Els senadors Josep Rufà i Xavier Castellana i la regidora Esmeralda Saladié han visitat avui la central per conèixer aspectes relacionats amb la seguretat i el futur desmantellament.    Els senadors republicans Josep Rufà Gràcia i Xavier Castellana Gamisans, acompanyats per Esmeralda Saladié Barroso, regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, han visitat avui la central nuclear Vandellós II per tractar amb l’equip directiu diversos aspectes relacionats amb la seguretat, l’emmagatzematge dels residus nuclears i la participació dels municipis en les decisions que afecten el futur desmantellament d’aquestes instal·lacions.   Precisament, el grup d’Esquerra Republicana al Senat va aconseguir el passat mes d’abril, en el tràmit de debat i votació del projecte de Llei de canvi climàtic i Transició Energètica, que s’aprovessin dues esmenes que comporten canvis importants en el seu contingut pel que respecta als ajuntaments i les centrals nuclears.   El senador republicà Xavier Castellana va defensar una esmena, transaccionada i aprovada amb la resta de grups, que avui ha destacat durant la visita a Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant i que permet als ajuntaments participar en les obres públiques d’interès general relacionades amb la construcció, ampliació, reparació, conservació, explotació o desmantellament en centrals nuclears. En aquest sentit, Esquerra Republicana presentarà preguntes al Senat per obtenir més informació sobre el projecte de magatzem individualitzat de residus radioactius que l’Estat vol fer a la central nuclear Vandellós II.   Segons el senador, “hem recuperat la participació dels ajuntaments en el procés de tramitació aconseguint que s’apliqui la normativa general sobre obres públiques d’interès general. Per  tant, incloem l’obligació de consultar mitjançant petició i emissió d’un informe del projecte als ajuntaments afectats, els quals a més poden seguir cobrant l’impost municipal sobre l’actuació a fer-se, atribució que amb el text original desapareixia”.

L’impost de la Generalitat sobre les instal·lacions nuclears ha de permetre revertir l’impacte socioeconòmic del tancament de les centrals. La presidenta de la Federació regional d’Esquerra Republicana al Camp de Tarragona i diputada al Parlament, Irene Aragonès Gràcia; el diputat Lluís Salvadó Tenesa; la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Abelló Borràs, el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia Juanpere, i el diputat de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Tarragona, Josep Forasté Casas, han mostrat avui una “gran satisfacció” per la creació d’un fons de transició nuclear a partir de l’afectació del 20% dels ingressos relacionats amb la producció d’energia d’origen nuclear que fixa l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Aquest impost incorporat a la Llei de mesures fiscals que acompanya els pressupostos del 2022 permet, segons Irene Aragonès, “preparar-nos en temps i treballar per revertir l’impacte socioeconòmic del tancament de les centrals nuclears”. La dirigent republicana reconeix el paper del diputat Lluís Salvadó, a qui defineix  com l’ “arquitecte de l’impost nuclear” i li agraeix  “la seva persistència per superar tots els entrebancs”. Lluís Salvadó afirma que  “aquest és el tercer intent que fem i que vam començar l’any 2014”. L’estratègia seguida ara ha estat la de “situar l’impost en la llei de mesures fiscals que acompanyava els pressupostos, en un format de nou impost que vam copiar d’una altra comunitat autònoma que ja havia superat els tràmits del Tribunal Constitucional”. En aquest sentit, apunta que “hem incorporat l’Article 87 que modifica a la Llei de l’impost aprovada l’any 2020 i on s’explicita que el 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica d’origen nuclear s’han de destinar a nodrir un fons per a finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de les zones afectades per l'impacte ambiental de la producció d'energia elèctrica nuclear”.

