Camp de Tarragona

Totes les notícies

Jordi Salvador Duch i Irene Aragonès Gràcia.

“No acceptem que un projecte d’un oligopoli com és la MAT ens trinxi el Camp de Tarragona”

“Qualsevol projecte ha de comptar necessàriament amb la participació del territori”, segons la Federació Regional, que impulsa l'aprovació de mocions en tots els ajuntaments on Esquerra té representació.   La Federació Regional d’Esquerra Republicana de Catalunya al Camp de Tarragona exigeix al govern espanyol la retirada immediata del projecte de línia aèria elèctrica de molt alta tensió (MAT) Valmuel-Begues i reclama que qualsevol projecte de producció o distribució energètica que es vulgui aprovar i que afecti les nostres comarques “compti necessàriament amb la participació del territori, perquè no volem més projectes fets d’esquena al territori”, asseguren la presidenta i el secretari general de la regional, Irene Aragonès Gràcia i Jordi Salvador Duch, respectivament. En aquest sentit, Esquerra Republicana impulsa la presentació de mocions contra el projecte de la MAT en tots els ajuntaments on està representada. “No acceptem que un projecte d’un oligopoli com és la MAT ens trinxi el Camp de Tarragona”, denuncien Aragonès i Salvador. La llei del sector elèctric fa esment de la necessitat de transparència en la planificació del transport de l’energia, i “ens trobem amb un projecte dissenyat completament d’esquena al territori, el qual no ha pogut participar ni en la necessitat del mateix ni, si s’esqueia, en el disseny del recorregut des d’un principi, com hauria estat desitjable”. Aquesta línia d’alta tensió tal i com està plantejada contradiu la pròpia llei del sector elèctric, que parla de minimitzar el cost del conjunt del sistema a l’hora de transportar l’energia.   El projecte, impulsat per Forestalia, proposa una MAT de titularitat privada i d’ús exclusiu del seu promotor, i té una longitud aproximada de 274 km amb 475 torres elèctriques entre l’Aragó i Barcelona. Irene Aragonès i Jordi Salvador consideren que s’han d’utilitzar de forma prioritària espais antropitzats per minimitzar l’impacte sobre el territori, el paisatge i el medi natural.

Brull, Ferrer i Subirats, avui amb la presidenta Noemí Llauradó.

Carles Brull Fornt, Carme Ferrer Cervelló i Miquel Subirats Garriga, nous diputats a la Diputació de Tarragona

Carles Brull Fornt, alcalde de Falset; Carme Ferrer Cervelló, alcaldessa de Senan; i Miquel Subirats Garriga, primer tinent d’alcalde d’Amposta; són els nous diputats a la Diputació de Tarragona pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tots tres han recollit les credencials i han pres possessió del càrrec aquest divendres durant la sessió plenària corresponent al mes de juliol.   Brull substitueix l’alcalde de Flix Francesc Barbero Escrivà, pel partit judicial de Reus. De la seva banda, Ferrer substitueix el primer tinent d’alcalde de Valls Jordi Cartanyà Benet, pel partit judicial de Valls. Ambdós relleus són en compliment de l’acord de principi de mandat. Subirats substitueix l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs Roiget, nou director dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a les Terres de l’Ebre. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó Sans, els ha donat la benvinguda i els ha encoratjat a treballar per seguir millorant la qualitat de vida dels veïns i veïnes de les comarques del Camp de Tarragona, el Baix Penedès i les Terres de l’Ebre. La portaveu del grup polític d’ERC, Camí Mendoza Mercè, també els ha desitjat sort i encerts per seguir impulsant, ara des de la Diputació, polítiques de governança republicana i transformació.   Amb la seva incorporació, el grup polític d’ERC a la Diputació de Tarragona passa a estar format per 6 dones i 5 homes. Els canvis han implicat la designació de nous representants de la corporació en diversos organismes i entitats.   Durant el ple de juliol també s’ha donat compte del nomenament de vicepresident tercer de la Diputació de Tarragona del diputat Enric Adell Moragrega, en substitució d’Adam Tomàs Roiget. Adell és alcalde de Paüls i diputat delegat del Servei d’Assistència Municipal (SAM).

