Els republicans presenten a Altafulla el programa electoral que guiarà les candidatures d'ERC del Camp de Tarragona.  Municipis vius, justos i verds. Aquest és l’horitzó que dibuixa Esquerra Republicana per a la seva política local recollit al Programa Marc de la formació per a les eleccions municipals del 2023 i que aquest dijous s’ha presentat al Camp de Tarragona. En l'acte de presentació hi han participat la secretària de Política Municipal i Projectes Transversals, Alba Camps; el secretari de Coordinació Sectorial i Política Econòmica, Jordi Castellana; la vicesecretària general de Feminismes i LGTBI, Raquel Sans; l'alcaldesa de Senan, Carme Ferrer, i els candidats a la coalcaldia d’Altafulla, Jordi Molinera i Alba Muntadas. Com explica Camps, per ERC és important dur a terme projectes que donin identitat, que serveixin per millorar la vida als municipis. I precisament també remarca la força municipalista dels republicans: "ERC és el primer partit municipalista, tant històricament com avui en dia. Som la millor opció per donar resposta al moment actual". Tal i com afegeix Jordi Molinera: "és molt positiu poder compartir experiències entre membres de diversos municipis, per poder incorporar noves idees i propostes al nostre programa republicà, un programa que té la sostenibilitat, l'habitatge i les polítiques de gènere com a prioritats." El Programa Marc s'ha elaborat a través d'un procés participatiu en què hi ha participat una àmplia representació del món local, amb paritat de gènere i presència de tots els territoris dels Països Catalans, totes les sectorials del partit, i membres de diversos grups municipals. El document, de 160 pàgines, desgrana el conjunt de les polítiques públiques que defensen els republicans en tots els àmbits i les referència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.   ERC situa els municipis com a punta de llança de la transformació republicana que defensa el partit: feminista, ecologista, social i democràtica.

Els pressupostos de 2023 són els més expansius de la història de Catalunya i els més elevats des de fa 17 anys. Suposaran un esforç públic sense precedents, que beneficiaran en gran mesura als habitants del Camp de Tarragona. Per primera vegada en la història de Catalunya, els pressupostos de la Generalitat superen els 41.000 milions d'euros, 3.842 milions més que l’any passat. També com a novetat, Esquerra Republicana ha impulsat uns comptes que s’han elaborat conjuntament amb els principals agents socials i econòmics del país. Així mateix s’han realitzat gràcies al diàleg i al suport d’actors destacats en la majoria dels àmbits, sobretot en sectors com la cultura o la cooperació. Aquesta inversió permetrà a tots els catalans, també als del Camp de Tarragona, avançar cap a les transformacions que necessita el país i permetran disposar del múscul suficient, no només per afrontar l’actual context econòmic, sinó per articular el país del futur. Esquerra Republicana de Catalunya ha impulsat uns pressupostos que tenen com a missió principal fer avançar el país i fer-ho a la vegada sense deixar ningú enrere. Els comptes de 2023 es marquen tres objectius principals. Servir com a escut econòmic i social, per tal que els ciutadans del Camp de Tarragona puguin gaudir dels serveis i condicions necessàries per viure de manera digna. Preparar el país cap a una transformació verda i feminista, que acceleri la transició energètica cap a un model més sostenible i que posi el focus en la lluita contra la violència masclista. I la prosperitat compartida, que es basa en pensar en el model de futur del país, centrant-se en aspectes com la reindustrialització, la investigació i la recerca.  Escut social  S’incrementen les prestacions socials a més de 100.000 famílies. Un increment del 8% de l'IRSC que repercutirà en el conjunt de les prestacions socials, i que es traduirà en un augment de la prestació mínima de la Renda Garantida de Ciutadania.

