Cardedeu

Notícia

Entrevista a Dolors Sala i Lligoña

Hi ha persones amb capacitats de pencaire. Hi ha qui té certes habilitats per arribar a acords i fer-ho de manera amable, fàcil, sempre dins del consens. Hi ha qui té la prodigiosa manera de saber veure, a cada moment, a cada situació, la forma i les possibilitats d’educar.
També conec persones que quan hi discuteixes els agrada explicar-te bé els seus arguments sense imposar-te'ls. També en conec que pateixen quan cuiden i cuiden quan pateixen. 
I n’hi ha -i jo jo me les trobo sovint-  que corren i trisquen corriols com qui va a comprar el diari. I d'altres, admirables, que sembla que hagin fet un pacte amb el diable per no envellir per anys que passin. I també n'hi a que són sàvies.
Sí que conec persones amb algunes d'aquestes característiques, però que les reuneixin totes dins del seu cos menut, només conec la Dolors. 
I és que només d'apropar-t'hi t'inspira el respecte que fan les persones que saben. I tenir-la a l’equip és el contrapunt  necessari, la pausa preceptiva a tant de soroll i tanta rauxa.

1. Som molts els que et veiem ​referent, profundament coneixedora del món educatiu i sensible davant de les desigualtats. Què és el que sents que t'ha aportat  la teva dedicació de tants anys a les escoles de Cardedeu? 
En primer lloc dir-vos que em veieu amb molts bons ulls quan dieu que soc referent. He estat mestra, mestra d’EE i psicopedagoga de l’EAP (Equips d’Assessorament Psicopedagògic de la Generalitat) al meu poble i al Baix Montseny, la qual cosa m’ha donat perspectives diferents del fet educatiu.

He conegut “la casa per dins”, he descobert a grans mestres a totes les escoles, m’he adonat que no hi ha l’escola o el centre perfecte a les necessitats de cada família i sobretot que una comunitat educativa no es construeix en un ni en dos anys i aquest fet, l’hem d’agrair als diversos governs que han passat pel nostre Ajuntament.
 
Dir-vos també que pel sol fet d’haver treballat al meu poble, ha fet que en qualsevol de les meves actuacions hi posés tots els sentits i tot el respecte que en aquell moment n’era capaç.
 
2. Trobes a faltar el contacte directe que tenies amb infants, joves i famílies durant els teus anys de mestra i després a l'Equip d'Assessorament Pedagògic (EAP)? 
Trobo a faltar moments determinats i molt especials, per exemple quan després de diverses entrevistes un adolescent se t’obria i t’explicava la seva història i a partir d’aquell moment et permetia acompanyar-lo; quan una mare o un pare et mostrava agraïment perquè els havies sabut acollir o quan observaves una estona de pati i t’adonaves que amb el joc, els infants aprenien les seves primeres mesures, a comunicar-se, a autodescobrir-se,... I quan a l’aula et posaves al costat d’un nen o d’una nena i amb les teves paraules, intentaves que allò que havia fet prengués sentit, esdevingués significatiu. El fet educatiu, l’APRENDRE, és un moment màgic pel mateix infant i que li produeix una gran satisfacció, és descobrir que podem interactuar amb l’entorn. Haig de dir que és impossible ensenyar a algú si tu no estàs aprenent alhora.
 
Ara bé, com a regidora, intento estar en contacte permanent amb les famílies i amb les direccions dels centres educatius, i aquest fet em fa viure l’educació des de la vessant de la gestió amb la qual cosa no sempre veus l’impacte directe de les teves decisions, ja que el resultat final no sempre depèn de tu. Educar però, entre moltes altres coses, és saber esperar canvis.
 
3. Creus que per dur a terme realment el decret d'inclusió als centres només falten recursos humans i econòmics? 
Evidentment que falten recursos, sobretot disminuir les ràtios dels grups classe per a poder personalitzar l’educació i ajustar-se a les necessitats de cada alumne. En un centre educatiu, les situacions socioeconòmiques, emocionals i culturals són molt diverses i s’interfereixen contínuament en els aprenentatges. Ara bé, hi ha d’haver una voluntat ferma d’arribar a tothom, per això sovint comento que el decret d’inclusió s’hauria de desplegar marcant uns “tempos” acompanyats de determinades decisions per part dels polítics de torn. Ja sabeu que quan canvia el color polític dels nostres governs, canvien les lleis d’educació. Això no hauria de ser així, l’educació hauria de poder oferir les mateixes oportunitats per a tothom i tot i així, l’impacte en cadascun dels nostres infants seria diferent, ja que està condicionat per moltes situacions pròpies de cada família, barri, ....
 
4. La secció local d’Esquerra a diferents campanyes municipals t'havia demanat formar part d​e les​ llistes electorals​ amb possibilitats d'ocupar una regidoria​. Qu​è​ et va fer dir que sí aquesta vegada? 
Sobretot em va fer dir que sí la situació o el moment polític en el qual es trobava el nostre país. Era un moment delicat i malgrat em feia respecte posar-m’hi, vaig decidir fer el pas, crec que el vaig fer una mica inconscientment, ja que no sabia amb què em trobaria. També perquè la Isabel Sallés que em coneixia m’ho va proposar, això em va donar una mica de confiança per a decidir-me. La Isabel és una persona a la qual el món educatiu de Cardedeu li té molt respecte. També perquè em coneixia els nostres centres i per tant, ja sortia amb un cert avantatge. I especialment, perquè va repetir en la seva proposta l’Enric. 
 
