Cassà de la Selva

Notícia

Tot el camp és un clam

Sergi Baulida

Els que em coneguin somriuran quan vegin aquest títol venint d'un periquito alablanc confés, quinze dies després del “segon Wembley”. Però si el dia 22-M els del “partit del dilluns” estàvem de ressaca després de la festa grossa de diumenge, des del dimarts 25-M ja havíem d'estar analitzant, reflexionant, planificant, decidint i executant. Al capdavall, treballant... Com a única resposta digne al clam dels electors de tots els pobles del dia 22-M.

La gent de la política municipal hem d'escoltar aquest clam del poble del diumenge 22, deixar-nos d'històries, com ara analitzar percentatges d'increments de vots o nombre de regidors, de pactes contra natura, d'especulacions en els organismes supramunicipals, de mocions de censura indefensables, etc. La gent ens està dient que té problemes, que la crisi s'està emportant pel davant les empreses on treballen i es queden sense feina, que s'estan fent ERO a tort i a dret, que no arriben a final de mes, que han de retallar despeses bàsiques dels seus fill, que ara no toca el malbaratament amb despesa prescindible en moments de crisi... Ara toquen altres coses.

Ara toca:

• Que el candidat de la llista més votada sigui l'alcalde arreu, la gent no entén que es facin caramboles de Nadal a tres bandes per tenir la cadira.

• Que si el govern espanyol és tan inútil que és incapaç de modificar el finançament dels ajuntaments, doncs prenem decisions imaginatives, com ara fer un pla d'adaptació de 4 anys que obligui l'ajuntaments a invertir tots els ingressos procedents de la construcció. I no els deixi gastar-los per pagar sous, que és la causa que ara molts ajuntaments estiguin financerament contra les cordes.

• Que els “indignats” tinguin fair play democràtic, assumeixin la derrota electoral i muntin un partit o agrupació d'electors per presentar-se a les properes eleccions.

• Que els sindicats es posin les piles, aturin, o tan sols moderin, les protestes contra les retallades i no es deixin polititzar per Boades, Herreres i companyia que han escurat la caixa. I han fet inevitables les tan famoses retallades. S'està fent demagògia lerrouxista amb aquest tema.

• Que des dels ajuntaments, perquè es pot, es prenguin mesures per ajudar les famílies i les empreses: donar més subvencions a les entitats esportives; reduir les taxes d'escombraries i d'ocupació de via pública; prioritzar, dins la legalitat, les empreses locals en les obres públiques; agilitzar tràmits per obrir un negoci, abaixar preus de les llars d'infants... La llista és llarguíssima, podríem fer-ne un article sencer... una mica d'imaginació, senyors!

• Que les decisions que afecten el territori i les persones no les prengui un buròcrata des del seu despatx del passeig de Gràcia.

• Que al món rural, les persones que hi viuen i s'hi intenten guanyar la vida, passin al davant d'algunes lleis que han aprovat quatre hippies comunistes, amb segona residència a Port de la Selva, això sí.

• Que els calés del mític “0,7% de cooperació” es quedin aquí, al Quart Món.

• Que els polítics siguin austers en despeses supèrflues. Prou de polítics amb xofer a la Diputació, prou d'Audis A4, A6 i A8 a la Generalitat... Això últim em consta que ja ha començat.

• Que es deixi de fer la política de voracitat recaptatòria al pobre treballador, conductor del seu cotxe, que va a treballar o fer un encàrrec, i el cusen a multes amb la grua, la velocitat, les zones blaves, etc... No vol dir que Girona es converteixi en Tombstone, però tampoc cal que l'Ajuntament de Girona recaptés mes d'1 milió i mig d'euros el 2009 només de grua. Virtus in medio, va dir Aristòtil.

• Que ara toca primer gestionar, després gestionar i l'estona que ens quedi seguir gestionant. Sempre m'han sentit dir que amb els seus calés, cadascú faci el que li sembli, però amb els calés dels altres, els públics, els de tots, s'ha de ser especialment curós i rigorós.

Aquest país “tan petit” on vivim, l'han deixat estabornit entre la crisi i alguns vivillos que han eixugat la caixa; i l'hem de començar a aixecar des dels ajuntaments!

Visca Catalunya!

Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per Esade