El tinent d’Alcalde de Tarragona, Jordi Fortuny, l’alcalde de l’Albiol, Andreu Carrasco, i el regidor de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, Manel Vilajosana, s’han fet militants d’ERC. Tots tres van compartir militància al PSC fins al 2012 i posteriorment van retrobar-se a Moviment d’Esquerres, formació que van abandonar quan, per les eleccions al Parlament de 2021, va fer un gir a la dreta i es va sumar a la candidatura de Junts per Catalunya. Des d’aleshores han compartit un espai de debat, proposta i reflexió política anomenat Fòrum Socialista i Republicà. Amb aquest gest sumen esforços i s’afegeixen a la casa gran del republicanisme. Afirmen que “és el millor moment per al país i per a les capitals republicanes, a les portes d’unes eleccions municipals que han d’albirar un projecte de futur i renovar la il·lusió, la motivació i el projecte col·lectiu”.  El conseller tarragoní Jordi Fortuny va fer efectiva la militància durant el 29è Congrés d’ERC, celebrat dissabte passat a Lleida. Explica que “amb aquesta acció refermo el compromís amb ERC per continuar amb el canvi necessari a Tarragona. Necessari per capgirar les inèrcies de polítiques paralitzants”.  Andreu Carrasco, alcalde de l’Albiol, va ser el primer a fer el pas. Posa de relleu que ERC “és el partit on poder dur a terme veritables polítiques d’esquerres”. Així mateix manifesta que “el projecte republicà té un molt bon present però a la vegada és il·lusionant i encara té marge per fer-se molt més gran”. Pel que fa a Manel Vilajosana, regidor de la coalició ERC-MES-AM a Mont-roig del Camp, destaca que un dels principals motius per integrar-se a ERC és l’equip republicà de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i afegeix que “Avui per avui els que ens sentim socialistes, d’esquerres, feministes, demòcrates i defensors del dret a decidir dels catalans, tenim la nostra casa comuna a Esquerra, on hi cabem amb tota la seva pluralitat”.

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu ha registrat aquest matí una moció davant la Mesa del Senat amb la qual es demana al govern espanyol que solucioni la deficient gestió del programa DUS5000 i que, segons ha afirmat el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, té com a objectiu ‘potenciar el compromís amb els petits municipis, redoblant els esforços per dotar-los de recursos econòmics, humans i materials suficients’ per tal que puguin accedir a aquests ajuts.  En aquest mateix sentit, els senadors del Camp de Tarragona, Laura Castel i Josep Rufà, han recordat que amb data 22 de desembre de 2022, l’Executiu espanyol va signar la resolució per la qual ‘es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponiblitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans’.   La senadora Castel ha volgut deixar clar que molts d’aquests municipis van haver de buscar tota mena de complicitats -i fins i tot contractar els serveis de consultories privades- ‘per poder presentar els seus projectes ajustant-se al que estableix el decret de convocatòria’. De la mateixa manera, també ha constatat que el grup Republicà al Senat ja va posar de relleu en diferents intervencions al ple que ‘no només es va optar per la modalitat de presentació de sol·licituds que prioritzava l'ordre de registre de les mateixes sinó que no es va tenir en consideració que els potencials beneficiaris són municipis que per norma general no disposen ni de dotació pressupostària ni de personal necessari per a aquest objectiu’.  Aquestes subvencions estaven contemplades en el marc del Reial Decret 692/2021, de 3 d'agost, pel qual es regula la concessió directa d'ajudes per a inversions a projectes singulars locals d'energia neta a municipis de repte demogràfic (Programa DUS 5000), en el marc del Programa de Regeneració i Repte Demogràfic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

L’actuació arriba després que els senadors republicans fessin la petició al Ministeri de Transports   El Ministeri de Transports ha decidit retirar les bandes sonores de l’AP7 en el tram que comprèn els municipis de Vila-seca i Castellet i la Gornal. Es preveu que els treballs es culminin aquesta setmana i, per una qüestió de seguretat viària, afecten tan sols als elements que separen carrils, no als que marquen el límit amb el voral. Esquerra Republicana de Catalunya valora de manera molt positiva la retirada dels ressalts. En diverses visites que els republicans han realitzat al territori, veïns i associacions dels municipis afectats els havien transmès que la contaminació acústica era molt elevada i que els suposava “un enorme problema” en el seu dia a dia. La instal·lació de les bandes sonores va causar una gran contaminació acústica, sobretot als habitatges més propers a la infraestructura. El soroll, però, era perceptible fins a un quilòmetre des d’on s’havia produït. El problema, a més, es va agreujar de manera important en el moment que es van alliberar els peatges de l’AP-7 ja que, tot i que no s’han publicat dades oficials, el trànsit de vehicles per la via es va multiplicar. Tot plegat va desencadenar “una allau de reclamacions per part d’ajuntaments i associacions veïnals”. Per aquest motiu, els republicans, a través dels seus senadors del Camp de Tarragona, havien demanat la retirada de les bandes sonores. Més concretament havien presentat preguntes escrites en dues ocasions: al 16 de juliol i al 13 d’octubre d’enguany. Així mateix la Senadora Laura Castel Fort va interpel·lar directament a la Ministra de Transports Raquel Sánchez Jiménez el 25 d’octubre. D’aquella pregunta en va sorgir el compromís de Sánchez a realitzar medicions per determinar el grau de contaminació acústica. Des del Govern espanyol asseguren que el soroll no supera els límits establerts per la normativa però que retiren els elements sonors arran de les peticions dels veïns.