Laura Castel i Josep Rufà.

Esquerra Republicana pregunta al govern espanyol sobre l’ús social dels pisos de la Sareb en 23 municipis del Camp de Tarragona

El senador Josep Rufà Gràcia i la senadora Laura Castel Fort proposen que el 30% de l’estoc d’habitatge de l’ens estatal es gestioni des dels ajuntaments del territori.      El senador Josep Rufà Gràcia i la senadora Laura Castel Fort, del Grup Parlamentari Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, han presentat una bateria de preguntes al Senat per tal que el govern espanyol es pronunciï sobre la conveniència de donar-li un ús social a l’estoc de pisos que la Sareb té en 23 municipis de les cinc comarques del Camp de Tarragona. Esquerra proposa que el 30% d’aquest parc d’habitatge es traspassi a les administracions públiques del territori i que amb la seva gestió directa es doni resposta a l’emergència habitacional.   Els senadors pregunten al govern estatal sobre el número de pisos disponibles en cadascun dels 23 municipis i les seves adreces postals, sobre la idoneïtat de facilitar el llistat a cada ajuntament i sobre els mecanismes de negociació entre la Sareb i les administracions locals per optar a gestionar-los i poder oferir-los a famílies vulnerables i persones en risc d’exclusió social. Aquesta relació inicial de 23 municipis s’ampliarà amb més localitats del Camp de Tarragona i també del Baix Penedès durant els propers mesos.   Esquerra Republicana vol saber si el govern espanyol considera que “el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), com a principal accionista de la Sareb, i òrgan dependent de l'Estat, hauria de vetllar per l'aplicació d'una gestió coordinada amb el conjunt d'ajuntaments on hi hagi actius immobiliaris propietat de la Sareb”. Els senadors Rufà i Castel pregunten quin paper han exercit els membres designats per part de Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital i del Ministeri d'Hisenda dins la direcció del FROB en aquells municipis on la Sareb té actius immobiliaris.   La Sareb va rebre 200.000 actius, dels quals el 80% eren préstecs i crèdits hipotecaris a promotor i el 20%, d'immobles.

Diputació de Tarragona.

Comunicat dels grups d'ERC i Junts a la Diputació de Tarragona

ELS GRUPS POLÍTICS D’ERC I JUNTS A LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA, QUE INTEGREN EL GOVERN DE LA CORPORACIÓ, DEMANEN UNA LLEI D’AMNISTIA I DEFENSEN EL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ El conflicte català, latent de fa dècades, ha comportat l’empresonament, l’exili i la persecució tant de líders i representants polítics i socials com d’alts càrrecs, funcionariat, empresariat i ciutadania en general. Tots amb un nexe en comú, el seu suport al dret a l’autodeterminació.   L’amnistia i el dret d’autodeterminació són imprescindibles per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Els indults recentment aprovats són un reconeixement que les condemnes van ser injustes però no resolen el conflicte polític ni la situació de totes les persones represaliades ni permeten el retorn de les persones exiliades. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar cap a una resolució efectiva del conflicte català.   Per aquests motius, els grups polítics d’ERC i Junts a la Diputació de Tarragona volem manifestar el següent: -El lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d'expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l'elecció de representants o per l'expressió directa d'una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d'una societat democràtica.  -Reclamem l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una Llei d'Amnistia que, sense renunciar a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació, comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l'1 de gener de 2013 i fins el moment de l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut.

El grup d'ERC al Consell Comarcal de l'Alt Camp.

Anna Salvat, Cecília Salvany i Francesc Xavier Pagès, noves conselleres i conseller del Consell Comarcal de l’Alt Camp

