Camp de Tarragona

Notícia

Despoblament, repoblament, equilibri territorial?

Carme Ferrer Cervelló, alcaldessa de Senan.
Carme Ferrer Cervelló.
Carme Ferrer Cervelló.

La societat està demanant a crits noves maneres de governança dels territoris, més participatives i participades, més transparents i, sobretot, molt més properes a la ciutadania. Una aposta real, defugint de la gentrificació de les grans ciutats en podria ser el paradigma, una nova manera d’entendre el govern dels espais de la vida quotidiana.

Des de l’Associació de Micropobles i des de ja fa tretze anys, es teixeixen complicitats des del territori, reivindicant la proximitat i l’autenticitat del petit món que ens envolta, explicant que també ha de ser avantguardista i capdavanter, treballant per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, comunicant i posant en evidència les dificultats que comporta la gestió micromunicipal amb tots els macrodeures però amb pocs micromitjans, exigint als governs, als legisladors, grans companyies de serveis i altres instàncies diverses que el principi de subsidiarietat on més adequadament s’ha d’aplicar és precisament als micropobles. 

A la Conca de Barberà, dels vint-i-dos municipis disset són micropobles, municipis de menys de 500 habitants que sembla que amb la pandèmia de la COVID-19 reïxi una nova oportunitat per tornar a omplir-los de vida i deixar enrere la tendència de l’any rere any perdent població. I també oportunitats que com a conjunt de la societat no hauríem de permetre’ns perdre, ja que des d’aquests petits municipis es custòdia, es conserva, s’estima, es gestiona i es treballa el territori.  

Ens calen polítiques actives centrades al territori, on sembla ser que la futura Agenda Rural de Catalunya hi pot jugar un paper important: document que ha d’esdevenir de baix cap a dalt l’eina propositiva per assolir l’equilibri territorial  amb la reivindicació del món rural de formar part de les decisions sobre desenvolupament territorial, econòmic i social. 

Ara és l’hora  d’establir una aposta ferma per habitar aquests municipis, buscant í imaginant noves fórmules, més enllà d’allò tradicionalment conegut. Ens cal atraure i fixar talent intel·lectual oferint oportunitats de treball qualificat, bones comunicacions viàries així com tecnològiques que permetin des de qualsevol punt de la comarca el treball autònom i l’establiment de la petita empresa, que en molts casos pot ser el desencadenant de progrés i futur d’un petit municipi. Una aposta ferma pel sector primari, l’accés democratitzat a la terra  i el producte local, el turisme i l’artesania, el paisatge, l’urbanisme i la tant controvertida transició energètica, les oportunitats i el benestar de la ciutadania i tot això que no ens vingui imposat i dictat des d’aquells estaments aliens i sense consultar-nos. 

Ha arribat el moment de revolucionar i catalitzar polítiques actives als territoris rurals, a través de noves idees amb un nou model més horitzontal, basat també en els serveis ecosistèmics. 

Toca activar-nos i fer del nostre medi rural un espai punter en la innovació, en el qual les noves tecnologies permetin desenvolupar serveis impensables fins al moment i que a la vegada serveixin per generar noves oportunitats a la ciutadania, i tot això en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que integren l’Agenda 2030. 

Així que, comença a ser hora de deixar enrere conceptes com el despoblament, fins i tot el repoblament, i centrar-nos en el gran repte: l’equilibri territorial.