Cardedeu

Totes les notícies

Entrevista a Dolors Sala i Lligoña

Hi ha persones amb capacitats de pencaire. Hi ha qui té certes habilitats per arribar a acords i fer-ho de manera amable, fàcil, sempre dins del consens. Hi ha qui té la prodigiosa manera de saber veure, a cada moment, a cada situació, la forma i les possibilitats d’educar. També conec persones que quan hi discuteixes els agrada explicar-te bé els seus arguments sense imposar-te'ls. També en conec que pateixen quan cuiden i cuiden quan pateixen.  I n’hi ha -i jo jo me les trobo sovint-  que corren i trisquen corriols com qui va a comprar el diari. I d'altres, admirables, que sembla que hagin fet un pacte amb el diable per no envellir per anys que passin. I també n'hi a que són sàvies. Sí que conec persones amb algunes d'aquestes característiques, però que les reuneixin totes dins del seu cos menut, només conec la Dolors.  I és que només d'apropar-t'hi t'inspira el respecte que fan les persones que saben. I tenir-la a l’equip és el contrapunt  necessari, la pausa preceptiva a tant de soroll i tanta rauxa. 1. Som molts els que et veiem ​referent, profundament coneixedora del món educatiu i sensible davant de les desigualtats. Què és el que sents que t'ha aportat  la teva dedicació de tants anys a les escoles de Cardedeu?  En primer lloc dir-vos que em veieu amb molts bons ulls quan dieu que soc referent. He estat mestra, mestra d’EE i psicopedagoga de l’EAP (Equips d’Assessorament Psicopedagògic de la Generalitat) al meu poble i al Baix Montseny, la qual cosa m’ha donat perspectives diferents del fet educatiu. He conegut “la casa per dins”, he descobert a grans mestres a totes les escoles, m’he adonat que no hi ha l’escola o el centre perfecte a les necessitats de cada família i sobretot que una comunitat educativa no es construeix en un ni en dos anys i aquest fet, l’hem d’agrair als diversos governs que han passat pel nostre Ajuntament.   Dir-vos també que pel sol fet d’haver treballat al meu poble, ha fet que en qualsevol de les meves actuacions hi posés tots els sentits i tot el respecte que en aquell moment n’era capaç.

Ramon Arribas

Entrevista a Ramon Arribas i Quintana

Transita darrere d’una imatge entre bohèmia i il·lustrada, és dels pocs que sap més per diable que per vell. De lluny recorda algun personatge literari. En la política, de sempre. A ERC és l’equivalent a en “Martínez” de l’acudit (qui és el que hi ha al costat d'en Martínez?). Rotund en les conviccions, militant eco-bio-agro de quan això no existia. A Gallecs hi té clavada una pica fot quasi 50 anys i si tornés a Portugal, encara el reconeixerien. Pencaire dels que foten basarda. Constant, a voltes savi, a voltes pràctic. Sempre solidari. I amb el que es cuida, va en bici, corre i camina, és molt possible que no mori mai. 1. Què és la política per a tu? I concretament la política local? La política ha estat una de les meves constants. De ben jove en la lluita antifranquista fins ara. L’associo als valors del compromís, comunitat, identitat i transformació (revolució). Sempre m’he sentit compromès en no deixar de banda els desvalguts i en defensa del planeta. Jo he passat de considerar la Terra com un patrimoni a considerar-la un matrimoni. Per a mi la qüestió social i la qüestió nacional són les dues cares de la mateixa moneda. No hi ha alliberament nacional, social i personal si no hi ha alliberament a cadascun d'aquests tres àmbits. Som una unitat i la relació d'aquests tres aspectes és dialèctica. Em sento allunyat de la “política” que es practica en la majoria d’institucions, partits i organitzacions, on l’obediència es valora més que el sentit crític i la mediocritat més que l'excel·lència. Ens cal una refundació de la política basada en valors i no en quotes de poder.  La política local ens dona l'oportunitat de treballar a la nostra pròpia comunitat i per a ella mateixa. La proximitat ens ajuda a mostrar-nos tal com som i fugir de falses aparences. Soc dels que creuen que els canvis comencen en un mateix, per tant allò que volem pe al país, i també per al món, comença a la nostra vila. Ser cardedeuencs és la nostra manera de ser catalans, de ser ciutadans del món.

