Castellar del Vallès

Documents

MOCIÓ QUALITAT DE L'AIRE
Antecedents

El 28 d’abril del 2015 la pàgina web de l’Ajuntament fa referència a un informe (1) de la Diputació de Barcelona sobre la qualitat de l’aire a Castellar. En concret s’esmenta que les partícules metàl·liques entre un diàmetre de 2,5 i 10 micròmetres (PM10) es mantenen a uns nivells força baixos de contaminació atmosfèrica.

És una bona noticia que el 2014 les lectures fossin tan positives. I encara més si tenim en compte que les dades anuals dels anys anteriors mantenen els valors força estables i baixos. De fet des del 2011 (primer any en que IDESCAT (5) dona dades de Castellar) fins al 2016 els valors es mouen entre 15 i 21 micrograms. Valors baixos en relació als 40 micrograms per metre cúbic que la normativa marca com el llindar de valor admissible per a la salut. 

Diu la noticia que “les dades s’han obtingut a partir de les mesures que la Regidoria de Medi Ambient va prendre durant 178 dies en un captador de partícules instal·lat a la coberta de la Casa Massaveu, un equipament municipal situat al carrer de l’Església. Aquesta estació permet analitzar els contaminants atmosfèrics en immissió a partir de les partícules amb diàmetres inferiors a 10 micrograms (PM10), que queden retingudes en un filtre específic”.
I continua “les partícules en suspensió de l’aire, que són un dels contaminants atmosfèrics que més preocupen des del punt de vista de la salut, estan constituïdes per una gran varietat de compostos, que varien tant en les seves característiques físiques com en els seus orígens. El trànsit és el responsable d’una part molt important de les immissions. A part de la combustió, tots els vehicles emeten partícules per desgast dels pneumàtics, frens i embragatge. D’altra banda, les intrusions de pols saharià del nord de l’Àfrica produeixen puntualment durant alguns dies a l’any un increment de les concentracions de partícules PM10”.
El mateix informe destaca, doncs, que el trànsit és un dels principals elements que poden influir notablement en les lectures de PM10. I, encara que no ho digui, també és important la densitat de població ja que l’ús de calderes i estufes també aporta partícules.

Segons aquestes dades la noticia conclou que els valors registrats són molt bons ja que queden molt per sota dels valors que marca la normativa.

 
Dubtes
No obstant, tot i donar per bones les dades recollides en el punt escollit, cal fer un raonament previ. La contaminació de l’aire per PM10 (2) pot tenir dos orígens: Antropogènica (produïda, directament o indirecta, per l'acció de l'home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, suspensió de pols, emissions biogèniques de boscos). Les dues causes són igualment importants per la salut però, en la majoria dels casos, és l’antropogènica la que, habitualment, té més influencia en la contaminació de l’aire. I dins l’antropogènica, és el transit rodat i les calefaccions les que aportant més partícules. Per aquesta raó trobem que l’emplaçament del mesurador no és el més indicat per les següents raons:
  • Les mesures és fan en una zona de molt poc trànsit.
  • Les mesures és fan en zones en una zona de molt poca densitat de població.
  • Tenint en compte que les PM10 són més passades que l’aire, com més amunt es fa la captació menys real és el valor.
  • Totes les dades subministrades per IDESCAT (5) fan referència a un període de força recessió econòmica, per tant, amb menys activitat de trànsit.
  • Segons la nota, s’especifica que són 178 dies de mesura però no aclareix en quines èpoques de l’any es feien. I això pot ser força important.
  • La proximitat a menys de 6 km d’una zona altament contaminada (Creu AltaSabadell) i d’una zona gran problemàtica (àrea metropolitana) indica possibles afectacions.
  • A Castellar el desplaçament motoritzat és exclusivament per motors de combustió i, per tant, qualsevol desplaçament suposa molta més contaminació percentual que altres indrets on tinguin tren.
  • La mesura que es fa és manual i això sempre dona un marge d’error superior a les captacions automàtiques.
  • El transport públic a Castellar es fa amb cotxes de línia molt envellits i, per tant, amb emissions contaminants superiors.
Hi ha força evidències que els valors mesurats, doncs, podrien ser superiors si les mesures fossin a d’altres zones de Castellar

Dades incomplertes
A Castellar només es fan lectures de les partícules metàl·liques PM10. Aquesta és, certament, una dada molt important i que molts ajuntaments l’ha mesuren però hi ha molts elements (3) que afecten la qualitat de l’aire i que són tant o més contaminants que les PM10:
  • Diòxid de sofre (SO2). Una exposició moderada afecta a l’aparell respiratori
  • Diòxid de Nitrogen (NO2 i Òxids de Nitrogen (NOx). Molt tòxic en inhalació
  • Ozó (O3). Risc de mort amb una gran exposició.
  • Plom (Pb). És altament tòxic.
  • Monòxid de carboni (CO). És altament tòxic. Afecta en primera instància a l’aparell respiratori.
  • Benzè (C6H6). Molt tòxic.
  • Partícules metàl·liques PM2,5. Afectació vies respiratòries
  • Sulfur d’hidrogen (H2S). Afecta al sistema nerviós.
  • Clor (CL2). Afecta al sistema respiratori.
  • Clorur d’hidrogen (HCI). Afecta al sistema respiratori
  • Arsènic (AS). Extremadament tòxic.
Sembla lògic que no cal prendre mesures de tots els components descrits. Alguns només tenen sentit que es faci quan es tenen fons d’emissió conegudes properes. En principi, que sapiguem, aquests no és el cas de Castellar. Però si d’aquells que estan molt relacionats amb el trànsit i les calefaccions. I els més importants indicadors d’aquests són PM10, PM2,5 i NOx.

