Castellar del Vallès

Documents

RESULTATS VINCULANTS DEL REFERÈNDUM DE L'1O
Demanda social i política de referèndum
 
Després del primer intent d’efectuar una consulta popular, que va derivar en un procés participatiu per la prohibició del tribunal constitucional, el 3 d’agost del 2015 el President de la Generalitat Artur Mas va signar el decret de convocatòria  extraordinària d’eleccions al Parlament de Catalunya pel 27S després d'haver intentat negociar sense èxit la possibilitat d’efectuar un referèndum pactat amb el Govern d'Espanya.

El Parlament de Catalunya, nascut d’aquestes eleccions del 27S amb una participació altíssima de més del 77%, va ser elegit amb el mandat electoral de portar Catalunya cap a la independència. En el seu programa electoral figurava la ruta de transició cap a la independència. Les eleccions es varen guanyar d’una manera claríssima amb el 48% dels vots. En contra es va posicionar el 39% dels vots. La resta, un 12%, no es pronunciaven explicitament sobre la independència de Catalunya.

No obstant, en lloc de declarar immediatament la independència es va considerar que la millor alternativa era proposar un referèndum ja que representava un 57% de l’arc parlamentari i, segons les enquestes, el 80% de la societat catalana.

L’estratègia va passar, novament, per intentar prioritàriament la realització d’un referèndum acordat amb l’estat. Va néixer el Pacte pel Referèndum a instancies de la mateixa Generalitat. Diverses personalitats conegudes i reconegudes, sense afiliació independentista, varen ser escollides com a representants del Pacte per tal de fer possible l’acord amb l’Estat. El Pacte va tenir èxit dins la societat catalana però no va aconseguir cap reunió amb el govern espanyol.

Desestimades doncs totes les demandes per poder celebrar un referèndum acordat els partits independentistes, en acompliment del mandat electoral, han hagut de plantejar un referèndum unilateral.

Referèndum de l’1-O

La Generalitat decideix impulsar un referèndum unilateral per tal de donar l’oportunitat que la ciutadania és manifesti pel seu futur polític i nacional. La concepció i el desenvolupament de la iniciativa es planteja amb totes les garanties democràtiques necessàries. Al mateix temps la llei del referèndum, aprovada pel Parlament de Catalunya, pretén que tota la responsabilitat de la celebració de la mateixa recaigui en el mateix govern de la Generalitat evitant que tan els funcionaris, ajuntaments i persones participants hagin d’assumir cap risc. Es confecciona una llista d’observadors internacionals especialitzats en el tema per tal que puguin emetre un informe en relació al desenvolupament, les garanties,  l’imparcialitat de les institucions i  la participació de tota la ciutadania.

Malgrat els bons plantejaments de la Generalitat, l’Estat espanyol va iniciar una repressió inèdita en el segle XXI i dins de la zona europea. Detenció d’alts funcionaris, enviament de forces policials, tancament de pàgines web, intervenció de la Generalitat, requisament de material electoral, imputació d’alcaldes, inspecció d’empreses, intervenció i profanació de correu privat, dificultats per votar telematicament, .. I, per damunt de tot, la brutal violència exercida per la policia espanyola contra gent pacífica i indefensa el diumenge 1 d’octubre de 2017. Aquesta data passarà a la història de Catalunya per la vergonya d’un Estat espanyol repressor que ha exercit una dura violència desproporcionada davant d’una ciutadania indefensa. I també passarà a la història per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica, persistent i resistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van aguantar els cops i no van abandonar les files per aconseguir votar malgrat el clima de por que es va intentar imposar.

I, malgrat tot, el referèndum de l’1-O es va celebrar!

Malgrat la por escampada, la contundència verbal de l’estat espanyol i el clima generat de repressió el referèndum es va celebrar. La Generalitat va complir el seu compromís però la seva valentia la va haver de compartir amb la ciutadania. Ciutadans que van acceptar ser els responsables de l’administració malgrat les amenaces. Persones que amb gran risc personal van amagar als llocs més insospitats les urnes i la paperassa. Gent que anava a reunions clandestines per despistar els controls policials. Individus que mantenien la presència a les cues malgrat que durant quasi dues hores no semblava possible votar. Catalans que defensaven les urnes als col·legis electorals com si fossin els tresors més preuats. Població que varen estar als col·legis electorals més de 24 hores seguides per defensar amb els seus cossos les votacions. Homes i dones que mantenien les files sense desertar en veure les terribles imatges de la policia espanyola atonyinant sense contemplacions. Ciutadans que encara els quedava un somriure d’alegria quan podien dipositar el seu vot a l’urna.

Sense comptar les paperetes confiscades, prop de 2,3 milions de persones a Catalunya i més de 9.000 a Castellar van votar aquest 1 d’octubre convertint el referèndum en un èxit indiscutible. És un gran victòria de la democràcia i de Catalunya que l’arrogància del govern espanyol voldrà fer-nos pagar amb multitud de violacions dels nostres drets i llibertats.