Entrevista a Isabel Sallés i Gel

Menuda, d’ulls vius. Del ram de les mestres. De les que ensenyen bé. Fidelitat immensa en els compromisos, veu crítica quan no ho veu clar. Supervivent. Si la provoques, llampec. Reflexiva, com una ona expansiva. Moderada, en horaris de tarda. Militant, constant, solidària. Feminista de primera hora, de les dempeus. 1. Què és la política per tu? Per mi la política és la gran eina que tenim per prendre les decisions i organitzar-nos com a societat. Així de simple. La pega és que la mala política i la mala gestió que malauradament coneixem tan bé, han fet que popularment rebutgem i menyspreem tant l'eina com la pròpia paraula. Però jo encara hi confio. 2. I concretament la política local? Exactament el mateix però la presa de decisions és sobre el teu poble i la societat són els teus veïns i veïnes.  3. Cal feminitzar la política? Oh i tant! La política i la societat en general. Per sort anem avançant però és molt lent perquè ho portem massa innat. En política el masclisme encara hi és molt present. En general encara és inevitable associar que el poder i la presa de decisions és dels homes. I com a dona política t'has de reivindicar constantment perquè el que tu diguis o facis tingui el mateix valor que el d'ells. 4. A quina pel·lícula t'agradaria sortir o dirigir? M'agradaria més dirigir que sortir. Potser perquè m'agrada massa manar i poc que m'enfoquin. I ja posats a demanar m'agradaria dirigir alguna pel·lícula on el guió fos escrit per la meva germana Maria. 5. Què t'enamora de Cardedeu? M'enamora la seva gent. Admiro com hem sigut capaces, unes persones més que d'altres és evident i on jo no m'hi incloc, de fer realitat projectes tan bèsties com RTV Cardedeu, El Garitu, les fires, entre molts d'altres. I no només això, tu fixa't que davant d'una injustícia sempre hi trobaràs cardedeuencs o cardedeuenques denunciant-la i reivindicant justícia. I jo em sento afortunada de tenir aquestes persones tan participatives i solidàries a prop.

Entrevista a Alfons Riera i Perelló

La seva Bonhomia sempre va per davant seu. Home d’esguard amable i de conviccions rotundes. Modela les relacions com ho fa amb els materials nobles. Mestre artesà. Tendresa a mans plenes, pencaire dels d’abans. No recordem veure’l mai enfadat. Bé, sí, una vegada, algú ens va parlar de conèixer una persona que havia sentit a dir que el varen veure emprenyat amb no-sé-què del procés.  I com al joc de l'Oca, va de president a president: de la Secció Local a l'Agrupació Coral. 1. Què és la política per a tu? La política, concretament d’ERC, per a mi és l’essència bàsica que et facilita aconseguir una societat plena, econòmicament justa, socialment equilibrada, que miri pel bé de tothom sense distincions, en tot allò que una societat requereix per viure i conviure adequadament. 2. D’on et ve el teu compromís amb el país? Fa molts anys, la vertadera consciència social se’m va començar a despertar als voltants dels 17 anys quan em vaig acostar als grups del PSAN amb qui vaig col·laborar en la lluita urbana davant de la repressió feixista que estava instal·lada aquella època. De fet el meu avi era d’ERC, com molta gent abans de la guerra, i em va influenciar de manera indirecta. És cert i reconec que moltes vegades m’he mogut en memòria del meu avi. 3. A mà o a màquina? Doncs francament utilitzo les dues modalitats, no en tinc una com a prioritària. 4. Com a joier coneixes algun diamant en brut d’ERC? Et podria dir que, com als diamants, n'hi ha de moltes característiques i molt variats, colors, inclusions (defectes interns d’un brillant), talles ...i passa exactament el mateix en el si d’ERC. A la secció local sense anar més lluny, hi ha un reguitzell de diamants i no bruts precisament, és més, et diria que tenen la talla de brillants !!! 5. Com promocionaries Cardedeu en tres paraules? Una vila amb molt de caràcter, culturalment rica i ecològica. 6. Hi ha un parell de coses que no et facin el pes d’ERC en l'àmbit nacional? Home, tots sabem que un col·lectiu polític tan gran no hi ha res que sigui com un vol, per tant, tant de bo fossin únicament dues coses que no em fan el pes.