A Castellar sembla del tot necessari ampliar les lectures a PM2,5 i NOx.

Importància creixent de les PM2,5
Segons els investigadors Cristina Linares Gil y Julio Díaz Jiménez (4): “A pesar de que no son medidas en muchas ciudades, las partículas en suspensión de menos de 2,5 micras (PM2,5) parecen ser un mejor indicador de la contaminación urbana que las que se venían utilizando hasta ahora, las PM10. Esto es debido a que, por un lado, su origen es antropogénico en una alta proporción, puesto que las PM2,5 en buena medida provienen de las emisiones de los vehículos diesel en la ciudad. Por otro lado, los efectos que tienen sobre nuestra salud son muy graves, por su gran capacidad de penetración en las vías respiratorias”. De fet els autors confirmen que La Organización Mundial de la Salud (OMS) ha establecido recientemente en sus nuevos Valores Guía la recomendación de utilizar como indicador de la concentración de partículas materiales en el aire los valores de las partículas de diámetro inferior a 2,5 micras, PM2,5, frente a los valores utilizados hasta ahora de las partículas de diámetro inferior a 10 micras, PM10” 
També un estudi elaborat el 2010 pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) de la Generalitat (6) i publicat per la Diputació de Barcelona també reconeix que “ ... essent les més perilloses les de mida respirable < 10 µg (PM10) i sobretot les fines < 2,5µg (PM 2,5) 12 i molt fines < 1 µg-(PM1”).

En els darrers anys han aparegut molts estudis solvents que indiquen que detectar la presència de PM2,5 és fins i tot més important que el PM10

Municipis a l’entorn de Castellar
La pàgina web de la Direcció General de Qualitat Ambiental (7) a la XVPCA (Xarxa de vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya) es pot veure un llistat dels municipis de Catalunya on s’hi fan mesures en relació a la qualitat de l’aire. Alguns municipis similars per població i propers a Castellar tenen unes mesures més àmplies. Barberà del Vallès mesura PM10, PM2,5 i NOx. Caldes PM10, i PM2,5. Santa Perpetua de Mogoda PM10, SO2 i NOx. Pallejà PM10, SO2 i NOxMartorell PM10, H2S i NOx. Sant Andreu de la Barca PM10, i NOx. Algunes amb lectures automatitzades. Aquests exemples indiquen que la demanda d’ampliar la mesura de contaminants a Castellar no és cap idea forassenyada

Castellar ha de poder aspirar, com altres municipis semblants en mida, a majors i millors controls de la qualitat de l’aire

Importància per a la salut
L’ esmentat informe de la Generalitat (6) resumeix en una frase la importància de la qualitat de l’aire per a la salut: “Cal recordar que una de les principals fonts d’emissions a l’atmosfera de contaminants a les àrees metropolitanes i grans ciutats de casa nostra, és el trànsit (privat, públic, de transport de mercaderies, etc). Es considera que aquest factor produeix molts més morts i més patologia per causa de la contaminació que per causa dels accidents”.

És per això que les lectures és concentren, fins ara, especialment en el PM10 com a principal factor de risc ja que aquest està molt relacionat amb el trànsit. No obstant darrerament el PM2,5 va adquirint major importància. El referit informa (6) diu: “Actualment s’estudien les causes biològiques fisiopatològiques i toxicològiques del paper de les partícules de mida més petita, partícules fines menors de 2,5 µm i de 1µm. que passen a la sang a nivell dels alvèols pulmonars i són causa d’episodis aguts cardiovasculars (desencadenant inclús infarts de miocardi) i d’altres patologies (respiratòries, càncers, trastorns immunològics, diabetis, trastorns de creixement i cerebrals en criatures i d’altres) .

Existeixen diversos treballs que, ve a través de models o a partir d’estudis epidemiològics de seguiment de grups de població, ens aporten mesures dels beneficis en salut a partir de diversos indicadors. En un treball del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, CREAL (des del 2016 ISGlobal) de Barcelona, ja hem vist que quantifica els morts i els afectats per diverses patologies que podríem evitar si a l’Àrea Metropolitana de Barcelona passéssim dels nivells actuals de PM10 (un sol contaminant) als 20 µg/m3 que és el nivell recomanat per la OMS. Aquest grup quantifica la millora en esperança de vida en 14 mesos, amb aquestes mesures. Pope, en un treball publicat al 2009 encara descriu més beneficis en esperança de vida, fins a 7,3 mesos per cada descens de 10 µg/m3 de partícules fines. Samet a l’any 2000 publicava que per cada descens de 10 µg/m3 de PM10 la mortalitat general de la població exposada descendia en un 0,51% i la mortalitat per causes cardiorespiratòries en un 0,68%.