Vilalta lamenta que la sociovergència diferenciï entre "municipis de primera i de segona" i el conseller Torrent denuncia que s'han prioritzat interessos partidistes Esquerra Republicana ha fet una proposta oberta als grups parlamentaris del Parlament per tal de corregir i "arreglar les disfuncions" que PSC i Junts van aprovar la setmana passada en modificar el Fons de Transició Nuclear que, entre d'altres, deixa finalment fora una vintena de municipis del Segrià i les Garrigues que són dins dels 30km. Els republicans han plantejat una pregunta a la sessió de control al Parlament per denunciar el pacte sociovergent que fa menys d'una setmana va tergiversar l'essència i l'objectiu inicial d'aquesta eina que, en origen, pretenia fixar recursos per preparar els territoris afectats amb el tancament de les nuclears. "Fem una proposta a la cambra i al Govern per arreglar les disfuncions -els seus propis diputats ho reconeixen- que han creat amb aquesta tramitació que ni en fons ni en forma serà positiva", ha dit la portaveu parlamentària d'Esquerra Republicana, una proposta que tant Junts com el PSC han acceptat ràpidament durant la mateixa sessió de control. Vilalta, que ha recordat que els grups parlamentaris es van negar a negociar i que han tirat endavant el text sense consens territorial, ha advertit amb el nou Fons crea "municipis de primera i de segona" perquè "es converteix en una simple repartidora de subvencions, és el model clientelar de sempre". La portaveu d'Esquerra ho ha dit en preguntar al conseller d'Empresa, Roger Torrent, aquest dimecres al Parlament. Torrent ha lamentat que el nou acord de PSC i Junts hagi trencat els dos principis fundacionals: tenir governança territorial i destinar tots els esforços a projectes tractors. "És una llàstima perquè s'han primat més els interessos partidistes, segurament pensant més en les municipals", ha apuntat. Per això, el conseller ha fet una crida a pensar en la següent generació, en la Catalunya sencera i que els territoris que han estat generosos els últims anys puguin tenir oportunitats en un marc nou".

El grup parlamentari d'Esquerra Republicana lamenta que PSC i Junts hagin optat, finalment, per desvirtuar el Fons de Transició Nuclear amb una modificació de la llei registrada pels socialistes d'esquenes al consens territorial. De fet, els republicans alerten que els canvis en aquest impost -plantejat com una eina per a la reconversió econòmica i socials per als territoris afectats per les nuclears- suposen renunciar a l'objectiu central i converteixen el Fons en una "repartidora". "No es tracta de taxar amb una mà i repartir amb l’altre; sinó d’assegurar que serveixi per transicionar cap a un nou model econòmic, que competeixi en alt valor afegit i en costos ambientals, que sigui font no només de guany privat sinó de prosperitat compartida", ha assegurat la diputada ebrenca Maria Jesús Viña durant el debat al Parlament aquest dijous. Els republicans, que ja es van oposar a la tramitació per lectura única i que fins i tot van presentar fa uns dies petició de dictamen a Garanties per guanyar més marge de negociació, també denuncien que el PSC s'hagi tancat en banda i no hagi volgut parlar ni tan sols de les esmenes en pro del consens territorial. Els republicans s'avenen a ampliar la dotació del fons fins al 50% però reclamen mantenir la governança transversal. El grup parlamentari d'Esquerra Republicana, doncs, s'oposa rotundament a aquesta modificació exprés que han impulsat els socialistes ara, després d'anys d'inacció en la batalla del territori "per fer entendre a l’Estat que era imprescindible redistribuir el benefici nuclear". "Els que no hi eren volen repartir-se aquest benefici enlloc de beneficiar qui n'ha patit els costos de veritat; és la substitució de l’interès general pel particular", ha afirmat la republicana. "Estem orgullosos d'haver impulsat, fa anys, una eina per a la fiscalitat verda, i ho continuarem fent. Volem preservar l’essència del Fons de Transició Nuclear en el marc d’una transició justa, que prepari també el territori nuclear davant del tancament de les centrals", ha conclòs.

