d’Asensi Vega i Roma. Es tracta probablement de l’obra més important de la legislatura, no només per recuperar un espai de primer ordre que havia quedat excessivament degradat, sinó per tractar-se d’un exemple d’urbanisme transformador. Hem creat una nova centralitat: la plaça ha de ser un espai ciutadà més viu, amb més activitat, més dinamisme comercial i amb més atractiu turístic.

Votar Esquerra Republicana de Catalunya és votar llibertat. Així és i així ha estat durant dècades. ERC porta molts anys no només fent política honesta; porta molt temps empenyent el país. Darrere una llarga trajectòria apostant per l’autodeterminació, fins i tot quan gairebé ningú ho feia, s’hi amaga el partit català que més ha apostat pel progrés i la llibertat, convertint-se en el revulsiu de la política catalana durant els anys 30 però també durant la primera dècada del segle XXI.