Escriure sobre qualsevol dia internacional té un perill: no dir res més que tòpics. En el cas del dia d'avui, que està dedicat a la lluita contra la LGTBIfòbia, el més fàcil és expressar un posicionament general en contra de qualsevol forma d'odi envers aquest col·lectiu, com a molt deixar anar alguna frase banal com “Love is Love”, i qui dies passa anys empeny. És complicat, evitar aquests tòpics, però ho podem intentar, en primer lloc analitzant per què se celebra justament avui, 17 de maig, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia.

Els catalans i les catalanes som d’una mena que ens costa gaudir de les bones notícies, assaborir-les, tenim aquell punt de desconfiança, mostrem certa recança, ens en malfiem i ens resistim a creure que això tant bèstia, ens pugui estar passant a naltros. Doncs sí, es real, la inversió industrial més elevada dels darrers 20 anys a Catalunya, s’ubicarà a Mont-roig del Camp. Es plantegen dubtes immediats i legítims però la feina calia fer-la amb la màxima discreció, generositat i rigorositat.

Resposta al diputat del PSC/PSOE, Sr. Ruiz, al seu article al Diari de Tarragona del 2 de maig de 2022. En aquest article, el Sr. Ruiz es permet donar lliçons d’esquerranisme. Sí, ell, el mateix que va votar a favor de l’art. 135 de la CE el 26 d’agost de 2011, amb el qual els Grups Parlamentaris del PSOE i PP van canviar la Constitució Espanyola pel procediment d’urgència i lectura única, fent que, el pagament del deute als bancs passés per endavant dels serveis socials bàsics.

Una de les tasques que assumim els càrrecs electes d’Esquerra Republicana, en aquest cas els senadors i les senadores, és el traslladat d’inquietuds del territori a les instàncies què tenen les competències necessàries per aportar solucions. Els fets que presentem poden ser estructurals o bé sobrevinguts, com per exemple l’accident d’Iqoxe, succeït el 2020 en un complex petroquímic de Tarragona.

Que el 31 de març estigui declarat Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere ens mostra fins a quin punt estem a les beceroles del reconeixement dels drets de les persones trans. Si no les veiem, no podem ni començar a posar remei a les mancances que pateixen. La globalitat de discriminacions a què les persones d’aquest col·lectiu es veuen sotmeses abasta un àmbit amplíssim, sobretot les dones trans, que arrosseguen l'estigma de la imatge "esperpèntica i folklòrica"  heretada del passat, tal com denuncia l'activista trans Judit Juanhuix Gibert.

Davant l’imminent desnonament de 6 famílies al carrer Verge del Pilar del municipi de la Secuita, nosaltres, com a senadora tarragonina d’Esquerra Republicana i alcalde de la Secuita, hem actuat en defensa dels veïns afectats, que després d’un any buscant solucions a la situació de vulnerabilitat en què es troben, encara no han rebut una resposta eficaç.Al ple de la setmana passada, el grup d’ERC vam fer una pregunta a la vicepresidenta primera del Govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño Santamaría, sobre la situació de les famílies del territori, tot exposant els problemes reals amb què conviuen.

Un cop més hem passat 8 de març, dia en què es commemora el Dia Internacional de les Dones. És una data de reivindicació, que ens fa memòria de la lluita pels drets de les dones i la millora de les condicions de vida. Segur que us pregunteu, i encara cal commemorar el Dia Internacional de les Dones? La resposta és un contundent i rotund sí, perquè encara queda molta feina per fer fins a assolir la igualtat efectiva i plena entre dones i homes.

“Em vaig sentir sola i dolguda, com a dona i com a Europea” aquestes van ser les declaracions fetes per Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, després del que es va anomenar Sofagate, paraula més “graciosa” i ben vista que Patriarcat o discriminació per sexe, per exemple. La presidenta de la Comissió Europea va viure dos episodis similars: el primer ocorregut a Turquia el 2021, amb el president Erdogan, i el segon a Brussel·les el febrer de 2022, amb el General Jeje Odongo, president d’Uganda.

Ens seguim carregant de raons i comencem a situar la Cultura al lloc que li pertoca al nostre país. Fem un pas endavant amb la xifra històrica de 389 milions d’euros als pressupostos del 2022, 85,2 milions més que en els comptes de 2020 i que suposa un increment del 28,3%. Ens dotem de les eines per a culminar aquest gir cap a l’esquerra de les polítiques públiques, tant necessari en post pandèmia, i evidenciem la voluntat del nou Govern republicà de fer de Catalunya un país d’oportunitats, de garantir el nostre benestar i d’assegurar el nostre futur sense deixar ningú enrere.