L'acord de la llei de pressupostos de la Generalitat per al 2023 esdevé un pas important en la millora de la C-55 reclamada pel territori i que Esquerra Republicana al Bages ha liderat des de totes les institucions. Entre les diverses actuacions que es contemplen a la comarca, està prevista la implantació d'un tercer carril entre el tram de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí. La licitació de les obres es farà el primer trimestre de 2023 per valor de 2,2 milions d'euros. També es contempla la millora del tram d'Olesa de Montserrat a Collbató amb licitació de les obres el segon trimestre d'aquest any per valor de 6,3 milions d'euros. Concretament, s'inclou un nou projecte de variant de Castellgalí i una ampliació de la C-55, a 2+1, entre Castellgalí i Manresa. En total es destinaran 30 milions d'euros per diverses actuacions amb "el compromís de desencallar el projecte", tal com exposa el diputat al Parlament, Ferran Estruch, que a més recorda que "la millora en la mobilitat i les telecomunicacions al Bages ocupen, des del primer dia, una posició central entre les nostres demandes". El president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, detalla que "el traçat actual resta competitivitat a la comarca, ja que ens trobem davant d'una carretera que té passos urbans que esdevenen un coll d'ampolla". Hernàndez explica que "la variant de Castellgalí millorarà la mobilitat de la comarca considerablement" i que amb aquesta actuació "donem resposta a les demandes fetes durant dècades i alhora evitem construir sobre un dels punts més emblemàtics i sensible com és l'aiguabarreig del riu Cardener Llobregat". Tot això s'afegeix al fet que, des del passat 1 de gener, la gratuïtat de la ronda de Manresa a la C-16 és més accessible per a tothom. "Ara, s'ha eliminat el condicionant de dispositius digitals del teletac. Només inscrivint la matrícula de manera gratuïta a un portal web, tothom podrà utilitzar la ronda de Manresa amb l'autopista", la qual cosa "ajudarà que els descomptes siguin accessibles a tothom i s'incrementi la utilització de la C-16 descongestionant i evitar aquests trams urbans complicats de la C-55", detalla Hernàndez.

El senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha registrat una bateria de preguntes amb relació a la sensació d'inseguretat que estan vivint alguns usuaris de l'R3 després de l'increment d'agressions, robatoris i intimidacions a passatgers al llarg de la línia. L'últim incident es va produir el passat 17 de gener quan, al tram Vic-Torelló, dos joves van ser assaltats per un individu proveït d'una arma blanca que els va robar la motxilla on hi tenien l'ordinador i altres estris personals. Segons detalla el senador, el novembre de 2021 es van formular diverses preguntes relatives a la seguretat de la línia de Rodalies en el tram entre les estacions de Vic i de Ripoll. "Vam demanar informació sobre els diversos fets, els protocols de seguretat i les mesures que ha d'adoptar el Govern, però no vam obtenir cap resposta clara", lamenta Reniu i afegeix que "la resposta es va quedar en meres referències genèriques". No obstant això, des del Govern espanyol es va afirmar que el mes de novembre de 2021, amb la posada en marxa del Pla d'Acció immediata per a Rodalies, s'havien incrementat la presència de vigilants de seguretat a bord dels trens. Amb relació a la situació, des d'Esquerra Republicana s'ha demanat, en primer lloc, "si el Govern té informació del robatori amb arma blanca, i en cas afirmatiu, com va ser coneixedor d'aquest incident". També se sol·licita informació sobre si el comboi en què viatjaven els ciutadans que van patir el robatori, el passat 17 de gener, comptava amb la presència de personal de seguretat, la quantitat vigilants i quines actuacions es van realitzar. En la bateria de preguntes, Reniu també demana quines són les mesures concretes que s'han implementat des de la posada en marxa del Pla d'Acció Immediata per a Rodalies a la línia R3, més concretament entre les estacions de Vic i Ripoll; i quin és el nombre total de robatoris o furts registrats al tram Vic-Ripoll de la línia R3 de Rodalies des de gener.

En un exercici de transparència, el senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha fet públic un nou informe d'activitats, en aquest cas corresponent al segon semestre del 2022 (Juliol-Desembre 2022). En aquest es recull tota l'activitat del període desenvolupada per Reniu, com el seguit de visites territorials, preguntes al ple o la presentació de mocions amb els corresponents efectes politico-parlamentaris que s'han derivat. En destaca la seva participació activa amb problemàtiques com la SAREB o el projecte DUS5000. A continuació podeu consultar l'informe. També trobareu adjunt els informes dels períodes de Juliol-Desembre 2021 i Gener-Juny 2022.