Entrevista Judit Jofre i Pocurull

Hi ha persones que hi són amb la remor justa de la mar en calma i amb la feina constant del sol quan surt cada matí: incansables, compromeses, arrelades al somni d’una república lliure, ecològica i feminista. La Judit ha estat cabdal pel que fa a la campanya de les darreres eleccions al Parlament del 14F, tant localment com comarcalment, des del seva tasca a ERC del Vallès Oriental. 1. Què és la política per a tu?Posar-se a disposició del ciutadà, per tal de donar veu a les seves idees i  necessitats. És treballar per fer una societat millor, més justa i pel benestar de tothom. 2. Esquerra o dreta i per què?  Esquerra, sempre. És l’única opció per garantir la protecció dels nostres drets socials i per assolir la república catalana. 3. El què i el com són igualment importants? Penso que el què moltes vegades atrau els titulars però el com sovint és més important. Si no som capaços d’aconseguir els objectius de manera adequada, els titulars es desvirtuen. 4. Cal feminitzar la política? Per què? Sí, si per feminitzar la política s’entén treballar perquè les dones aconsegueixin els mateixos drets i oportunitats que els homes. Encara queda molt per fer. 5. Què t’enamora de Cardedeu? Hi ha un munt de coses. El seu entorn, el seu teixit associatiu, la seva gent, les amistats que hi he trobat i sentir que és casa meva. 6. Què consideres que aportes al partit?  Compromís, motivació i plena disposició per treballar i col·laborar. 7. Si fossis regidora quines carteres t’agradaria portar?  Per la meva formació i motivació, em decantaria cap a la de participació, acció social, igualtat o formació i ocupació. 8. Què et treu la son?  La injustícia. 9. ERC, només una feina?  Per treballar a Esquerra s’ha d’aportar compromís, disponibilitat, i defensar les decisions del partit, això fa que no només sigui una feina, n’has de ser militant convençut. 10. Sortim d'una campanya, tremenda, on has tingut un paper rellevant.

Entrevista Albert Valls Garcia

L’Albert fa poc que es va incorporar a l’equip de la Secció Local d’ERC Cardedeu i és tan valent que resulta que ha estat escollit per a representar-nos a la candidatura nacional d’ERC per a les eleccions al Parlament. Aquesta entrevista té un format més desenvolupat per tal de llegir l'argumentari del nostre candidat cardedeuenc al Parlament. Gràcies, Albert, i endavant! 1. Quin compromís preguntar-li això a un politòleg. Què és la política per a tu? No és d'estranyar que molts manuals de ciència política comencin fent aquesta pregunta i que expliquin que qualsevol resposta, depèn del context o les condicions sota les quals vivim. No vull ferir aquelles sensibilitats que viuen la política d'una manera més emocional o passional amb la definició que estic a punt de donar. Simplement, m'he socialitzat de tal manera que entenc la política com un afer on sempre és millor meditar abans d'actuar. Això no vol dir que no em bulli la sang davant les injustícies. D'acord amb els meus estudis i experiències, ofereixo humilment la meva definició: La política és una competició per donar o no, respostes a les paradoxes que s'originen en la representació d'interessos conductuals humans amb objectius que o bé són incompatibles o només ho semblen. Tant és així que la defensa del model industrial capitalista es contraposa amb la protecció del medi ambient per la vida animal i les generacions futures. Tanmateix, trobem que l’economia circular pot aportar solucions.  Però la política és més, la política és conciliar paradoxes com aquesta que se superposen simultàniament amb d'altres. Per exemple, afrontar una pandèmia mundial restringint la mobilitat per salvar vides a expenses del teixit econòmic de la societat. Fins i tot, com que la vida és curta, valorem que aquesta conciliació sigui com més ràpida millor des dels tres poders bàsics, executiu, legislatiu i judicial i que el quart i cinquè, mitjans de comunicació i xarxes socials, no posin gaires obstacles.

Entrevista a Jordi Tornabell i Córdoba

Per la semblança amb Santa Claus hem decidit entrevistar un dels nostres puntals. Aquell que es lleva i estima, i estima tant que et pot dir tot el que li passa pel cap i pel pap i que acabis responent-li amb un somriure. El trobareu a les Gitanes, els Trabucaires, la Colla Gegantera i al Tarambana. És el cuidador dels seus amics i, per sort (o perquè s’ho ha guanyat a pols), en té molts a Cardedeu! 1. ERC per què?   Per voler ajudar a fer que la meva gent visqui amb millor qualitat de vida, des d'una organització política que fos d’Esquerres, Republicana i Catalana. I no hi havia ningú més. 2. Ets CTV (Cardedeu de Tota la Vida)? No, gràcies a Deu. És més, la prosperitat de Cardedeu es deu, en bona part, als que hem vingut de fora (de Granollers, Vilamajor, Llinars, Cànoves....) per ajudar a fer de Cardedeu, un dels millors llocs per viure-hi. 3. T’agradaria ser regidor d’ERC a Cardedeu? Mira’m fixament als ulls i torna a fer-me la pregunta 4. En bici o a peu?  No hi ha mes opcions? 5. Quin és el Cardedeu gegant que voldries?  El Cardedeu gegant que jo voldria és el que dia a dia va creixent amb la feina de tots vosaltres, de tots nosaltres, més solidari, més net, més socialment compromès, més Nacional. 6. Menú o carta? Terrassa des amis 7. Què passa si ens llevem molt d’hora, molt d’hora? Que després de dinar ens agafa nyonya. 8. Parlant s’entén la gent? Possiblement. Pero jo m’hi entenc abraçant. 9. Què sents que aportes a la Secció Local d’ERC de Cardedeu? Saps què és mesura, pausa, control, feina ben feta, rigor, pulcritud, eficiència? Doncs jo aporto tot el contrari. 10. Què giraries de cap per avall? La Festa Major.