El grup d’ERC a la Diputació de Tarragona ha organitzat la jornada ‘La transició energètica a Rocafort de Queralt: una experiència municipal’, dins el cicle de Jornades sobre transició energètica al món local, amb la participació d’una trentena de càrrecs electes republicans del Camp de Tarragona i el Baix Penedès, entre els quals diputats i diputades provincials i al Parlament de Catalunya, alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores.   La jornada es va iniciar al Local Cultural de Rocafort de Queralt amb la intervenció de la diputada d’Ocupació i Emprenedoria i alcaldessa de Senan, Carme Ferrer Cervelló. «Les petites iniciatives, des dels municipalisme, són les que canvien», va exposar. Un dels exemples és el nou Cicle de Grau Superior d’Energies Renovables a la Conca de Barberà, que s’imparteix a les instal·lacions de Concactiva (Centre d’Iniciatives de la Conca de Barberà). «Tenim l’oportunitat per arrelar joves i oferir-los formació innovadora. Tenim 15 alumnes, dos d’Andorra i un de Mallorca», va detallar Ferrer.   La diputada i alcaldessa de Senan també va parlar de la importància de la col·laboració i cooperació institucional. «Els recolzaments institucionals també són importants, com el que tenim amb la Diputació». Els ajuts de subvencions per a la transició energètica i acció climàtica de la Diputació destinen més de 3 milions d’euros als municipis i entitats per la prevenció d’incendis, ADF, plans d’acció per energia sostenible i clima (PAESC), biomassa i recollida selectiva i prevenció de residus.   A continuació, Víctor Costa Llordés va parlar de les iniciatives que està treballant la Federació regional d’Esquerra de Lleida amb les comunitats energètiques locals, l’autoconsum i l’eficiència energètica.   L’alcalde de Rocafort de Queralt, Marc Roca Banet, va tancar la primera part de la jornada explicant les iniciatives municipals en transició energètica, habitatge, telecomunicacions i educació.

La portaveu d'Esquerra Republicana al Senat, Mirella Cortès, ha reclamat aquest dimarts a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, solucions alternatives a les pantalles acústiques per aïllar el soroll que provoca el trànsit ferroviari en determinades zones. Cortès ha recordat que diferents alcaldes i alcaldesses de municipis de la costa de Barcelona i Tarragona estan en contra d'una solució “que provoca un fort impacte visual i paisatgístic” i que, de fet, esquiva l'origen real del problema, que són els mateixos trens i la xarxa de vies. Aquesta és també la conclusió de sengles informes de la Comissió Europea i de la Unió Internacional del Ferrocarril (UIC), que apunten que la millor manera de reduir el soroll ferroviari “és prioritzar les mesures relacionades amb la font emissora”. Per tant, reduir el soroll de rodament i el dels propis combois. Això permet millorar l'impacte acústic en tot el recorregut del tren i en edificis de qualsevol alçada, “al contrari del que passa amb les pantalles acústiques”. A més, ha dit Cortès, reduir l'impacte acústic al propi tren milloraria el confort dels passatgers. Per la portaveu republicana, una altra mesura a aplicar seria renovacions de flotes per incorporar vagons més moderns i silenciosos. “ADIF, però, fa tot el contrari”, ha lamentat Cortès. Sense anar més lluny, ara pretén construir 1.265 metres de pantalles d'entre 2 i 5 metres d'alçada, tant metàl·liques com de formigó i metacrilat, de manera que generaran “un efecte multiplicador de la barrera que ja suposa la via”. Mirella Cortès ha demanat a la ministra que sigui sensible a la demanda dels ajuntaments i l’ha emplaçat a què hi mantingui una reunió de treball per estudiar les alternatives que es plantegen. En la seva resposta la ministra de Transportes, Raquel Sánchez, ha donat la raó a Cortès "és necessari prendre decisions i actuacions de protecció acústica" al voltant del tram ferroviari als municipis de les comarques del Maresme, Garraf i altres poblacions del litoral català".

