El Moianès ha rebut, aquest passat dimarts 20 de setembre, la visita de l'exconseller i actual vicesecretari de Prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana, Raül Romeva, que s'ha desplaçat al territori per conèixer de primera mà el projecte educatiu de les Zones Escolars Rurals (ZER) a la comarca.  Castellterçol ha donat tret de sortida a la matinal amb una taula rodona en què hi ha participat Montse Castanys, ideòloga del projecte d'escoles rurals. La conversa ha girat entorn dels orígens de la zona escolar rural del Moianès i del canvi de paradigma educatiu que va suposar. En aquesta s'hi han sumat membres de la comunitat educativa de la comarca i alguns representants polítics del territori com els alcaldes de Moià i Collsuspina, Dionís Guiteras i Oriol Batlló; i les regidores d'Educació de Castellcir i l'Estany, Elisabet Blaya i Maite Almodóvar.  Finalitzada la trobada, Romeva s'ha desplaçat a Castellcir per visitar l'Escola La Popa, embrió del projecte educatiu ZER. Eia Vilardell, directora del centre, ha estat l'encarregada d'acompanyar l'exconseller durant la visita en què s'ha tractat sobre els canvis que han anat realitzant les escoles rurals i l'adaptació al creixement dels centres educatius i dels municipis. Romeva ha pogut conèixer com serà el projecte del nou edifici que inclourà llar d'infants. L'equipament escolar està previst que estigui enllestit l’any vinent.  Seguidament, ha estat el torn de l'Escola Els Ventets de Collsuspina que en el seu model educatiu de 0 a 12 anys ha integrat aquest curs l'escola bressol. La visita ha anat a càrrec del director de l'escola, Carles Prat i el director de la ZER Moianès Llevant i de l'Escola de l'Estany, Toni Comajoan.  Les diverses trobades que han tingut lloc al llarg de la jornada s'inclouen en el marc de visites que Raül Romeva desenvolupa al llarg del territori català per conèixer projectes i iniciatives d'entitats, empreses, associacions i col·lectius en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 (ODS).

La portaveu d'Esquerra Republicana al Senat, Mirella Cortès, ha registrat una bateria de preguntes sobre l'estat d'implementació del sistema de seguretat ERTMS a la línia R4 després que, el passat 15 d'agost, un error en la senyalització de la gestió de les agulles de les vies de l'estació de Rodalies de Renfe a Manresa va estar a punt de provocar un accident entre dos combois que es van trobar cara a cara sobre els mateixos raïls. El tren que circulava direcció Manresa procedent de Barcelona anava amb retard sobre l'horari previst i es va trobar amb el comboi que sortia de l'estació de Manresa el qual, per un error de senyalització, s'havia desviat cap a la via incorrecta. Afortunadament, ambdós combois van poder frenar. L'incident va provocar l'aturada dels trens i que els passatgers haguessin d'esperar a ser desallotjats i traslladats. La llarga espera va fer que molts optessin a arribar al seu destí a peu. L'incident també va afectar la circulació entre trens de les línies R4 i R12. En aquest sentit, des d'Esquerra Republicana s'ha sol·licitat respostes al Ministeri de Transports i ADIF sobre l'estat dels sistemes de seguretat ERTMS a la línia R4 i quan està prevista la seva implementació. També es demana sobre els protocols d'actuació i si es considera que aquesta va ser la correcta, a més, d'obtenir informació sobre si el Govern espanyol creu que la inversió realitzada a la línia R4, entre el tram Manresa-Terrassa, és l'adequada. A continuació podeu llegir el llistat complet de preguntes: 1. Quin és el motiu que va provocar aquesta situació? 2. Està implantat el sistema de seguretat ERTMS a la línia R4, a Manresa? 3. Si no està implantat el sistema de seguretat ERTMS a la línia R4, a Manresa, per quan està prevista la seva implantació? Quin és el sistema que s'utilitza a l'actualitat? 4. Considera el Govern i ADIF que es van activar els protocols d'actuació al trasllat de passatgers després d'aquest incident? En cas afirmatiu, com? A cas negatiu, per què? 6.