Laura Dueñas Mora

Entrevista a Laura Dueñas Mora

La Laura és secretària de la dona a la secció local d’ERC de Cardedeu però és possible que la coneixeu per diverses implicacions socials: treballa al Viver de Bell-lloc, ha estat membre activa d’una AFA, gegantera a estones robades i més coses. És autèntica i natural com les galetes de Camprodon. I el somriure i el bon rotllo els porta de sèrie.   1. Què és la política per a tu? En el meu cas podríem dir que sóc una acabada d’arribar al món de la política, almenys de manera formal. Partint doncs de la meva ignorància, m’atreviria a dir que per a mi la política ha de ser representar les idees de la ciutadania, del poble. La política ha de ser propera, basada en l’observació de la realitat. Ha de posar en marxa canvis i millores i vetllar per tot allò que funciona.    2. Esquerra o dreta? Esquerra, sempre.    3. Per què cal feminitzar la política? Les dones històricament han tingut un paper massa secundari a la política. La política, per ser propera ha de representar totes i cadascuna de les persones que formen part de la societat. I no només parlo de gènere sinó de més aspectes. Que cal feminitzar? Sí,  crec que cal i això no vol dir només fer que hi hagi més representativitat de dones sinó que també vol dir “desmasculinitzar” molts conceptes polítics i socials actuals.    4. Què t’enamora de Cardedeu? Hi ha moltes coses que m’enamoren de Cardedeu. La seva gent, la seva ubicació, el seu ampli ventall associatiu, la vida que té.  He voltat molt, la veritat. I les persones que em coneixen saben que sóc d’aquelles que sempre troben una excusa per parlar del seu lloc de naixement, però Cardedeu m’ha robat el cor i per fi he trobat el meu niu.    5. Ets treballadora social. Què pot aportar aquest fet a una organització política? El treball social per sí mateix té una bona càrrega ideològica. A la base de la nostra professió hi ha aspectes que es reflecteixen, per exemple, en el codi deontològic: la justícia social, la lluita per les polítiques socials justes, la denúncia de fets que generen discriminació, el treball en benefici de les persones i molts d'altres.

El cardedeuenc Albert Valls com a candidat de les properes eleccions al Parlament

Dissabte 21 de novembre de 2020 s'ha celebrat el Congrés Comarcal del Vallès Oriental d'ERC on s'ha escollit Chakir El Homrani candidat del Vallès Oriental així com els 4 representants: Ángeles Llive, Joan Galiano, Isabel Padilla i el cardedeuenc Albert Valls.  L’actual conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha obtingut la validació d’un 77% de la militància present al Congrés amb 125 assistents per videoconferència. El Homrani, únic candidat a liderar la comarca, ha demanat els suports al·legant que “ara com mai tenim la necessitat de servir el país, de respondre a les incerteses de la ciutadania. Ara més que mai el país necessita el lideratge d’Esquerra Republicana”. Per El Homrani, ERC és el partit amb “més cara femenina, amb les candidates Marta Vilalta, Teresa Jordà i Raquel Sans, i el més fort en militància i estructura territorial”. L’exregidor de Granollers ha manifestat que vol “mantenir el compromís amb el projecte col·lectiu per la d’igualtat d’oportunitats, les llibertats i la justícia social”. Per El Homrani, “representem l’organització amb la mirada més col·lectiva per fer front als actuals reptes, i amb responsabilitat”. Per això, vol “ser la veu d’una comarca que representa la transversalitat del país” i ha conclòs que ens pertoca “persistir, treballar, treballar, treballar i treballar” perquè “hi haurà més contratemps, més incerteses, més canvis, però hi serem”.  A la clausura del congrés, El Homrani ha agraït els suports i el debat intern, especialment perquè governar en les condicions que planteja la crisi causada pel covid19 “és molt dur” aquí a Catalunya i a tot el món. El Homrani s’ha compromès a assumir dos objectius clau: “Continuar servint la ciutadania de Catalunya i alhora treballar per assolir la república catalana, que representa molt més que tenir un estat independent: una eina per fer les coses millor per tothom que viu a Catalunya.