La millora de la connexió ferroviària entre Valls i Barcelona és una de les reivindicacions històriques de la capital de l’Alt Camp, i des de la comarca es demanen solucions urgents. Així ho van transmetre diversos agents socials del municipi durant una visita que la diputada republicana al Parlament de Catalunya Raquel Sans Guerra va realitzar a la ciutat al passat mes de juliol, on va estar acompanyada per la regidora vallenca Teresa Rull Ferré. D’aquella trobada, en va sorgir el compromís de la diputada de donar suport polític a aquesta reivindicació. Els republicans, doncs, han treballat des de llavors per millorar la situació ferroviària a Valls i l’Alt Camp i han aconseguit aglutinar el suport de la gran majoria dels partits de l’arc parlamentari català. Així doncs, ERC, PSC, Junts, CUP, En Comú-Podem, Ciutadans i PP han presentat aquest dijous una Proposta de Resolució al Parlament de Catalunya que té com a objectiu la millora de la connexió ferroviària de la ciutat de Valls. Durant la jornada d’avui, la portaveu de la plataforma Propera Parada: Valls, Montse Montanyà, i el president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp, Nil Magrinyà, han assistit al Parlament per mostrar el suport de l’entitat a la mesura. L’entitat defensa el ferrocarril a la ciutat de Valls i representa els habitants dels 30 quilòmetres de la línia ferroviària en el seu tram comprès entre Valls i Sant Vicenç de Calders, a les comarques de l’Alt Camp i el Tarragonès. La plataforma va sorgir d'un moviment popular que ha recollit adhesions i va néixer de la fusió de la iniciativa de la vallenca Montse Montanyà, mestra i presidenta del Moviment Educatiu de l'Alt Camp (MEAC) i de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Valls i l'Alt Camp. A dia d’avui la capital de l’Alt Camp sofreix un servei deficitari, que compta tan sols amb quatre circulacions de tren diàries amb Barcelona, una connexió totalment insuficient per abastir les necessitats de transport dels vallencs per desplaçar-se a treballar, estudiar o realitzar activitats de lleure.

El projecte que ha de convertir l’antic sanatori de la Savinosa en un hub educatiu i cultural ha vist la llum aquest dimarts. Es tracta d’una iniciativa complexa però que a la vegada serà cabdal per Tarragona i la demarcació. Des d’Esquerra Republicana al Camp de Tarragona la notícia ens satisfà per múltiples raons. Primer de tot perquè hem aconseguit desencallar una problemàtica que feia 50 anys que durava. L’edifici, propietat de la Diputació de Tarragona, està tancat i abandonat des de 1976. Des de llavors, governs de diversos colors han liderat les principals institucions implicades però cap d’ells havia aconseguit desllorigar la situació. A Esquerra Republicana, en canvi, n’hem tingut prou amb una legislatura. No oblidem que, des d’aquell 1976, aquesta és la primera legislatura que una republicana, Noemí Llauradó, lidera la Diputació de Tarragona, la institució propietària de la finca i impulsora del projecte. També és la primera legislatura amb un republicà, Pau Ricomà, com a alcalde de Tarragona. I és la primera legislatura on un altre republicà, Pere Aragonès, presideix el Govern de la Generalitat. Aquest fet referma el paper d’Esquerra com a solucionadora de problemes, com a gestora competent i eficient. Gràcies al treball coordinat entre la Diputació, l’Ajuntament i la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona n’ha sortit un projecte de consens. El diàleg i l’acord entre institucions són fonamentals perquè el projecte de la Savinosa prosperi i creixi recte. Com dèiem, es tracta d’una iniciativa complexa i, per tant, necessita que totes les institucions implicades se’l creguin i se’l facin seu. Per tots aquests motius, estem orgullosos de la feina feta però sobretot estem contents pel contingut de la iniciativa. El hub educatiu i cultural de la Savinosa serà un projecte de ciutat, dels que millora la vida dels veïns més propers. Però a la vegada serà un referent a la demarcació i té una clara vocació d’atracció de talent creatiu internacional.