Entrevista a Dolors Sala i Lligoña
Hi ha persones amb capacitats de pencaire. Hi ha qui té certes habilitats per arribar a acords i fer-ho de manera amable, fàcil, sempre dins del consens. Hi ha qui té la prodigiosa manera de saber veure, a cada moment, a cada situació, la forma i les possibilitats d’educar. També conec persones que quan hi discuteixes els agrada explicar-te bé els seus arguments sense imposar-te'ls. També en conec que pateixen quan cuiden i cuiden quan pateixen. I n’hi ha -i jo jo me les trobo sovint- que corren i trisquen corriols com qui va a comprar el diari. I d'altres, admirables, que sembla que hagin fet un pacte amb el diable per no envellir per anys que passin. I també n'hi a que són sàvies. Sí que conec persones amb algunes d'aquestes característiques, però que les reuneixin totes dins del seu cos menut, només conec la Dolors. I és que només d'apropar-t'hi t'inspira el respecte que fan les persones que saben. I tenir-la a l’equip és el contrapunt necessari, la pausa preceptiva a tant de soroll i tanta rauxa. 1. Som molts els que et veiem referent, profundament coneixedora del món educatiu i sensible davant de les desigualtats. Què és el que sents que t'ha aportat la teva dedicació de tants anys a les escoles de Cardedeu? En primer lloc dir-vos que em veieu amb molts bons ulls quan dieu que soc referent. He estat mestra, mestra d’EE i psicopedagoga de l’EAP (Equips d’Assessorament Psicopedagògic de la Generalitat) al meu poble i al Baix Montseny, la qual cosa m’ha donat perspectives diferents del fet educatiu. He conegut “la casa per dins”, he descobert a grans mestres a totes les escoles, m’he adonat que no hi ha l’escola o el centre perfecte a les necessitats de cada família i sobretot que una comunitat educativa no es construeix en un ni en dos anys i aquest fet, l’hem d’agrair als diversos governs que han passat pel nostre Ajuntament. Dir-vos també que pel sol fet d’haver treballat al meu poble, ha fet que en qualsevol de les meves actuacions hi posés tots els sentits i tot el respecte que en aquell moment n’era capaç.