5. Com és el teu dia a dia com a regidora d'Educació a Cardedeu? 
Uff!, cada dia i cada setmana és diferent, perquè sempre tens alguna sorpresa que fa que sigui així. En un principi volia dedicar-hi tres dies a la setmana a les feines de la regidoria, però degut a l’entrada de la pandèmia, aquest fet m’ha portat a dedicar-hi gairebé tots els dies de la setmana.

Tinc unes reunions setmanals fixes: reunions amb la tècnica i amb la cap d’àrea i reunió de govern. Reunions bimensuals amb els serveis tècnics de l’Ajuntament per a fer seguiment de les incidències que et fan arribar les escoles. Reunions trimestrals amb els bidells dels centres educatius de primària.

Després hi ha altres reunions com els Consells Escolars, penseu que en una situació de pandèmia, cada decret que sortia, les actuacions que se’n desprenien havien de passar totes pel C. Escolar de cada centre, la qual cosa va portar i ha portat a un excés de reunions, imagineu-vos el curs passat en el qual cada dos o tres dies canviaven les coses!

Després tinc reunions puntuals amb la direcció del CAP de Cardedeu per protocols de salut, altres amb el gerent de l’empresa C10 per temes de neteja a les escoles, amb policia per a gestionar les entrades i sortides de les escoles, reunions amb els equips directius i amb les AFAs i AMPAs. Contestar al correu, jornades de formació, rebre persones i/o famílies per motius diversos, reunions amb altres administracions, visites a centres,... Reunions amb altres regidories,....

La combinació de tot plegat fa que cada dia i cada setmana sigui diferent. És una experiència plena de dinamisme i d’activitat constant.
 
6. Creus que ser corredora de fons t’ajuda en la teva tasca política? 
M’ajuda en dos sentits, un el de posar-me uns objectius a conquerir i per tant, pensar i portar a terme tota una pila de tasques fins aconseguir-ho i l’altre és que quan estic una mica espessa per algun maldecap, surto a córrer pel bosc i aclareixo una mica les idees i milloro el meu estat d’ànim.
 
També m’agrada anar d’excursió o fer “trekking “ com es diu ara, i sortir a muntanya m’ha ensenyat que no tots els objectius que et proposes es poden portar a terme, que depenen d’aquell moment concret i de les circumstàncies que l’envolten, i que hi ha situacions que pots resoldre, altres que no i altres que només treballant perquè no vagin a més, ja estàs fent molt.
 
7. Sabem que voldries fer moltes coses, però digue’ns-en ​una​ qu​e​ ​desitgis​ deixar ​e​n funcionament i consolidada quan acabis el mandat. 
Donar valor a l’etapa d’Educació Infantil amb algunes actuacions proposades.

Una és la nova tarifació social a les nostres escoles bressol (dissenyada en nou trams), la iniciarem el curs vinent 2021-2022 amb l’objectiu de fer possible l’escolarització de zero a tres anys per a totes les famílies que ho desitgin i que la quota d’escolarització i/o de menjador no esdevinguin un problema per algunes d’elles. Volem ressaltar la importància d’aquesta primera etapa educativa, ja que ens diuen que la pobresa en els tres primers anys de vida genera seqüeles intenses i duradores en l’arquitectura neuronal, en el llenguatge, en la memòria, en les capacitats abstractes i en la iniciativa o la creativitat.

Una altra actuació que acompanya aquest objectiu és la creació d’un espai familiar, el qual és una oferta educativa més que pot resoldre les necessitats educatives d’altres famílies. I l’altra és posar de relleu la importància de la formació al llarg i ample de la vida, que l’aprendre en qualsevol moment de la nostra vida esdevingui un desig que generi aquelles capacitats que no tenim.
 
8. Coneixem la teva gran tasca i alhora debilitat per l'Associació cardedeuenca Hi Som. A quina persona destacaries ​haver-li regalat xocolata feta per Hi Som?​ 
Em va impressionar molt quan els nostres polítics van entrar a la presó, reconec que aquell primer any va alterar el meu estat d’ànims. Vaig decidir escriure’ls i vaig començar a enviar cartes i altres coses a alguns d’ells, sobretot a la Dolors Bassa, una aquarel·la o dibuix, algun llibre,... i ella em va anar contestant! Un dia li vaig comprar un parell de quaderns de la “Mafalda” i al mig hi vaig posar una rajola de xocolata de les nostres, i li va arribar. Recordo que em va contestar donant-me les gràcies perquè feia mesos que no n’havia menjada. Al cap d’un parell de mesos li vaig enviar bombons i ja no van passar.

9. Aquesta setmana passada els presos han estat indultats i han pogut sortir ​e​n llibertat. ​Ens en voldries dir alguna cosa?​ 
La veritat és que la notícia de l’indult no em va agradar per les raons que tothom ja sap, però reconec que el poder tornar a casa, retrobar-se i reconstruir relacions és important i possiblement no els serà gens fàcil.
 
Molts diuen que és el moment de fer política, altres comenten que mai aconseguirem ser independents i jo vull pensar que el PSOE ens tindrà en consideració, malgrat sigui només per a garantir la seva supervivència en el govern. I aquest fet l’hem d’aprofitar. Crec que és el moment d’establir prioritats a l’hora de governar, saber què volem esdevenir com a poble i portant a terme actuacions que ens ajudin a construir una societat diferent de la que érem, més justa, més equitativa i en la qual tothom senti que hi pot participar d’alguna o altra manera; només així podrem fer créixer la base, i ho hem de fer amb un llenguatge clar i concret per a poder arribar a tothom. No hem de perdre l’objectiu perseguit fins ara, però hem de ser capaços de gestionar el dia a dia i de mirar el futur amb esperança, aquella dels que se l’han jugada per a nosaltres i que en cap moment la por els ha fet renunciar als seus principis.