Els senadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Maria Reniu i Sara Bailac, han registrat aquest dijous una pregunta per conèixer si el Govern espanyol té previst incloure les plantes de tractament de purins a Osona i la província de Lleida dins l'excepció per a les instal·lacions de cogeneració d'indústries amb gran consum de gas. La pregunta a l'executiu de Pedro Sánchez arriba després que el mateix president del Govern espanyol anunciés en la seva compareixença al Senat, el passat 6 de setembre, que s'aprovarà una excepció per a les instal·lacions de cogeneració de les indústries amb gran consum de gas, permetent que de manera temporal quedin cobertes pel mecanisme ibèric. Segons Sánchez, es tracta d'una "mesura excepcional que ha estat sol·licitada per la mateixa indústria i de la qual es beneficiaran sectors que representen el 20% del producte interior brut industrial i que són claus per a molts territoris" d'arreu de l'Estat. Per la seva banda, el Ministeri de Transició Ecològica també s'ha manifestat en un comunicat en què s'exposa que "s'està tramitant una ordre ministerial per incrementar la retribució regulada que rep la cogeneració en més de 1.000 milions". Actualment, a Catalunya trobem sis plantes de tractament de purins -dues a Osona i quatre a les comarques lleidatanes- que operen mitjançant el sistema de cogeneració i que estan aturades des de fa més de tres mesos pel fet de no poder afrontar els elevats costos econòmics del gas. En el cas de les plantes d'Alcarràs i Masies de Voltregà, el termini de vigència actual de les primes econòmiques per al seu funcionament acaba el 2024. Tot i que aquestes plantes de tractament de purins i dejeccions ramaderes són un factor clau, no només per a la ramaderia sinó per a l'equilibri ecològic i mediambiental, des d'Esquerra Republicana aquest anunci es considera d'interès per al sector i s'assegura que amb la situació d'inactivitat d'aquestes plantes "els problemes mediambientals derivats de l'absència d'aquesta gestió de les dejeccions ramaderes són urgents".

En un exercici de transparència, el senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha fet públic un informe d'activitats corresponent al segon període (Gener-Juny 2022) que suposa el tancament del primer any des que el senador osonenc va ser designat pel Parlament de Catalunya, el 13 de maig de 2021. En aquest es recull tota l'activitat desenvolupada per Reniu, com el seguit de visites territorials, preguntes al ple o la presentació de mocions amb els corresponents efectes politico-parlamentaris que s'han derivat. El projecte de la Fàbrica Nova de Manresa, les problemàtiques en infraestructures i serveis de l'R3 o les visites territorials amb la posada en marxa de l'Oficina Parlamentària, han omplert bona part de l'agenda del senador republicà. A continuació podeu consultar l'informe. També trobareu adjunt el corresponent al primer període (Juny-Desembre 2021).  

Xavier Castellana: "Ens vam comprometre a negociar i a treballar perquè la capacitat organitzativa, de recaptació i la decisió sobre l'impost es mantingués. I així ho hem fet" El passat mes de març el govern de PSOE i Unides Podem aprovava amb el Partit Popular al Senat la Llei de Residus Estatal que eliminava el cànon català de residus català. En aquell moment Esquerra Republicana va votar en contra de la llei afirmant que era una llei insuficient envers la lluita contra el canvi climàtic, “la llei es queda curta per complir amb els objectius mediambientals marcats per Europa”, va dir el senador republicà Xavier Castellana durant la seva intervenció al ple de la cambra alta. A més, els republicans van denunciar la voluntat recentralitzadora del PSOE amb l’aprovació d’aquesta llei, que penalitza Catalunya que havia fet els deures, que es carregava un consens històric al país com és el cànon de residus català, i ja van anunciar que continuarien treballant per defensar i buscar totes les possibilitats per mantenir i millorar el nivell de polítiques d’àmbit mediambiental al país. En aquest sentit, i fruit de la negociació, des d’Esquerra Republicana s’ha aconseguit, de l’única forma que era possible, introduir dins d’una llei orgànica, una esmena que recupera la gestió d’aquest impost per a Catalunya, que s’ha debatut aquest dimecres al ple del Senat. D’aquesta manera, es recupera pràcticament el cànon de residus i la Generalitat podrà recaptar i decidir on es destinen els diners d’aquest impost, en favor de la lluita contra el canvi climàtic. "Avui tanquem un debat que no haguéssim hagut de tenir. El cànon és un model d’èxit que mai hauria d’haver estat eliminat. Ens vam comprometre a negociar i a treballar perquè la capacitat organitzativa, de recaptació i la decisió sobre l'impost es mantingués. I així ho hem fet", ha clos el senador Xavier Castellana al ple d’aquest dimecres.