L’eurodiputat d’Esquerra Republicana Jordi Solé ha liderat una pregunta escrita a la Comissió Europea que qüestiona la necessitat de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) prevista per cobrir el trajecte Valmuel- Begues.   La pregunta ha sorgit a partir d’una demanda de la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló, que conjuntament amb la resta de consells comarcals del territori afectats per aquest projecte han unit esforços per arribar a Europa.   La MAT Valmuel-Begues, de 400 kV, és un projecte de propietat de l’empresa Forestalia, que està previst que tingui 180 quilòmetres de llarg, amb 500 torres d’entre 50m i 70m d'alçada, al llarg de Terol, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Baix Camp, Conca de Barberà, Penedès i Baix Llobregat. L’afectació és tan gran, que ha provocat una àmplia reacció de rebuig al territori, en forma d’al·legacions i de mocions als plens municipals.   Si tira endavant, la línia elèctrica travessaria llacunes d'especial interès biològic i zones d'alt valor natural, integrades a la xarxa Natura 2000. Els efectes negatius sobre els hàbitats protegits serien inevitables. A més, també quedarien afectades terres de conreu d'alt valor agroecològic i les infraestructures agrícoles.   Per això, Solé ha demanat a l’executiu comunitari com protegirà els espais naturals afectats, concretament, el text demana a Brussel·les com respondrà “als impactes negatius que tindria la MAT a les zones incloses a Natura 2000 i sobre les espècies de vegetació i fauna classificades com a vulnerables”.   Al text, Solé també s’interessa per si la Comissió considera que el transport d'electricitat a tan llarga distància és adequat, i compatible amb un model energètic distribuït i descentralitzat.   I finalment, demana a la CE si creu que és coherent que, encara que molts municipis dissenyen i implementen estratègies de desenvolupament -finançades sovint per la UE- basades en la millora i promoció del territori i el paisatge, aquests municipis, al seu torn, hagin d'afrontar-se a infraestructures com aquesta línia de Molt Alta Tensió, que soscaven directament el desenvolupament d'aquestes estratègies.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó Sans, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló Borràs, han comparegut aquesta tarda en la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament de Catalunya, que ha analitzat el projecte de línia de molt alta tensió (MAT) entre Valmuel (Aragó) i Begues (Baix Llobregat). Les dues representants de les comarques tarragonines, conjuntament amb d'altres representants de les comarques i els municipis afectats al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, han expressat la total oposició del territori a un projecte que "el vol trinxar". Noemí llauradó ha manifestat que "el compromís de la Diputació amb la transició energètica és ferm, però defensem que s’ha de fer ordenadament, des de la planificació i el diàleg amb els territoris afectats, amb total coordinació i lleialtat institucional, per tal de fer prevaldre sempre el bé comú". La presidenta ha afegit que "volem un model energètic que sigui renovable, que sigui net, descentralitzat, democràtic i sostenible, en la línia dels objectius que també defensa la Unió Europea". Rosa Abelló, per la seva banda, ha mostrat davant dels membres de la Comissió la gran unitat que ha generat el rebuig al projecte de la MAT entre les institucions i els agents del territori: "Tots els municipis i consells comarcals de diferents partits polítics ens vam posar d'acord d'immediat i unànimament perquè calia moure's ràpid davant d'un projecte que ens trinxava el territori".

L’alcaldessa i l’equip d’Esquerra a l’Ajuntament de Cambrils rep el suport de càrrecs electes municipals i comarcals de la demarcació i d’altres ciutats catalanes abans d’afrontar la moció.    L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza Mercè, i els regidors i les regidores d’Esquerra Republicana de l’equip de govern de l’Ajuntament de Cambrils han rebut, aquest matí, l’escalf i el suport de càrrecs electes municipals i comarcals d’arreu de la demarcació, diputades i diputats i alcaldesses d’altres municipis de Catalunya, just abans de sotmetre’s a una moció de censura que posaria fi a sis anys d’alcaldia republicana.   La diputada Raquel Sans Guerra ha presentat l’acte de suport que s’ha celebrat a la plaça de l’Ajuntament de Cambrils i ha destacat precisament que era “un dia trist perquè entenem que Cambrils perd un projecte col·lectiu, format per bones persones i que s’estimen la ciutat”, enfront “els interessos particulars i partidistes d’una aliança estranya i en un moment complicat”, perquè “aquí no s’ha volgut parlar, s’ha buscat una aliança que dona una alcaldia a un projecte personal”. La diputada i vicesecretària general de Dones d’ERC ha afegit que “som aquí per demostrar que el d’Esquerra és un projecte col·lectiu, de persones i de país. Demostrem que la sororitat i una manera diferent de fer les coses és possible”. De cara a les municipals del 2023, ha demanat que la ciutadania “doni suport a una candidatura que seguirà treballant per Cambrils”.   L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó Saus, ha parlat en nom de les quatre alcaldesses vingudes de fora de la demarcació tarragonina: Mireia Ingla Mas, alcaldessa de Sant Cugat, Aurora Carbonell Abella, alcaldessa de Sitges, i Olga Arnau Sanabra, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Agnès Lladó ha manifestat que “la gent d’Esquerra ens posem en política perquè serveix per transformar la vida de les persones, per posar-les al centre, que gaudeixin d’un millor benestar, i això es fa acompanyant-les, generant confiança i credibilitat.

