Castellbell i el Vilar

Notícia

Què ens diu la nostra demografia?

Albert Mulero
Piràmide demogràfica
Piràmide demogràfica

La piràmide demogràfica de Castellbell i el Vilar revela varies coses interessants. 
Amb una població de 3.628 habitants que està en descens moderat (-0,52% anual), s'observa que tenim el nombre d’homes i de dones compensat, però repartit de diferent manera a les franges d’edat. La segona cosa que crida l’atenció és que dels nascuts abans de la guerra o durant, són les dones  les que semblen haver aguantat millor el pas dels anys (majors de 80). La tercera és que hi ha significativament més homes que dones en els anys de màxima activitat laboral. Finalment, com a tants llocs al Principat, que hi ha poca població de joves respecte la població adulta, la qual cosa vol dir que a mida que passi el temps, serà molt més difícil sostenir l’anomenada “societat del benestar”, perquè pocs cotitzaran per mantenir la despesa de molts.
Només són dades. Però al seu darrere s'amaga part de la nostra història i si les analitzem potser ens dóna pistes sobre el futur. De fet, els polítics les han de saber interpretar i actuar en conseqüència perquè la voluntat de servei a la comunitat ha d’anar més enllà dels quatre anys de mandat democràtic.
La piràmide i les dades sobre l’atur a Castellbell i el Vilar encaixen amb la davallada del tèxtil a casa nostra. Durant un temps l'oferta de feina al poble va ser alta i explica el creixement al voltant de les fàbriques de La Bauma, del Borràs i del Burés. Però quan van tancar i no hi va haver una reconversió de la població activa cap a altres sectors, la població va quedar estancada. 
La crisi a partir del 2007, que en Zapatero va trigar a reconèixer, no hi té res a veure. Parlem d’abans, de quan a altres indrets de l’estat, com els pobles de les conques mineres d’Astúries o els de la metal·lúrgia al País Basc, o les explotacions agràries a Andalusia, els ajuts de l'estat van ser decisius. A Catalunya, amb una activitat industrial molt important arrelada al voltant del tèxtil, no van haver-hi els mateixos esforços per part del govern central. Ni plans de reconversió industrial, ni sucoses subvencions. A Castellbell i el Vilar, les dades de l’atur i la demografia dels darrers 30 o 40 anys expliquen la realitat d’avui: patrimoni malmès i estancament social, cultural i productiu.
Correspon als polítics resoldre el dia a dia, però és també la seva responsabilitat mirar endavant, fins i tot a anys vista, per saber on volem anar i dissenyar les estratègies que ens hi portin. L’experiència del qui dia passa any empeny, no resol els problemes d’ara ni serveix per resoldre els de demà, perquè les solucions han de ser noves. L’experiència, entesa com la mirada enrere, ara sí, ens permet veure que no podem seguir aplicant els mateixos patrons. Seria una temeritat. Els 30 anys de govern socialista a Castellbell i el Vilar sí són "una experiència" que ens han portat a tenir un índex d’atur dels més alts del Bages i de Catalunya (20,52%), un "índex de recanvi de la població activa" del 152% (gent gran versus gent jove) i un nivell d’envelliment per sobre del 100%, segons dades de la Diputació de Barcelona. Una experiència per oblidar.