Entrevista a Dionís Guiteras (Ara Moià-AM), alcalde de Moià Queralt Campàs - El 9 Nou | 26.06.2022 Enllaç entrevista Dionís Guiteras i Rubio (1970) és des del 2011 l’alcalde de Moià, el municipi més gran de la comarca (6.500 habitants). Compagina el lideratge de l’Ajuntament amb la Diputació de Barcelona, on exerceix de cap de l’oposició. Abans havia sigut diputat al Parlament. Quan i per què va entrar en política? He sigut votant d’ERC tota la vida. Vaig començar a implicar-m’hi a nivell de militant amb un grup d’amics, i recordo que va ser quan el president Pasqual Maragall ens va fer fora del primer tripartit. En política municipal hi vaig entrar el 2011, quan també en parlàvem amb una colla d’amics i vam decidir que, en comptes de parlar, calia actuar. Fa 11 anys que és al capdavant de l’Ajuntament, sempre amb un coixí ampli de vots o majoria absoluta. Quina és la clau de l’èxit? Dir la veritat des del primer dia, entomar la problemàtica de cara i no generar falses expectatives. Quan ens vam presentar el 2011 sabíem que la situació era molt difícil i ens vam comprometre a buscar una solució. L’hem anat trobant. Soc dels que penso que la sort té un paper molt important a la vida, però perquè passi el tren hi has de ser. Sort, feina, dedicació i treballar amb un equip molt potent han permès que el projecte polític tirés endavant, juntament amb la complicitat del poble i els treballadors públics. Quan va substituir Josep Montràs (CiU) es va posar al capdavant d’un ajuntament amb un deute municipal que havia arribat al 395%. El 2021 van aprovar el pressupost que qualificaven “del canvi”, havent aconseguit eixugar vuit milions d’euros d’aquest deute. Al principi esperaven que la gestió fos menys llarga i complexa? Va ser una barreja de confiança i inconsciència. Confiança perquè sabíem de les nostres capacitats i inconsciència perquè no ens hi havíem trobat mai i, per tant, era una aventura.

La republicana Alba Pérez va ser nomenada nova alcaldessa de Navarcles en substitució de Josep Maria Feliu Jordi Escudé - Regió7 | 27.06.2022 Enllaç entrevista Alba Pérez Subirana (Navarcles, 1989) va ser investida el 10 de juny nova alcaldessa de Navarcles. Tot just feia un any que havia entrat a l’Ajuntament com a regidora, però fa temps que és militant d’ERC i ja té un bagatge al darrere com a membre fundadora de la JERC al municipi, des d’on ha fet política durant anys. De fet, quan només en tenia 12 «ja em mirava debats i seguia el dia a dia parlamentari», i ara veu la política municipal «com una bona manera de servir el poble». Fins que no s’hi ha posat, havia treballat des dels 18 anys al sector privat, darrerament en una administració de loteria. Com assumeix el repte de l’alcaldia quan només fa un any que és regidora? Amb força i amb ganes perquè estic molt acompanyada per l’equip de govern, i això em fa sentir valenta. És un orgull poder dedicar la meva feina i el meu temps al poble. De fet, els seus vincles amb la política venen de lluny. Per què no va fer el salt abans? Primer vaig voler treballar i conèixer la política de base a través de la JERC, perquè el dia que m’arribés l’oportunitat de fer el pas, em sentís preparada i segura. Què la va fer decidir? Des que vaig entrar de regidora vaig prendre un compromís amb el municipi i el mantinc de manera ferma. Per això, quan Josep Maria Feliu va haver de fer un pas al costat, vaig considerar que no podia renunciar a la possibilitat d’assumir l’alcaldia. Potser ningú més hi estava disposat? Tenim un acord de govern que diu que l’alcaldia recau en Ara Navarcles com a força més votada, i des del partit es va considerar que era una bona opció que l’encapçalés jo. Veient que els companys hi creien i la força que em van transmetre des del primer moment, em vaig decidir. El mateix Feliu la va animar? Sí. L’he tingut sempre al costat, i durant tot un any hem treballat de la mà.

