Fa uns anys vaig prendre una de les decisions més importants de la meua vida. Vaig decidir fer un pas endavant i encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals, impulsada per la necessitat de trencar amb el bipartidisme i per aplicar una nova manera de fer política des de l’esquerra buscant la millor qualitat de vida per als meus veïns i veïnes sense perdre l’essència de ser de poble.
De nou el 25 de novembre ens manifestarem al carrer contra la violència masclista i al Port de Sagunt ens aplegarem per finalitzar a la rotonda de la Tolerància, just a 20 metres d'on una veïna va ser assassinada al maig a mans del seu marit. De segur que es llegirà un manifest carregat de raons i reivindicacions; escoltarem amb un nus a la gola un a un, el nom de les dones i xiquetes assassinades l'últim any; minuts de reflexió i dol; tornada a casa a sopar, a la nostra normalitat.
En un planeta on els recursos naturals són finits i el canvi climàtic és un fet, hem d’avançar cap a un model que aposte decididament per la sostenibilitat, la minimització i la transformació dels residus, que impulse el desenvolupament de les energies renovables i l’autoconsum, que implante una nova cultura de l’aigua i duga a terme una política integral de gestió del territori que possibilite l’explotació racional i sostenible dels seus recursos naturals.
“Todos los españoles tienen... derecho al trabajo... a una remuneración suficiente... sin... discriminación por razón de sexo.” Constitución Española, article 35 A l’Estat espanyol les dones treballem gratis una mitja de 51 dies/any en comparació amb el salari dels homes; és a dir, de l’11 de novembre fins a cap d’any, treballem debades. Aquesta bretxa salarial no es manifesta per diferents categories professionals, ni pel tipus de contracte; això ocorre, tot i avançar en drets laborals, ocorre pel simple fet de ser dones.
Soc Josep Mora i Paúl, veí del Port de Sagunt, de professió soldador i candidat d'Esquerra Republicana a la alcaldia. Em presente a aquestes eleccions perquè l’assemblea local del partit, els meus companys, han dipositat la seua confiança en mi, i perquè soc conscient del gran valor que té aquesta candidatura que m'acompanya. És tot un plaer i un repte alhora agafar aquest encarrec sabent les grans persones que la formen, gent amb il·lusió, coratge, infatigables.
Diumenge 22 de gener, mentre el temporal encara és ben viu a la Mediterrània que banya les costes del País Valencià i altres indrets he anat a la Platja d'Almenara per casualitat després de la visita del President de la Generalitat a qui acompanyaven les autoritats del poble i anaven guiant i ensenyant el desgavell de passeig que ha quedat. Encara quedaven unitats mòbils de cadenes estatals (RTVV, de moment i no sabem per quant de temps encara, no estava) gravant com les onades botaven la barrera construïda per al gaudi i esbarjo dels almenarencs i visitants, ara feta malbé.
El pròxim diumenge els veïns i veïnes de Benifairó de les Valls tornem a estar cridats a les urnes, com cada 4 anys. És moment d’exposar les propostes que cada grup polític ha preparat per als pròxims 4 anys i hem de dir que estem molt decebuts amb els programes del PP i del PSOE de Benifairó. Pel que fa al PSOE, el seu és el programa del “continuarem”. La meitat de les seues propostes són la continuació de les polítiques que ja fan.
Arran de les preguntes del grup municipal de Faura d’Esquerra Republicana del País Valencià, presentades al registre d’entrada de l’Ajuntament, amb data de 13 de febrer de 2015, esperàvem, ni que fóra per cortesia institucional, una resposta institucional, com sembla que correspon al savoir faire democràtic. En canvi, ens hem trobat amb una resposta matussera al feisbuc del PSOE de Faura, acompanyada d’un article d’opinió a doble pàgina i a color al darrer BIM de l’Ajuntament.
Diumenge 8 de març és el Dia Internacional de les dones, data que ens recorda que malauradament seguim sent ciutadans de segona categoria. Sempre dic, especialment a les dones joves, que aquestes diades commemoratives no serveixen si no estem alerta tots els dies per assenyalar on corren perill els nostres drets. No serveix, doncs, l’activisme d’un sol dia, per moltes xapes que ens enganxem a zones visibles del nostre vestit i per moltes activitats que es programen amb bona voluntat i amb més o menys encert arreu de pobles i ciutats.