Ens seguim carregant de raons i comencem a situar la Cultura al lloc que li pertoca al nostre país. Fem un pas endavant amb la xifra històrica de 389 milions d’euros als pressupostos del 2022, 85,2 milions més que en els comptes de 2020 i que suposa un increment del 28,3%. Ens dotem de les eines per a culminar aquest gir cap a l’esquerra de les polítiques públiques, tant necessari en post pandèmia, i evidenciem la voluntat del nou Govern republicà de fer de Catalunya un país d’oportunitats, de garantir el nostre benestar i d’assegurar el nostre futur sense deixar ningú enrere.

La setmana passada el Govern de la Generalitat presentava un pla per incrementar l'ús del català als centres educatius del país. El Departament d'Educació i el de Cultura anunciaven accions immediates per promocionar l'ús de la llengua catalana a partir d'aquest mateix curs amb la voluntat de revertir una situació que certifica, segons les dades recollides pel Consell Superior d'Avaluació (CSA) sobre els usos lingüístics de l'alumnat i professorat català durant els darrers 15 anys, que el català retrocedeix progressivament als centres docents.

Estem davant d'un canvi radical en el model energètic a tot el món i a la Conca de Barberà es vol posicionar en la transició energètica pel territori i per la ciutadania. Hi ha conciència sobre l’emergència climàtica, l’Agenda 2030 i els acords internacionals vigents posen dates a la substitució total de l'actual model el més aviat possible.  El nou model es centra fonamentalment en la substitució de combustibles fòssils per a la inversió en noves plantes d'energies renovables distribuïdes i descentralitzades, però també sostenibles, acordades i respectuoses amb el territori.

L’elevat preu de l’electricitat ha esdevingut un problema estructural que arrossega l’Estat espanyol des de fa dècades i que afecta a milions de famílies i també al teixit empresarial del país que ha d’assumir uns costos superiors a la mitjana europea, ocasionant una clara pèrdua de competitivitat. Malgrat el problema ve de lluny i té múltiples causes, aquests darrers mesos hem assistit a una escalada de preus sense precedents, assolint màxims històrics de forma continuada.

El 28 de juliol passat, s’encenien totes les llums d’alarma al nostre territori. El BOE publicava el projecte de línia aèria elèctrica de molt alta tensió (MAT) “Línea eléctrica 400 KV SET Valmuel–CS Promotores Begues”, un macroprojecte energètic d’un oligopoli amb diverses centrals eòliques i solars situades a Terol i que inclou aquesta nova línia de molt alta tensió, que creuaria el sud de Catalunya, des de Batea fins a la localitat barcelonina de Begues.

En els escacs, una de les jugades més conegudes que existeix és el “mat del pastor”, un escac i mat en quatre jugades molt utilitzat per ensenyar a jugadors novells a estar sempre alerta des del primer moviment. De seguida vaig pensar en aquesta jugada quan, el passat 28 de juliol, a les portes de les vacances majoritàries de tècnics i polítics de l’administració pública, sortia publicat al BOE per a la seva exposició pública de 30 dies hàbils el projecte d’una línia de molt alta tensió (MAT) que vol portar energia renovable produïda a l’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El Priorat és una comarca amb futur. Una comarca que ha sapigut avançar i sortir-se’n, malgrat que durant molts anys va ser una de les comarques més pobres de Catalunya i ningú no veia un bon futur per a nosaltres. Ningú no sabia llavors què se n’havia de fer del Priorat, tenint en compte que  és una terra amb una orografia molt complicada i, des d’un punt de vista agrari, no és gens fàcil de treballar.

Accions a favor del repoblament  i l’equilibri territorial,  expressions i paraules que van lligades i que sembla que queden bé en boca de molts polítics de casa nostra i d’Espanya. Tot plegat, de moment, fum. Fa anys i panys que la tendència a la pèrdua de població en els entorns rurals i a les comarques d’interior ha esdevingut un fet incontestable. Tot i això, com a bons humans que som, sembla ser que hi farem front com sempre ho fem, per exemple, amb el canvi climàtic, actuant quan les crisis ens comencen a sobrepassar com una gran onada.

Les dades ens ho diuen clar: les agressions sexuals a dones per part d’homes que no són parella o exparella passen sobretot en l’àmbit públic. En una enquesta de violència masclista  realitzada pel Departament d’Interior i en la macroenquesta estatal de violència envers la dona de la delegació del govern, s’observa que un 29 % d’aquestes agressions es donen en espais d’oci, seguit de l’espai públic i el transport públic, mostrant doncs que són espais de risc per a les dones i persones que s’allunyen o que no s’ajusten als models normatius.