El vicesecretari de Prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva, s'ha desplaçat aquest passat dimarts, 21 de juny, a la comarca del Bages amb motiu de les visites que l'exconseller desenvolupa al llarg del territori català per conèixer projectes i iniciatives d'entitats, empreses, associacions i col·lectius en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030. La matinal s'ha iniciat amb una reunió amb la Denominació d'Origen Pla de Bages, a l'Espai Artium - Celler Cooperatiu d'Artés, per conèixer la tasca de l'associació que té el propòsit de donar valor als vins del territori bagenc i que actualment treballa per recuperar les varietats perdudes i la identitat del patrimoni. Romeva ha estat acompanyat de l'alcalde d'Artés, Enric Forcada i el conseller comarcal de Turisme, Agustí Comas. Seguidament, l'exconseller s'ha desplaçat a Manresa per trobar-se amb l'Associació d'Empresaris Bufalvent per a conèixer el Projecte Manresa en Simbiosi (Indústria Circular del Bages) i altres iniciatives de l'entitat. A la reunió, que ha comptat amb diversos empresaris i empresàries del polígon, hi ha assistit l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; el diputat al Parlament i alcalde de Cardona, Ferran Estruch; la presidenta d’ERC Bages, Marta Viladés i la regidora d'Ocupació, Empresa i Coneixement a l'Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz. Finalitzada la matinal, Romeva ha assistit a una trobada amb alcaldies, portaveus de GM i altres representants d'Esquerra Republicana a la comarca. El programa de la tarda ha inclòs una visita a la Casa Flors Sirera per la Solidaritat i la Pau i reunió amb entitats en l'àmbit de la cooperació, cultura de la pau i interculturalitat, que han pogut explicar la tasca que fan i reflexionar conjuntament sobre els reptes actuals i com afrontar-los des dels municipis. Mariona Homs, secretària general ERC Catalunya Central i regidora Acció i Inclusió Social; Jamaa Mbarki, regidor Nova Ciutadania i Cooperació i Marta Viladés, han estat presents en la trobada.

Mireia Besora i Sans és, des d'ahir dimarts, nova alcaldessa de Capolat. La fins ara regidora de SOM Capolat-AM a l'ajuntament agafa la responsabilitat de l'alcaldia del municipi després que Josep Mossoll renunciés a aquesta quan encara resta un any per tancar la legislatura. El ple celebrat aquest dimarts ha suposat l'entrada d'Enric Campillo (SOM Capolat-AM) com a regidor. Cal remarcar que Capolat és un municipi en què s'apliquen llistes obertes i, per tant, els regidors i regidores són votats de manera individual. El consistori tancarà l'últim any de legislatura amb Besora com a alcaldessa; i Campillo i Neus Martínez (Endavant per Capolat) com a regidors. El traspàs de funcions resta pendent del cartipàs municipal. Besora torna a l'alcaldia després d'haver ocupat la responsabilitat en l'anterior legislatura. L'alcaldessa republicana ha pres possessió "des del respecte màxim als projectes engegats aquests tres anys, amb il·lusió per formar un sol equip de treball i iniciar nous projectes, i reivindicant l'àmbit de les ruralitats".