La previsió és que s’incorpori al grup parlamentari per al ple de la setmana vinent Margarida Feliu (Viladrau, 1961) s’integrarà al grup parlamentari d’Esquerra Republicana els pròxims dies com a nova diputada. I ho farà per rellevar Chakir El Homrani, que la setmana passada va anunciar que es reincorporava a la seva anterior feina professional i tancava així una etapa al Parlament. Feliu serà, doncs, una de les noves cares als escons republicans d’aquest gener. Aquesta setmana tramitarà les credencials davant la Junta Electoral i tan bon punt s’expedeixin al Parlament, Feliu s’unirà a les files dels republicans. La previsió és que pugui participar com a nova diputada al ple de la setmana vinent. Feliu va ser alcaldessa de Viladrau (Osona) entre 2015 i 2019. De fet, en les eleccions municipals Feliu va revalidar l’alcaldia, que va ostentar fins que un grup d’independents, amb el suport de Junts, va presentar-li una moció de censura. Actualment, és vicepresidenta tercera al Consell Comarcal d’Osona.

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu ha registrat al Senat la petició de compareixença del director de l’IDAE i la Secretaria d’Estat d’Energia per informar de la deficient gestió del programa DUS5000. Aquestes peticions es registren després que el senador Josep Maria Reniu i la portaveu adjunta del grup Sara Bailac, registressin el passat 4 de gener una moció a la cambra alta que instava al govern de l’Estat a solucionar els greus problemes dels petits municipis per accedir a aquest programa d’ajuts. Fa mesos que Esquerra Republicana demana “agilitat i transparència” en la gestió d’aquestes ajudes per a l’energia neta dels pobles petits, “la nostra intenció és treballar per defensar els petits municipis catalans davant gestions ineficaces del govern espanyol”, recorda Bailac, portaveu adjunta. I amb aquestes compareixences, els republicans esperen que el govern doni resposta als municipis i es comprometi a reobrir i dotar al programa DUS5000 dels recursos econòmics necessaris per cobrir els projectes desestimats o, si no, establir una nova línia de subvencions destinada als municipis esmentats, com també demanen a la moció presentada. Fins a dues vegades el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, ha demanat en sessió de control a la ministra de Transició Ecològica, sense rebre resposta clar per part d’aquesta, “què passa amb aquests ajuts, ja que fa mig any que els municipis esperen informació sobre la seva sol·licitud”. És a data 22 de desembre de 2022, que l’Executiu espanyol ha signat la resolució per la qual es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans. Fins a 8 projectes corresponen a municipis d'Osona (Montesquiu, Orís, Oristà, Perafita (2), Rupit i Pruit, Sant Quirze de Besora i Sant Hipòlit de Voltregà).

Una representació de caps de llista d'Esquerra Republicana a la Catalunya Central es va desplaçar, aquest dijous, a Ginebra per retrobar-se amb la secretària general, Marta Rovira. Les candidates i candidats republicans van compartir experiències i projectes en una trobada que s'emmarca en un seguit de reunions de Rovira amb caps de llista d'arreu del país tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Els candidats i candidates que van participar en aquesta reunió són els següents: l'alcalde Marc Aloy i candidat a Manresa; l'alcaldessa Judit Gisbert i candidata a Solsona; l'alcaldessa Àdria Mazcuñan i candidata a Sant Fruitós de Bages; l'alcaldessa Adriana Delgado i candidata a Sant Vicenç de Castellet; l'alcalde Marçal Ortuño i candidat a Torelló; Maria Balasch, candidata a Vic; Eva Font, candidata a Manlleu; Judit Sardà, candidata a Tona i Moisès Masanas, candidat a Berga. Tots ells van participar en una roda de premsa en què van desgranar en les seves intervencions els principals reptes que pensen afrontar en el pròxim mandat municipal.

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu va registrar, el passat 4 de gener, una moció davant la Mesa del Senat amb la qual es demana al govern espanyol que solucioni la deficient gestió del programa DUS5000 i que segons ha afirmat el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, té com a objectiu ‘potenciar el compromís amb els petits municipis, redoblant els esforços per dotar-los de recursos econòmics, humans i materials suficients’ per tal que puguin accedir a aquests ajuts.   En aquest mateix sentit la portaveu adjunta a la cambra alta legislativa, Sara Bailac, ha recordat que, amb data 22 de desembre de 2022, l’Executiu espanyol va signar la RESOLUCIÓ per la qual ‘es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans’. D’aquests, cinc projectes corresponen a municipis del Vallès Oriental i 8 a municipis d’Osona, més enllà dels municipis que a hores d’ara encara no han rebut cap tipus d’informació sobre la seva sol·licitud.   Els senadors han deixat clar que molts d’aquests municipis van haver de buscar tota mena de complicitats -i fins i tot contractar els serveis de consultories privades- ‘per poder presentar els seus projectes ajustant-se al que estableix el decret de convocatòria’. De la mateixa manera també ha constatat que el grup Republicà al Senat ja va posar de relleu en diferents intervencions al ple, que ‘no només es va optar per la modalitat de presentació de sol·licituds que prioritzava l'ordre de registre de les mateixes sinó que no es va tenir en consideració que els potencials beneficiaris són municipis que per norma general no disposen ni de dotació pressupostària ni de personal necessari per a aquest objectiu’.   Aquestes subvenciones estaven contemplades en el marc del Reial Decret 692/2021, de 3 d'agost, pel qual es regula la concessió directa d'ajudes per a inversions a projectes singulars locals d'energia neta a municipis de repte demogràfic (PROGRAMA DUS 5000), en el marc del Programa de Regeneració i Repte Demogràfic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