Aquest mateix informe diu: “Recordem que la Unió Europea donava un temps fins el 2010 per assolir el valor mitjà anual dels dos contaminants, per sota dels 40 µgr/m3 , mentre que l’OMS és més estricta i recomana que per tenir certa garantia de que no hi hauran riscos importants per la salut, la mitjana anual hauria de ser per sota dels 20 µgr/m3”. Els dos contaminants a que es refereix són el diòxid de nitrogen NO2 i les partícules en suspensió de mida petita PM10.
Els efectes de la qualitat de l’aire sobre la salut de les persones (també animals i plantes) són tan evidents i determinants que ens obliguen als màxims esforços

Realment, les dades de Castellar són tan bones?

Aquesta pregunta no pretén generar alarma social. De fet cap pregunta pot fer-ho. Només pretén generar interès per disposar d’unes dades fiables. En tot cas, en funció d’aquestes dades ja es generaran els sentiments adequats i plantejaran les accions necessàries.
Les dades que disposem a Castellar no informen sobre el NO2 i les obtingudes pel PM10 no ens deixarien tan lluny en relació als valors de l’OMS. I, a més a més, sense disposar dels valors del PM2,5 que, com s’ha dit, són encara més perillosos. Aquest és un conjunt d’evidències irrefutables que cal afrontar amb determinació i rapidesa.

Finalment cal recordar que la pròpia legislació catalana i espanyola ja preveien dues fases diferenciades. La primera, que acabava el 2001 (amb valors admissibles de 40 µg/m3) i l’altre que hauria de finalitzar el 2010 i que tindria uns valors de 20 µg/m3. A la vista d’això i de la informació existent no hauríem d’adoptar un cofoisme que ens porti a un immobilisme inactiu

La situació dels valors mesurats a Castellar en relació als criteris mèdics i legislatius ens obliguen a ser pro actius en tot el tema de la qualitat de l’aire

 
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
 
Atès que el diòxid de carboni (NO2) prové, des de la concepció antropogènica, dels motors de combustió interna, escalfadors i estufes. És a dir, de llocs on hi ha molta activitat humana i trànsit rodat.

Atès que les partícules en suspensió (PM10) prové, des de la concepció antropogènica, dels motors de combustió interna, escalfadors i estufes. És a dir, de llocs on hi ha molta activitat humana i trànsit rodat.

Atès que la captació de dades es fa en una zona poc transitada, amb poca edificació, a un extrem de la vila i, a més a més, a certa alçada.

Atès que els nivells de contaminació són preocupants a Sabadell durant certs períodes, i tenint en compta que és una zona propera a Castellar.

Atès que són diversos els contaminants que poden afectar la nostra qualitat de l’aire.

Atès que certes zones de Castellar tenim una densitat de població notable i un trànsit rodat alt es pot arribar a la conclusió que la qualitat de l’aire podria ser pitjor que en la zona on actualment es fa la mesura. Si més no, sembla imprescindible tenir-ne lectures ni que siguin temporals
Atès que les conseqüències de la contaminació atmosfèrica són molt serioses per la salut dels ciutadans.
Atès que, en cas de detectar-se nivells de contaminació alts, les possibles solucions són lentes d’aplicació i encara més de resultats ja que cal dissenyar plans costosos, tècnicament i econòmicament, que donen resultats a llarg termini en el cas que siguin encertats i efectius. Per tant quan abans puguem disposar de dades completes millor.
Atès que les partícules PM2,5 són considerades actualment més perilloses que les PM10.
 
Per totes aquestes raons, els grup municipal d’ERC de Castellar del Vallès proposa l’adopció del següents

ACORDS

Primer.- Situar el captador de partícules PM10 en una zona activa per tal de verificar que les dades obtingudes es mantenen en zones més transitades i poblades.

Segon.- Ampliar les lectures al NO2 (diòxid de carboni) i PM2,5 per completar un possible mapa de riscos en la qualitat de l’aire.

Tercer.- Informar a la ciutadania a la pàgina web de les lectures anuals.

Quart.- Crear un grup de treball interdisciplinar en el cas que els valors trobats estiguin propers o superin els valors permesos .
 
 
Documentació i bibliografia
  • (1) http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/7406/
  • (2) https://ca.wikipedia.org/wiki/PM10
  • (3) https://ca.wikipedia.org/wiki/Contaminació_atmosfèrica
  • (4) https://www.ecologistasenaccion.org/article17842.html?lang=ca
  • (5) https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=238
  • (6) https://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=77df4f4a-4d4d-4135-a32f-c044b9611831&groupId=7294824
  • (7) http://www.gencat.cat/mediamb/qaire/web/ZQA/2_zona_valles_baixllob.pdf