El grup comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya relleva Sergi Ferré, Laia Coll i Maria Hernàez, seguint l’acord de principi de mandat, i manté Marc Bigordà i Jordi Pijoan.    Francesc Xavier Pagès Alonso, alcalde de Mont-ral, Anna Salvat Miracle, regidora a l’Ajuntament de Bràfim, i Cecília Salvany Punsoda, regidora a l’Ajuntament de Vilabella, han pres possessió avui dels càrrecs de conseller i conselleres comarcals del Consell Comarcal de l'Alt Camp per Esquerra Republicana de Catalunya. L’acte de recollida de les credencials i promesa del càrrec ha tingut lloc durant el ple del Consell d’aquest matí. Els tres nous representants s’han integrat en el grup republicà, que està a l’oposició, format també per Marc Bigordà Prió, alcalde dels Garidells, i Jordi Pijoan Parellada, alcalde de Querol, que continuen fins a final del mandat el 2023.   L’entrada dels tres nous membres al grup d’Esquerra ha implicat la sortida de Sergi Ferré Gabarró, regidor a l’Ajuntament de Cabra del Camp, Laia Coll Martínez, regidora a l’Ajuntament de Rodonyà, i Maria Hernàez Luque, regidora a l’Ajuntament de Vallmoll, en compliment de l’acord intern de partit que preveia aquest relleu a mig mandat.   La Federació Comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Alt Camp valora molt positivament la tasca realitzada durant aquests dos anys pel conseller i les conselleres sortints i encoratja les tres persones que els han rellevat a mantenir el llistó tant amunt com fins ara en la feina d’oposició constructiva a l’equip de govern del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Carles Castillo Rosique, avui al Parlament. Foto: Marc Puig

El conseller Joan Ignasi Elena assegura que el Plaseqta és prioritari i anuncia la instal·lació de 51 sensors al polígon petroquímic

El diputat tarragoní Carles Castillo Rosique reconeix les actuacions fetes pel nou Govern però li exigeix “una reacció contundent” per recuperar la confiança de la ciutadania.    El polígon petroquímic de Tarragona disposa de tres sirenes ja instal·lades i n’hi ha cinc més en fase d’adjudicació. A més, s’hi col·locaran 18 sensors a la zona sud i 33 a la part nord, per detectar els elements tòxics en l’aire que puguin generar-se. Així ho ha assegurat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en resposta a una pregunta sobre el Plaseqta del diputat tarragoní Carles Castillo Rosique aquest matí durant la sessió de control al Govern celebrada al Parlament de Catalunya.   Joan Ignasi Elena ha manifestat que el Pla de Seguretat Química de Tarragona (Plaseqta) és una prioritat per a la seva conselleria i per al Govern: “Ens hem reunit amb les parts implicades per explicar-los que ja s’han creat les estructures operatives del pla i es faran tasques de conscienciació a la ciutadania i formació als ajuntaments”.   Carles Castillo ha interpel·lat al conseller per expressar la preocupació del territori del Camp de Tarragona envers la seguretat química, sobre tot després dels fets del gener de l’any passat amb l’accident més greu que s’ha produït al polígon petroquímic. “Representem el mateix partit, conseller, -ha dit el diputat tarragoní- però vostè, que em coneix, entén perfectament que em dec a un territori, i aquest territori està molt i molt preocupat. Per la població tarragonina i de tot el Camp de Tarragona hi ha un abans i un després d’aquest accident”.   El Parlament és “conscient”, i la Comissió d’Estudi de l’any passat va concloure “amb totes aquestes preocupacions i amb un seguit de propostes de millora de la seguretat”, segons Castillo. “Entitats veïnals, associacions i institucions es van queixar que el llavors Plaseqcat, de tota Catalunya, no s’adequava bé a les necessitats del territori, i que les decisions s’havien de prendre de més a prop”.

La zona escolar, amb la pantalla acústica insuficient al fons de la imatge.

Esquerra Republicana demana al govern espanyol que aïlli l’escola de la Pobla de Montornès del soroll i les vibracions que provoquen els trens d’alta velocitat