La nova direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua impulsa la Taula, que es reunirà aquest dimarts dia 28 després d’un any i mig d’inactivitat.    La Federació Regional d’Esquerra Republicana de Catalunya al Camp de Tarragona valora “molt positivament” que la nova direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hagi reprès els contactes entre els diferents agents que conformen la Taula del Siurana-Riudecanyes per arribar als acords necessaris a l’hora de concretar quin ha de ser el cabal ambiental del riu Siurana. En aquest sentit, la Taula es reunirà de nou aquest dimarts dia 28, després d’un any i mig d’inactivitat. L'objectiu principal i clar de l'ACA en aquesta sessió és l'establiment d'una proposta consensuada de cabal ecològic per presentar al·legacions al pla hidrològic de la Confederació Hidrològica de l’Ebre (CHE).   L'ACA proposa fer les inversions necessàries, amb l’objectiu d’alliberar l’aigua del Siurana, per tal de garantir un cabal que permeti recuperar els ecosistemes del riu. Amb el consens sobre el cabal ecològic, la Taula no quedarà tancada, sinó que es preveuen posteriors sessions per anar abordant els conflictes que plantegen els diferents actors que formen part de la Taula, és a dir, organismes públics, administracions locals, entitats ecologistes i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.   La presidenta de la Federació Regional d’ERC Camp de Tarragona, Irene Aragonès Gràcia, valora la represa de la Taula perquè és “una bona notícia per a les comarques del Priorat i el Baix Camp, ja que la nova direcció de l’organisme depenent del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural hi arriba amb una proposta concreta i amb la ferma voluntat d’encarrilar una solució consensuada amb el territori, aprofitant al màxim els recursos i mantenint l’ecosistema del riu, que és la manera de treballar que sempre ens ha definit com a partit”.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres una moció d’Esquerra Republicana que reclama al govern espanyol que s’aturi la tramitació de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) Valmuel-Begues a l’espera d’una “avaluació rigorosa” que en determini la seva oportunitat. També demana un treball amb els agents implicats i representants del territori que permeti desplegar un model de producció energètica “de proximitat”, que vetlli per la protecció dels espais naturals. L’acord es fa extensiu a altres macroprojectes similars que han iniciat la tramitació administrativa en altres punts de l’Estat. La moció l’ha defensat la senadora tarragonina Laura Castel Fort, que ha denunciat que amb projectes com el de Valmuel-Begues -que preveu la construcció de 475 torres elèctriques al llarg de 274 quilòmetres que travessarien vuit comarques de les Terres de l’Ebre- es consolida l’aposta pel model energètic al servei dels grans oligopolis enfront la generació energètica de Km0, amb projectes de renovables, respectuosos amb el medi ambient i dimensionats per al propi territori. En concret, el Valmuel-Begues preveu diversos parcs eòlics i solars a la província de Teruel que, a través de la nova xarxa de molt alta tensió, haurien de subministrar energia elèctrica a l’àrea de Barcelona. “Estem parlant d’un projecte dissenyat d’esquena al territori”, ha denunciat Castel, que en la seva intervenció davant del ple ha exigit la seva retirada “i l’elaboració d’una estratègia coordinada” que marqui un veritable punt d’inflexió cap a la definició d’un nou model energètic sostenible. Castel ha lamentat de manera expressa que el projecte no analitza de forma rigorosa “l’impacte sobre la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, ni del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, ni del Parc del Foix, ni de la Plana de Secà de l’Alt Camp, ni del Bloc Priorat-Montsant-Siurana ni els espais naturals protegits per la Xarxa Natura 2000”.