L'aprovació d'una esmena d'Esquerra Republicana als Pressupostos Generals de l'Estat del 2023 ha sumat 500 mil euros a la partida d'un milió aconseguida en els PGE2022 El passat 22 de novembre, Esquerra Republicana de Catalunya va arribar a un preacord en la tramitació de la llei de Pressupostos Generals de l'Estat pel 2023 amb la incorporació de diverses esmenes transaccionals. Entre aquestes, destaquen els 500 mil euros aconseguits per a Cardona en el marc de l'acord de reactivació econòmica i social dels pobles miners del Bages que estan patint pels tancaments de les conques mineres. Aquesta xifra se suma al milió d'euros prèviament obtinguts en els PGE del 2022 destinats a Sallent i Súria. Des de la Federació Comarcal d'ERC al Bages s'ha treballat conjuntament amb els grups parlamentaris d'Esquerra Republicana al Senat i al Congrés per tal d'arribar a un acord que dona resposta a la preocupació dels republicans per la situació de la zona minera de la comarca i que esdevé "una prioritat de futur", tal com ha detallat la portaveu del grup republicà al Senat, Mirella Cortès, que ha assenyalat la "importància" de portar a la cambra territorial totes les demandes i necessitats del territori, assegurant que "continuaran treballant en aquesta línia". Per la seva banda, la presidenta d'ERC Bages, Marta Viladés, ha destacat la feina feta pels republicans per fer front a una situació que requereix un canvi. "No podem dependre exclusivament de la indústria minera i, per tant, cal impulsar una reindustrialització per diversificar el sector. Aquests diners han d'ajudar a enfortir les empreses que ocupen els nostres polígons i alhora intentar atraure'n de noves". Cardona culmina la partida d'1,5 milions En àmbit local, l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha exposat que "la notícia arriba en un gran moment" tenint en compte que s'estan a punt d'iniciar les obres del nou polígon industrial La Cort II que "ha de permetre una reactivació econòmica important".

Esquerra Republicana de Catalunya ha fet un gest aquest passat dimarts a favor de la negociació pressupostària amb la incorporació de diverses esmenes transaccionals de la formació republicana en la tramitació de la llei de Pressupostos Generals de l'Estat i que han estat signades amb els grups parlamentaris del PSOE i Podemos. Una de les esmenes contempla l'aportació d'una quantitat de mig milió d'euros per a la reconversió industrial i social de Cardona. Des de l'Ajuntament de Cardona veuen aquesta aportació com "una notícia molt positiva" que permetria a la vila fer un salt molt important. L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha explicat que "feia molt temps que des de l'Ajuntament i el grup parlamentari d'Esquerra Republicana s'estava treballant per poder disposar d'uns recursos que ens ajudin a fer possible l'impuls econòmic de Cardona". Estruch considera que "aquesta notícia arriba en un gran moment" tenint en compte que s'estan a punt d'iniciar les obres del nou polígon industrial La Cort II que "ha de permetre una reactivació econòmica important". "Estem parlant d'un polígon el qual acollirà, entre d’altres, l’empresa de robòtica Frontmatec-AIRA amb una inversió inicial de més de 7 milions d’euros. Això permetrà fer front a tot allò que l'Ajuntament ha d'assumir per fer realitat aquest nou polígon a banda d'altres accions de promoció econòmica del municipi per tal de millorar el teixit empresarial", manifesta. Per la seva banda, la portaveu del partit republicà al Senat, Mirella Cortès, també ha destacat la feina feta des d'Esquerra Republicana per “forçar al govern espanyol a complir l'acord de l'any passat referent a la reconversió industrial i social del Bages després del tancament de la mina". "Aquest 2022, mitjançant una esmena d'Esquerra Republicana, Sallent i Súria ja van rebre mig milió d'euros amb l'objectiu d'impulsar nova activitat econòmica", ha recordat la senadora. En aquesta línia i en el cas d'aprovar-se els pressupostos, Cardona serà el tercer municipi bagenc que rebrà pel 2023 la quantitat de 500 mil euros per fer efectiu l'acord de reactivació econòmica dels pobles miners de la zona que estan patint pels tancaments de les mines.