En els gràfics que s’acompanyen es poden veure perfectament que els resultats del referèndum de l’1-O a Castellar i a Catalunya són perfectament homologables amb els que anteriorment s’havien celebrat:
 
Castellar E 2006 OTAN E 1979 Constitució Const europea Ref 1-O
Cens electoral 16.104 8.667 7.781 8.034 15.605 17.949
Vots totals 8.184 5.626 5.215 5.413 6.375 9.144
Vots nuls 70 41 9 65 43 84
Vots vàlids 8.114 5.585 5.206 5.348 6.332 9.060
Vots SI 6.331 2.260 4.814 4.988 3.881 8.327
Vots NO 1.347 3.068 236 135 1.996 607
% SI sobre votants 78,0 40,5 92,5 93,3 61,3 91,9
% NO sobre votants 16,6 54,9 4,5 2,5 31,5 6,7
% SI sobre el cens 39,3 26,1 61,9 62,1 24,9 46,4
% NO sobre el cens 8,4 35,4 3,0 1,7 12,8 3,4
% particip. sobre cens 50,8 64,9 67,0 67,4 40,9 50,9
 
Catalunya E 2006 OTAN E 1979 Constitució Const europea Ref 1-O
Cens electoral 5.201.715 4.598.037 4.437.055 4.344.809 5.208.248 5.313.564
Vots totals 2.570.256 2.890.334 2.633.134 2.983.752 2.133.532 2.286.217
Vots nuls 22.996 20.229 12.541 20.569 18.581 19.719
Vots vàlids 2.547.260 2.870.105 2.620.593 2.963.183 2.114.951 2.266.498
Vots SI 1.882.533 1.259.955 2.321.872 2.698.980 1.366.846 2.044.038
Vots NO 528.745 1.464.035 205.061 137.909 593.857 177.547
% SI sobre votants 73,9 43,9 88,6 91,1 64,6 90,2
% NO sobre votants 20,8 51,0 7,8 4,7 28,1 7,8
% SI sobre el cens 36,2 27,4 52,3 62,1 26,2 38,5
% NO sobre el cens 10,2 31,8 4,6 3,2 11,4 3,3
% particip. sobre cens 49,4 62,9 59,3 68,7 41,0 43,0
 
Observadors internacionals

Un grup independent d’observadors internacionals que van supervisar el referèndum ha publicat, un comunicat preliminar en el qual asseguren que durant la visita es van produir ‘nombroses violacions’ de drets humans i civils. L’equip, liderat per Helena Catt, acadèmica i experta en eleccions, denuncia que va estar present davant de fets dels quals ‘cap observador electoral no hauria de ser mai testimoni’ i es mostra ‘sorpresa’ amb la situació que es va viure diumenge a Catalunya. Catt afirma que l’acció policíaca era ‘una operació d’estil militar’ planificada de manera ‘molt acurada’.

Ens sorprèn que oficials armats emmascarats entrin a les seus electorals amb l’objectiu d’evitar un procés democràtic i pacífic’, apunta. ‘Malgrat aquests aspectes i més dificultats que la gent va experimentar en l’ intent de votar, vull assenyalar que el que vam veure ahir va ser una votació’, diu l’experta.

Tot i els canvis d’última hora, com ara l’elaboració d’un cens universal, els observadors han indicat que la gent present a les seus electorals havia fet les coses tan bé com havia pogut i que no havien detectat ‘cap senyal d’intent de manipulació del vot’.

Llei del referèndum 

L’article 4 de la Llei del referèndum diu en dos dels seus apartats:

4.- Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, implica la independència de Catalunya. A tal efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’ inici del procés constituent.

 5.- Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi ha més de negatius que d’afirmatius, implicarà la convocatòria immediata d’unes eleccions autonòmiques.
 
Conclusions 

En els dies previs a l’I-O i en el mateix dia es varen visualitzar dues posicions irreconciliables i antagòniques. Una que ha impulsat fer un referèndum obert, democràtic, participatiu i amb garanties i l’altre que l’ha volgut eliminar per totes les vies repressives i violentes. Quan aquest darrer constata que no la pogut evitar i que la participació és homologable a altres referèndums esgrimeix l’argument que no es van donar totes les garanties. Cosa que resulta un sarcasme ja que varen ser ells els que varen intentar eliminar-les.

Qui fa legal un referèndum és la gent que hi participa. Cap demòcrata pot negar un referèndum participatiu donant així la raó als que han violentat i impedit la lliure elecció dels ciutadans.

Per tot això és proposa al ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels següents:
 
ACORDS

Primer. Donar plena validesa als resultats de l’1-O a Catalunya i a Castellar del Vallès.
Segon. Agrair als ciutadans el comportament cívic i pacient que van mostrar durant tota la jornada malgrat les provocacions i les pors que la policia espanyola i la guàrdia civil van intentar instal·lar durant el matí.
Tercer. Agrair a la policia local el seu comportament exemplar.
Quart. Destacar la valentia i el compromís dels responsables de l’administració i els components de les meses per la seva feina en fer possible les votacions a tots els locals electorals de Castellar.
Cinquè. Ampliar l’agraïment a tots els que van col·laborar decisivament en fer possible les votacions: assessors, advocats, informàtics, responsables del menjar, repartidors logístics, apoderats, directors, mestres i responsables dels locals, ...
Sisè. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya