Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022 Enllaç entrevista Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona. Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven? No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així. En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així? L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer. Quan el retorn no és l’esperat, et pot acabar desgastant. Però continuem fent feina amb els cinc regidors.   “Pensàvem que l’equip de govern donaria més joc a l’oposició, sent més generosos. I no ha sigut així” Van pactar el pressupost i les ordenances del 2021. Què els va convèncer? No eren els nostres pressupostos, però en aquell moment es van posar sobre la taula unes propostes per part nostra que es van acceptar: un era el projecte de reforma del carrer Botànic Micó i l’altre el d’instal·lar plaques fotovoltaiques en edificis públics. Com que ho van acceptar, hi vam votar a favor. La política és això. Hi va haver un moment que semblava que aquests acords no s’executaven, però s’han acabat fent. I s’han fet tal com s’esperaven? El del carrer Botànic Micó tal com es va plantejar no es farà, però estem contents perquè s’ha escoltat els veïns i si ells hi estan d’acord, nosaltres també.

La diputada Alba Camps ha defensat aquest matí, en la sessió de control al Govern, que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, la necessitat d’impulsar els canvis legislatius necessaris per reforçar l’estructura i els recursos del món rural, amb l’objectiu que els municipis puguin donar resposta a les necessitats de la ciutadania En la seva pregunta a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la diputada berguedana ha denunciat que “al llarg de massa anys hem vist com les ruralitats estaven poc representades en la mirada de la política pública”. “Per molts son només ‘paisatge’ i sovint se’ns elimina qualsevol possibilitat per retornar la funció productiva del món rural”, ha afegit. Camps ha reivindicat els municipis rurals, “la realitat majoritària del nostre país”, i ha reivindicat que cal donar resposta i garantir els drets de la ciutadania. En aquest sentit, ha afirmat que “no podem hipotecar el pressupost, per exemple, en el manteniment de camins rurals, perquè també hem de poder fer polítiques, prendre decisions polítiques”. Més enllà de l’àmbit rural, la diputada republicana ha remarcat que “aquesta és una aposta de país. Per fer funcionar l'engranatge com a societat, necessitem reforçar l'estructura i recursos del món local rural. No només per la sostenibilitat i per justícia social sinó també perquè són font de resolució de moltes problemàtiques i reptes actuals”. Per últim, ha assenyalat que aquests canvis legislatius han d’anar necessàriament acompanyats d’una “governança participativa”. En el torn de resposta, la consellera Vilagrà, que ha recordat que el 62% dels municipis catalans són de menys de 2.000 habitants, ha volgut posar en valor la Llei de Governs locals, que està impulsant el Govern i que “obrirà el meló de les competències del món local i del seu finançament”, i també l’Estatut dels municipis rurals, que ens permetrà “avançar cap a l’equilibri territorial”.

El senador ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost o Sant Quirze de Besora El senador d’Esquerra Republicana Josep M. Reniu ha retret aquest dimarts a la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, que mig any després de tancar el termini de presentació de sol·licituds del programa DUS5000, adreçat a subvencionar projectes de sostenibilitat ambiental a municipis de menys de 5.000 habitants, no se’n sàpiga absolutament res. “Li reclamem una data clara per saber quan començaran a cobrar-los”, ha dit. Durant la sessió de control al govern que s’ha fet al Senat, Reniu ha recordat a la ministra que el procés ja va néixer torçat d’entrada “perquè la fórmula de de ‘qui primer arriba primer s’ho queda’ va col·lapsar la web on calia registrar-se”. Amb el problema afegit que molts petits municipis no disposaven dels recursos -i a vegades ni tan sols de les possibilitats telemàtiques d’accés- per poder-ho  tramitar. L’èxit del programa va obligar a passar de 75 a 250 milions d’euros els diners destinats, dels quals 61 van correspondre a Catalunya. “A hores d’ara no se sap si n’ha arribat cap”, ha denunciat Reniu, que ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost, Ponts, Sant Llorenç de Morunys, Corbins, Soses, Sant Quirze de Besora, Maials, Palau d’Anglesola o Sant Guim de Freixenet. Aquest últim, amb la sorpresa que quan va entrar a la web per registrar la sol·licitud dins del termini “li va aparèixer un banner en vermell amb la llegenda ‘pressupost esgotat. Expedient en llista d’espera’. Això no és seriós”. Segons ha denunciat el senador republicà, altres municipis s’han trobat en la tessitura d’haver d’avançar els diners per tirar endavant els projectes a l’espera que se’ls confirmi la subvenció estatal, “i altres fins i tot s’han plantejat renunciar-hi perquè han trobat la manera de cobrir la inversió via ajuts del govern del nostre país”.

Entrevista a Jordi Fàbrega (EpSP-AM), alcalde de Sant Pere i president d’ERC Osona Guillem Rico - El 9 Nou | 30.04.2022 Enllaç entrevista Finalment han començat les obres de l’escola, ningú les volia fer. Primer, la pandèmia va fer que tots els processos s’allarguessin. I segon, hi ha hagut un augment de preu de les primeres matèries que ha afectat en el fet que no sortissin a compte els números per a les empreses que havien de participar al concurs i va quedar desert dos cops. Després es va replantejar el projecte. El vam refer augmentant els preus i tornant a treure el concurs. S’han buscat materials més barats, però amb la finalitat de poder fer el mateix model d’edifici. Per altra banda, també s’ha intentat augmentar una mica la partida. Estem a l’entorn d’1,4 milions. Aquests diners els tenim a través de subvencions de la Generalitat i la Diputació i també de l’estalvi que hem fet, tot i la situació endeutada que teníem per deixar el deute a zero. Aquest avançament dels diners els ha permès fer-ho més ràpid. Per nosaltres l’educació és un pilar fonamental. Sempre hem apostat per reptes. Fa 16 anys el repte era el centre de dia, la residència, els pisos socials per a la gent gran i ho vam aconseguir, ho vam focalitzar aquí. En aquest mandat la majoria d’ajuts els centrem en l’institut escola, perquè era una condició en un municipi de 2.600 habitants i un projecte educatiu propi que funciona molt bé. Això també fa que els joves es vinculin al poble. Que marxessin els joves quan acabaven 6è a una altra població deslocalitzava el poble perquè es deixaven d’utilitzar molts del serveis com la piscina, el pavelló, el gimnàs, la biblioteca… Si es queden en l’etapa d’ESO ajuda també a mantenir-los, que s’ho facin seu, que no es desarrelin.   “Tenir l’ESO ens ajuda que els joves es facin el poble seu i no es desarrelin” Aquest fet precisament ha portat a crear un espai jove al Casal Cultural i Recreatiu.

La Sala de Cultura de l'Ajuntament de Gurb va acollir aquest passat dijous, 5 de maig, el col·loqui titulat 'Recollida Selectiva d'Alta Eficiència' organitzat per la Federació Comarcal d'Esquerra Republicana a Osona. En la taula rodona van participar-hi Josep Casassas, alcalde de Gurb i enginyer agrònom; Margarida Feliu, ambientòloga i vicepresidenta tercera i consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat del Consell Comarcal d'Osona; i Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus de Catalunya. La gestió dels residus ha esdevingut en relativament poc temps un dels aspectes centrals de la gestió ambiental i, alhora, un sector bàsic de l'economia tant a escala de país com en àmbit local. Els canvis que en els darrers vint anys ha experimentat la gestió de residus, actualment no només continuen produint-se sinó que s'han accelerat, arran de l'entrada en vigor de normes europees que condicionen de manera important tant les fites que cal assolir com els mecanismes i instruments que cal aplicar. En la primera intervenció de la tarda, Josep Casassas va introduir el debat remarcant la importància de la planificació per poder dur a terme projectes eficients en l'àmbit de recollida de residus per obtenir-ne els millors resultats possibles i assenyalava "la importància d'emmirallar-nos amb els municipis veïns per veure què fan i quins resultats s'aconsegueixen". Per contra, l'alcalde republicà també va destacar una de les problemàtiques que es troben aquells municipis que no tenen aplicat un sistema de recollida alternatiu al convencional i es troben amb municipis annexos que sí que l'apliquen: "en el cas de Gurb ens trobem amb el fenomen anomenat turisme de deixalles", en què ciutadans d'altres municipis que apliquen un sistema alternatiu “venen a abocar les deixalles al nostre poble”. En aquest sentit, Casassas explicava que al municipi gurbetà s'han reduït les illes de contenidors per evitar l'efecte crida. En segon lloc, Margarida Feliu, no va voler defensar un model de recollida en concret.

El vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana, Raül Romeva, en la seva visita a Osona, s'ha desplaçat aquest dimarts a Torelló per conèixer de primera mà Onaigua, una empresa pública creada pel Consell Comarcal d'Osona per tal d'oferir els serveis d'abastament d'aigua en baixa, clavegueram i drenatge urbà als municipis de la comarca. Romeva ha valorat positivament l'aposta de l'ens comarcal per la posada en funcionament d'aquesta empresa que esdevé "una iniciativa que dona sentit al republicanisme". "Construir República vol dir posar al centre del debat les persones i el bé comú. Un clar exemple és la municipalització de serveis essencials com l'aigua", ha destacat. L'exconseller ha fet èmfasi amb la voluntat d'Esquerra Republicana de revertir la dinàmica de privatitzar el bé comú. "Tant per l'eficiència com pel dret a l'aigua, privatitzar un dret bàsic suposa riscos", ha assegurat. A més, ha destacat la importància de generar una dinàmica de consens que permeti posar el servei al nivell de l'eficiència i també de la "capacitat de millorar la relació ciutadà i administració". Romeva ha estat acompanyat dels alcaldes republicans de Torelló i Sant Vicenç de Torelló, Marçal Ortuño i Èric Sibina; del president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez; i de la diputada al Parlament, Alba Camps. Rodríguez, ha valorat la importància de disposar d'una empresa pública que ofereixi un servei "tan important com és la distribució d'aigua en les empreses i domicilis d'Osona", una iniciativa que "ha estat possible gràcies al consens polític de la comarca". "Som el primer consell comarcal de Catalunya que dona el servei d'aigua a una empresa pública i volem que esdevingui un servei d'excel·lència", ha destacat. Per la seva banda, Ortuño, ha volgut remarcar la voluntat reformadora del projecte republicà posant de manifest el convenciment que des de Torelló han tingut sempre respecte a aquest projecte.

Els Jardins del Despujol de les Masies de Voltregà han estat aquest passat dissabte, 30 d'abril, l'escenari del I Congrés Feminista i LGTBI d'Osona que ha comptat amb una molt bona estrena. Més de 130 persones s'han passat al llarg de la jornada per algunes de les sis taules rodones que han aplegat una trentena de ponents per debatre, en clau feminista, sobre tot un ventall de temes, des de la repressió, la coeducació, les violències masclistes o la justícia feminista.   Montse Mas, regidora de Som Voltregà a les Masies i membre d'ERC Osona, ha estat la impulsora d'aquesta iniciativa que "ha aconseguit portar ponents d'arreu del territori i ha obtingut una gran participació". Mas afegeix que aquesta trobada "havia de ser transversal i tenia com a objectiu barrejar la política de les institucions i els col·lectius que estan, dia a dia, al carrer".   La jornada del matí s'iniciava amb la ponència sobre el Servei d'acompanyament a la víctima del delicte en seu judicial, a càrrec de Mireia Serra, coordinadora del SAVD de Barcelona comarques, qui posava de manifest que a la Catalunya Central no hi ha la capacitat de poder cobrir tots els partits judicials cada dia per falta de personal. L'advocada i activista Assun Martínez, acompanyada d'Irene Codina, encausada, protagonitzaven la segona taula sobre justícia feminista. La primera part del congrés es tancava parlant d'antiracisme amb una ponència a càrrec de Mireia Mata i Assun Martínez.   Amb l'amenaça de la pluja i traslladat el congrés sota cobert, s'iniciava la segona part de la jornada amb la taula 'República feminista' a càrrec de Raquel Sans, vicesecretaria de feminismes d'Esquerra Republicana; Fina Campàs, activista feminista; i Elena Crespi, regidora de la CUP a Torelló. Seguidament, els col·lectius Stopgordofòbia, Sombarbàrie i Apelo protagonitzaven la taula sobre la pressió estètica, la qual ha obtingut més afluència de públic; i la directora general de l'Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, juntament amb Bea Espejo, autora del Manifiesto Puta, eren les encarregades de presentar la de 'Polítiques Feministes'.

Entrevista a Xavier Roviró (DF-AM), alcalde de Folgueroles Txell Vilamala - El 9 Nou | 25.04.2022 Enllaç entrevista A l’Ajuntament de Folgueroles hi va haver canvi radical de cares després de les eleccions municipals de l’any 2019. Xavier Roviró encapçalava Desperta Folgueroles-AM, una candidatura de nova creació que va guanyar els comicis amb una majoria absoluta incontestable, 8 dels 11 integrants del consistori. Tots els regidors que hi ha ara mateix a l’Ajuntament de Folgueroles debutaven en política municipal. Com definiria aquests tres anys de mandat? No ens esperàvem una victòria tan clara. Folgueroles necessitava un canvi i ens pensàvem guanyar, però no entrar vuit regidors. Descobrir un món que desconeixes sempre és interessant, però també ha estat dur. Van començar amb l’empresonament de Txevi Buigas… Va ser una arrencada de cavall. Pel setembre ens van agafar un veí del poble acusant-lo de terrorista quan tothom sap que és una bellíssima persona. Mobilitzacions, anar a Madrid, parlar amb la premsa i advocats… Gestionar això, a més de preparar els pressupostos o controlar el dia a dia sent novells no va ser fàcil, però ens en vam sortir. Després van venir les destrosses del Glòria i les inundacions al carrer de la Rambla, i quan semblava que ho havíem reparat tot i la Generalitat i la Diputació ens tornarien els cèntims, una pandèmia que ha durat dos anys i ens ha marcat profundament. Vostè té una llarga trajectòria en entitats. Un cop a dins del consistori les coses es veuen d’un altre color? La idea de Desperta Folgueroles era despertar el poble, que havia quedat adormit després d’anys d’un mateix alcalde i una mateixa manera de fer. Ens vam agrupar una colla de gent compromesa amb la cultura, el municipi i entitats tant d’aquí com de Catalunya en general. En què ha canviat la seva forma de governar respecte a l’anterior equip? Som un equip. Jo vaig encapçalar la llista, perquè estant jubilat tenia més temps, però no em considero un líder nat.

Mireia Gimeno (Fotos: © alcaldes.eu/Mireia Gimeno /  Monistrol de Montserrat - alcaldes.eu | 28.03.2022 Enllaç entrevista Amant de mantenir els orígens i de recordar el sobrenom de ‘Cal Petet’, amb el que sempre s’ha conegut casa seva, Joan Miguel i Rodríguez és defineix com un monistrolenc enamorat del seu poble que sempre ha dedicat les hores que hagin calgut a construir comunitat i dignificar-la. Va treballar sis anys en l’àmbit de la pastisseria industrial i uns anys més va fer de fuster. Finalment, un dia va encapçalar la llista local d’ERC i es va presentar a les eleccions municipals de 2003. Des d’aleshores s’ha mantingut com a alcalde de la localitat, amb dedicació plena. Vostè és l’alcalde de Monistrol des de 2003. Com va ser el seu camí en política? De jove, el 1987, ja vaig formar part d’una llista electoral. El 1993 vaig ser dels fundadors de la primera secció local d’ERC i sempre m’he considerat algú amb ganes de fer feina pel poble. Ser alcalde no era la meva motivació principal, però de vegades veus que passa un tren i que tu estàs a l’estació, de manera que l’agafes. En el meu cas, els que tenia davant meu a la llista van plegar i aleshores es buscava una persona que conegués i s’estimés el poble. Vaig donar el pas i així és com em vaig presentar.   Ser alcalde no era la meva motivació principal, però de vegades veus que passa un tren i que tu estàs a l’estació, de manera que l’agafes. Aviat farà 20 anys de les primeres eleccions que va guanyar. Com ha canviat la política des d’aleshores? Hi ha una cosa que s’ha mantingut: les dificultats. Perquè durant aquests anys el senyor Montoro va provocar que el municipalisme donés un pas enrere i va imposar una fiscalització per part de secretaris i interventors. Això ho fa tot molt més feixuc. És cert que ja no es poden fer “alcaldades”, però també ho és que tot està molt més encotillat. I què li ha aportat, personalment, ser alcalde tant de temps? Molts mals de cap (riu), però també moltes satisfaccions.