Cambrils

Notícia

LLISTES CREMALLERA: MÉS PARITAT, MÉS IGUALTAT

Hélène Arcelin - Tècnica Ocupació UGT i membre de la llista electoral ERC Cambrils
helene
helene

La igualtat, a més de ser un dret fonamental, és una qüestió de justícia, una necessitat social i, també, econòmica, que hem de defensar.

No reivindicar-la tindria conseqüències que no han de ser ignorades.

En el terreny polític no és una opció, sinó una obligació per avançar envers una societat més democràtica i equilibrada, i més encara en el moment actual, en el qual els aparells de l’estat espanyol estan al servei de la monarquia i de la repressió.
La lluita per les reivindicacions envers la igualtat d’oportunitats home-dona, és reconeguda per diferents tractats internacionals, normatives europees, espanyoles i catalanes. Malgrat això, seguim parlant de la necessitat de transformar el model masclista, tradicional i hegemònic, el qual persisteix en tot allò que ens envolta.

Però no és suficient parlar de la desigualtat que pateixen les dones: s’ha d’actuar i dir prou!

Les dades mostren i demostren que dia rere dia hi ha escletxes i desigualtats de gènere, i que la discriminació de la dona ha existit al llarg de la història, i al llarg de tota la seva vida: en el salari, en la jubilació, en els treballs que ocupa, en la taxa d’atur, en l’import de les prestacions, en el treball remunerat i no remunerat, en els llocs ocupats de presa de decisions, en el patiment de la violència, etc.

Són moltes les barreres que s’han de superar en tots els sectors i àmbits de la vida quotidiana, per això les actuacions i reivindicacions de les dones (8 M, Mitoo, 7N de 2015, contra les violències, la lluita de les cambreres de pis, la sentència de “La Manada”, etc.), van apujant el to, i cada cop són més universals i massives, perquè considerem que no es suficient omplir i escriure discursos plens de bones intencions, ni ser conscient i reconèixer-ho legalment, sinó que cal que el canvi sigui efectiu i real.

En l’àmbit polític, puc assegurar que ERC, amb una actitud responsable i en resposta a la nostra realitat, és un exemple quant a la representació política i la participació paritària de dones i homes, ja que des de 2017 ha instaurat la paritat en els espais de representació, en els espais de govern, els càrrecs i la militància, i elabora llistes en les quals, dones i homes, s’alternen des del principi fins al final. Són les anomenades “llistes cremallera” de manera que ha fet un pas més respecte de les mesures del 60%-40% de la llei Zapatero de 2007.
Aconseguir una major presència de les dones en tots els àmbits és un pas fonamental per a la construcció d’una societat més justa i igualitària, però per trencar la desigualtat hem de fer passos de gegant i així aconseguir una societat en la qual homes i dones, amb diferents formes de ser i actuar, col·laborin i treballin des de la diferència, la igualat real i efectiva, l’empatia, el respecte, i la comprensió mútua.

Com ho podem fer? Entre d’altres opcions, s’ha de trencar amb la creença masculina de superioritat, s’ha de canviar la visió masculinitzada de l’economia del consum, i treballar de manera persistent en la coeducació, per aconseguir que el missatge que es transmet a la canalla quan se’ls explica el significat de ser homes i ser dones, sigui igualitari.

La societat té una enorme responsabilitat en relació amb la discriminació i la desigualtat. És urgent fer un reconeixement explícit de la situació de privilegi dels homes envers les dones en tots el àmbits. Per exemple, quant a l’àmbit domèstic, cal que l’home s’hi impliqui al 100%, es responsabilitzi de les tasques de neteja i cura, i realci el seu valor, per tal de intervenir en un dels problemes més visibles i flagrants.

Diferents estudis estableixen que la creença masculina de superioritat es crea quan es forma la nostra identitat. Des de que naixem aprenem valors i rols del nostre entorn, reforçats per la família, l’escola, les amistats, el llenguatge, les creences religioses i els mitjans de comunicació, que ja parteixen d’una visió patriarcal imposada, essent l’home el prototip, el patró, el centre de totes les coses. D’aquesta manera es deixa en un segon plànol allò que les dones SOM, FEM i PODEM FER.
D’això en trobem clars exemples a la televisió, tant als anuncis, com als dibuixos animats; també als contes, les joguines, en el vocabulari que utilitzem... que diàriament reprodueixen el model masculí i sexista que volem combatre i que la canalla assumeix fàcilment. Un model que en ple segle XXI segueix influint per què les nenes vesteixin amb faldilla i de rosa; s’identifiquin amb una princesa submisa o amb oficis com els d’infermera, cuidadora o mestra; mentre que els nens s’identifiquen amb la solució de conflictes de manera violenta; o amb oficis com xofer, metge o enginyer i el color rosa, no els agradi perquè s’associa al sexe femení.

Amb referència al nostre model econòmic, el capitalista, ens hauríem de preguntar si realment el desenvolupament econòmic assolit ha servit per eliminar la pobresa en general i la dels països “desenvolupats”. Com haurien resolt les dones la dura crisi econòmica que hem sofert, i si els indicadors que s’utilitzen en l’economia reflecteixen la realitat que ens envolta. Per respondre aquesta pregunta seria interessant reflexionar sobre les aportacions que poden fer dones economistes des de la mirada de l’economia feminista, que implica un canvi de visió econòmica i de l’empresa, allunyada del model que pretén aconseguir el màxim de beneficis a costa d’escurar els recursos del planeta amb el cost ecològic i humà que això implica.
És intolerable que en ple any 2019, la meva filla Cloe vulgui participar en un partit de futbol i una monitora li digui que faci d’animadora, i no pugui jugar. No pot ser. Per això, l’educació també és la base i el gran repte per construir la igualtat. Necessitem visibilitzar les referents femenines de la història, la ciència, les matemàtiques, l’esport, etc. perquè trenquin la percepció d’associar determinades feines i activitats al fet de ser home o de ser dona, i que apropi les nenes a ocupacions “tradicionalment” masculines, i fer visibles les dones que hi són, i que hi han estat.

Per acabar, vull afegir que em complau formar part, per primera vegada, d’un projecte polític d’esquerres i republicà al meu estimat Cambrils, que treballarà per fer la República i instaurar la cohesió social i lluitar fermament contra les desigualtats.
Des d’ERC ens reafirmem en la idea de seguir construint el camí envers la igualtat de la dona, i mantenir el feminisme com a eix de les nostres polítiques republicanes, tot fent-les present, també, en l’agenda política municipal com a eina per a la defensa de les nostres reivindicacions democràtiques i socials.