El secretari d’Estat d’Infraestructures recull la petició de la senadora Laura Castel Fort d’instal·lar pantalles acústiques en un tram de la línia que ara està desprotegit.    Els trens de la línia ferroviària d’alta velocitat al seu pas per la Pobla de Montornès (el Tarragonès) provoquen molèsties a l’alumnat i el professorat de l’escola pública del municipi per manca de protecció acústica que els aïlli dels sorolls i les vibracions. Aquesta situació ha sigut traslladada per la senadora tarragonina d’ERC Laura Castel Fort al secretari d’Estat d’Infraestructures, Pedro Saura, per tal que els serveis tècnics d’ADIF estudiïn la possibilitat d’allargar les pantalles acústiques que hi ha instal·lades actualment en el tram de línia que travessa la població però que no arriben a protegir la zona escolar.   L’alcalde, Francesc Larios Mercadé, va traslladar aquesta problemàtica a la senadora Castel durant una visita recent al municipi, on va estar acompanyada pel també senador republicà per la demarcació Josep Rufà Gràcia. Larios explica que “les escoles de la Pobla de Montornès estan ubicades just on finalitzen les pantalles acústiques de la via del tren, i queden totalment desprotegides de sorolls i vibracions, amb l'agreujant que en la situació sanitària que patim han hagut de tenir les finestres obertes durant el curs que ara ha acabat”. La senadora i l’alcalde esperen que el govern espanyol pugui efectuar una actuació ràpida per solucionar el problema de cara al curs vinent.   Laura Castel afirma que “traslladem les necessitats del territori allà on calgui” i afegeix que aquest cas de la Pobla de Montornès és “una mostra més que parlant es poden trobar solucions a tot i que cal estar a prop de la gent. Fer política és aportar solucions”.

Sans, Aragonès i Castillo.

Raquel Sans Guerra presideix la comissió d'Economia del Parlament

El Parlament de Catalunya ha constituït formalment les comissions que nodriran de contingut tota la legislatura. I el grup parlamentari d'Esquerra Republicana en presideix sis, té la vicepresidència de sis comissions més i estarà a la secretaria de set més. Les tres persones que representen el Camp de Tarragona formaran part d'aquestes comissions de la següent manera: - Diputada Raquel Sans Guerra: presidenta de la comissió d'Economia, membre de les comissions de Recerca i Universitats i d'Igualtat i Feminismes, portaveu a la comissió de control a la CCMA, membre de la direcció del grup parlamentari com a portaveu C. - Diputada Irene Aragonès Gràcia: membre de les comissions d'Educació, de Polítiques Digitals i Territori (secretària), de Cultura (portaveu) i de la Sindicatura de Comptes. - Diputat Carles Castillo Rosique: membre de les comissions de Recerca i Universitats (vicepresident), d'Interior i de la Sindicatura de Greuges. Més informació.

El Ministeri ha publicat avui el Reial Decret.

El govern espanyol treu a informació pública el Reial Decret de xarxes elèctriques tancades reivindicat per Esquerra des del 2016

Fins l’1 de juliol, es poden presentar al·legacions a un reglament llargament esperat al Camp de Tarragona i que ha de permetre posar en marxa un tipus de xarxes especialment importants per a la creació d’ocupació en el sector petroquímic.      La llarga reivindicació per part d’Esquerra Republicana al Camp de Tarragona de la necessitat d’implantar les xarxes elèctriques tancades ha obtingut avui una nova i definitiva resposta per part del Govern espanyol. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha obert el procés d'informació pública del Reial Decret que crea les xarxes de distribució d'energia elèctrica tancada. Fins l’1 de juliol, es poden presentar al·legacions a un reglament llargament esperat i que ha de permetre posar en marxa un tipus especial de xarxes que subministren electricitat a una zona industrial, una infraestructura especialment important per a la creació d’ocupació en el sector petroquímic del Camp de Tarragona.   Aquestes xarxes, que distribuiran l'energia a clients amb una activitat productiva relacionada en un espai màxim de 5 quilòmetres quadrats, tenen com a objectiu reduir el risc de deslocalització i l'elevat cost energètic que assumeixen determinats sectors industrials. Segons la senadora tarragonina Laura Castel Fort, “per al clúster químic, el cost de l'energia elèctrica és bàsic per a la seva competitivitat”. Es calcula que l'estalvi dels costos energètics, amb una xarxa tancada, és de l'ordre del 30%. “Es preveu -exposa Castel- un impacte en l'augment de les inversions, només en el clúster de Tarragona, de l'ordre de 1.000 milions d'euros i la creació de 1.600 llocs de treball”. La senadora destaca la importància que té el reglament de xarxes tancades “perquè les nostres empreses siguin competitives, puguin generar llocs de treball qualificats i puguin afrontar amb garanties la transformació energètica, tan necessària per tenir una indústria amb futur i sostenible”.